Mostrando entradas con la etiqueta JN. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta JN. Mostrar todas las entradas

miércoles, 11 de septiembre de 2024

Nevermoor. Les proves de la Morrigan Corb

Fitxa tècnica

Townsend, Jessica ; Puente Llucià, Anna [trad.]. Nevermoor. Les proves de la Morrigan  Corb. Barcelona : Estrella Polar, 2018. 400 p. ISBN 9788491375807

Townsend, Jessica ; García-Posada Gómez, Elda [trad.]. Nevermoor. Las pruebas de Morrigan Crow. Barcelona : Estrella Polar, 2018. 400 p. ISBN 9788408187646


Etapa recomanada : Middle grade (10-12 anys)

Saga: Sí (4 volums)

Argument

La Morrigan Corb va néixer durant l'última Negranit i això va que estigui maleïda i sentenciada. Totes les coses dolentes que passen al poble, des d'una forta tempesta amb víctimes mortals, fins a un refredat patit per un veí, és culpa de la Morrigan. Encara sort que els veïns mai l'han volgut fer mal perquè pertany a una família rica i el seu pare s'encarrega de pagar tots els infortunis provocats per la maledicció de la Morrigan. Si això no fos prou, al néixer durant una Negranit, la Morrigan està sentenciada a morir durant la propera ... el problema és que aquesta s'ha avançat un any i a la Morrigan li queden hores de vida...

Valoració


4/5
No estem davant d'una obra completament original, però sí que s'ha de destacar que no trobem el típic viatge de l'heroi aquí i això fa que sigui molt difícil de preveure tota la trama, però també els personatges. Sobre aquests s'ha de dir que són un dels pilars de la novel·la. Estan força ben creats i desenvolupats, però a més com tota la novel·la són força sorprenents. Mestres absents, gats gegants, policies dolents, contrincants insuportables que després resulten ser una altra cosa ... Tot i tothom en aquesta novel·la és allò que no sembla. I a més estan ben construïts!

I que dir del món que ens presenta la novel·la. És molt original aquesta realitat alternativa i tot el sistema fantàstic que el sustenta, que tot i no estar ben desenvolupat (segur que ho estarà a les seqüeles veient el nivell de detall de l'autor), sí que trobem una societat molt ben creada, amb les seves normes i formes de fer pròpies molt ben definides, però també amb la seva història ben desenvolupada.

Cal destacar la prosa dinàmica de l'autor i la proposta que et submergeix completament i que fa que un llibre de 400 pàgines sigui molt lleuger i dinàmic de llegir. A més tracta temes que tot i que no estan aprofundits, són valents per introduir-los a una novel·la middlegrade, com poden ser les relacions tòxiques familiars, les etiquetes personals, ensenyar als nens que els adults no ho saben tot o inclús el tema dels immigrants refugiats.
  • Pros: atrapa des de la primera pàgina, molt dinàmic de llegir, bons personatges i bons girs
  • Contres: 400 pàgines tirarà endarrere a més d'un lector

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sí. Té qualitat literària i dins de ser un gènere molt explotat, aporta novetats i sorpresa.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des de, altres novel·les amb mons fantàstic on el/la protagonista necessita integrar-se per a sobreviure i moltes vegades descobrir el seu passat, com per exemple:





    domingo, 7 de abril de 2024

    La escalera de los gritos : reseña

    Ficha técnica

    Stroud, Jonathan ; Martínez, Celia [trad.] Agencia Lockwood : la escalera de los gritos. Madrid: Hidra, 2022. 432 p. ISBN 9788419266217

    Etapa recomendada : +2º de ESO (a partir de los 13 años)

    Saga: Sí (1 de 5). Dispone de adaptación cinematográfica cancelada la primera temporada.

    Argumento

    En un Londres donde los fantasmas son un problema oficial, el gobierno gasta presupuesto en métodos de defensa y en agencias gubernamentales que trabajen sobre el tema. Pero el ámbito privado también se ocupa de combatir los espíritus y otros fenómenos paranormales: empresas que venden material antiespectros y también agencias que los eliminan y los cazan. Y en estas empresas los adolescentes tienen un papel crucial, ya que solo los niños y jóvenes pueden ver o sentir a los espectros. Una de estas agencias es la Agencia Lockwood & Co., en la cual Lucy Carlile acaba de ser seleccionada para trabajar en ella por Anthony Lockwood. Y esta una empresa muy especial, ya que es la única de Inglaterra en la que no trabaja ni un solo adulto.


    Valoración


    4/5
    Novela fantástica-criminal que atrapa desde el principio, con unos personajes algo planos, pero con un mundo muy bien creado, una mezcla de géneros que funciona muy bien y un ritmo excelente.

    La premisa es realmente original. Niños y adolescentes trabajando sin supervisión adulta. Pero además, si esta propuesta la hemos visto muchas veces en clásicos del misterio o de las aventuras, aquí lo vemos llevado a un Londres gótico y fantasmagórico ... y lleno de fantasmas, espíritus y otros seres parapsicológicos. Además el libro empieza, como si una película de James Bond o de Indiana Jones fuera, con una pequeña misión introductoria y nos sumerge de lleno en la acción, pero también en este mundo que aunque parecido al nuestro, desconocemos totalmente. Y eso, atrapa al lector desde la primera página.

    En cuanto al trabajo con los personajes, en esta primera entrega de la saga, no es que sea muy destacable. Tienen unas cuantas características estereotipadas y que no evolucionan mucho durante la novela. Aunque hay que destacar, que juntos funcionan bien y que además hay una gran gama de  secundarios que hacen que tengamos un título poblado por muchos y diferentes personajes... aunque planos. 

    Si los personajes no son el punto fuerte de la novela, el mundo creado si lo es. Está plagado de detalles y en él podemos encontrar muchos y variados espectros, tecnología defensiva contra estos, normas, protocolos, leyes, etc. El autor ha hecho un buen muy trabajo y dota de todo un sistema complejo y detallado al imaginario creado. 

    Quizás el punto fuerte de la novela es tanto el ritmo, como el acertar el tono al mezclar terror y  género policiaco de una forma atractiva y moderna. Y es que en este título podemos encontrar muchas resonancias a Los cinco, Scooby Doo, Stranger Things o Cazafantasmas o Star Wars. 
    • Pros: mundo muy original y consistente, muy buen ritmo y constante, mezcla de géneros que funciona muy bien
    • Contras: los personajes son planos y estereotipados

    ¿Debe estar en una biblioteca escolar?

    Sí.


    Itinerario lector

    Podemos mediar a este título desde o hacia lecturas o universos que también sean una mezcla de géneros y donde los adolescentes sin contar con los adultos, tengan un especial protagonismo e impacto en el mundo. Como por ejemplo:

    martes, 26 de marzo de 2024

    Los secretos de Heap House : reseña

    Ficha técnica

    Carey, Edward ; Barahona, Lucia [trad.] Los secretos de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 384 p. ISBN 9788419654335

    Carey, Edward ; Martí i Segarra, Elena [trad.] Els secrets de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 408 p. ISBN 9788419654342 -en catalán-

    Etapa recomendada : 3º-4º de ESO (+14 años)

    Saga: Sí (1 de 3)

    Argumento

    La mansión Heap House se levanta en medio de un gigantesco vertedero. De hecho la família se ha vuelto muy rica gracias a él. No es la única peculiaridad de Heap House, la casa de los Iremonger. Todos los Iremonger tienen un objecto que llevan siempre consigo, también todos tienen algún poder extraordinario. Además de los Iremonger con nombre propio, en la mansión viven un ingente número de criados y criadas, pero estos no tienen nombre, solo el apellido de la familia. Cuando una nueva criada (Lucy Pennant) llegué a Heap House, las rígidas tradiciones de la mansión comenzarán a tambalearse.


    Valoración


    3,4/5
    Novela coral de misterio con dosis de terror en la que destaca la creación de un mundo extraordinario, la cantidad de personajes y la originalidad de la trama. Por desgracia un principio y un final dilatados en exceso le resta puntos a lo que podía haber sido un excelente título.

    Al adentramos en la historia podemos pensar que estamos ante un nuevo título de terror de mansión encantada. Y aunque la novela es mucho más que eso, no podremos conocer la trama hasta haber sobrepasado las primeras 100 páginas. Esto le hace tener muchos números para que más de un lector juvenil abandone su lectura al sentirse completamente confuso, frustrado y ver que la trama no avanza. Si consigue llegar a ese punto, lo que se encontrará es un mundo tremendamente original.

    En cuanto a los personajes hay que decir que para ser una novela coral, el trabajo es notable. Los dos protagonistas están excelentemente bien desarrollados, pero los secundarios e incluso los personajes a los que solo se les dedica un capítulo, están llenos de personalidad, detalles y matices. 

    Pasa lo mismo con el mundo creado. La mansión de Heap House, es una de las casas más originales jamás. Y no solo la casa si no todo lo que lo envuelve a esta y a la familia que la habita. Pero la casa, es quizás el principal personaje de esta novela, que vertebra el vertedero y los habitantes de arriba y de abajo, así como sus vidas, sus pasiones y sus temores.

    Para acabar y lamentablemente, es una lástima que el autor no controle los tempos, ni los ritmos de la literatura juvenil, ya que un planteamiento muy dilatado y un desenlace igual de alargado, hace que una propuesta notable pierda mucha potencia literaria y se aleje de una parte muy importante de su público potencial. A todo esto sumar, que para ser un primer título, la entrega es poco autoconclusiva y que para un primer ciclo de ESO el texto es complejo, mientras que para un segundo ciclo de ESO la trama es demasiado infantil.
    • Pros: un mundo tremendamente original, un nudo de alta calidad, grandes y variados personajes y una trama y mundos muy sorprendentes
    • Contras: un planteamiento alargado en exceso y el mismo problema con el desenlace

    ¿Debe estar en una biblioteca escolar?

    Estos libros siempre generan sentimientos contrapuestos. Es un título de calidad alta y muy bien editado, pero su extensión y ese planteamiento alargado en exceso, provocará que el libro coja polvo en la estantería y que solo lo podamos recomendar a lectores muy avanzados de 3º o 4º de ESO.


    Itinerario lector

    Podemos mediar a este título desde o hacia lecturas o universos donde las mansiones extraordinarias sean las protagonistas.


    domingo, 10 de marzo de 2024

    Misteris de la boira : ressenya

    Fitxa tècnica

    Soro, Selena. Misteris de la boira. Barcelona : Columna, 2020. 544 p. ISBN 9788466426619

    Etapa recomanada : 2n-3r  d'ESO (+13-14 anys)

    Saga: Sí (1 de 2)

    Argument

    El món de la Gala és força petit ... i més encara d'ençà que la seva germana es va suïcidar. Viu en un petit poble envoltat per una boira mortal, on la vida i la supervivència són molt complicades. No neixen nens, ni tampoc animals. Excepte del Taru, un gat que li companyia. Més enllà del poble no existeix res més que la mort per causa de la boira. Però el taverner del seu poble, sap que això és mentida i arriba un moment en que ho confirmarà a la resta d'habitats.

    Valoració


    4/5
    Realment un cop ens endinsem en l'obra, no trobem res que no haguem vist abans. Però cal reconèixer que l'autora sap com plantejar un camí de l'heroi d'una forma una mica diferent. Força èpica i sense caure a la figura de l'adolescent incomprès i poc estimat. I a més aquesta fórmula funciona prou bé per captar l'atenció des del principi i per sorprendre al lector. Però és que a més enganxa, perquè la introducció és força ràpida i directe i els capítols no són gaire llargs, aconseguint que en poc temps de lectura estem ja acompanyant a la Gala en el viatge al que haurà de descobrir el seu destí.

    Un dels pilars de la novel·la són els seus personatges. Tots! I és que l'autora ha demostrat ser una gran creadora d'aquests. El de la Gala no deixar de brotar matisos i detalls durant tota la novel·la, arribant a construir un personatge notable i molt carismàtic. I el mateix tot i que en menor grau, ho aconsegueix amb el seu company masculí, en Ciaran. Personatge amb llums i ombres, que ens confondrà  positivament durant tota l'obra.

    El món que ha creat la Selena Soro també sorprèn gratament. Molt inspirant en altres sagues èpiques on el tema principal és la lluita entre el bé i el mal, però incorporant molta factura pròpia que aconsegueix un món molt únic. Amb referències des del budisme fins a Star Wars o o inclús alguna picada d'ull a Clive Barker. 

    Els temes que tracta també respiren una mica d'aquestes fonts. De fet cal aplaudir al trobar una novel·la juvenil on el tema central sigui l'amor, però no l'amor romàntic. De la mateixa forma, cal fer-ho amb el fet de centrar la novel·la en dos personatges duals, amb la seva part lluminosa i la seva part fosca. Es tracten altres temes d'aquestes sagues, com l'autoritarisme, la família, la manipulació per part del govern, etc. 

    En general estem davant d'un títol molt rodó (poc habitual a la literatura juvenil catalana), de molt alta factura, molt ben treballat i que pot enganxar a qualsevol lector, fer-lo gaudir i també  reflexionar sobre temes molt vitals.
    • Pros: arrencada molt ràpida, gran construcció de personatges i del món, molt bona i original barreja de influències i molt addictiva
    • Contres: potser l'extensió és una mica llarga i pot decebre als lectors habituals de fantasia clàssica on el romanç és un eix central de la història

      ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

      Sens dubte i per tot els punts forts que hem comentat a dalt.

      Itinerari lector

      Podem mediar a, o des de, altres novel·les amb amics imaginaris o amb preadolescències complicades, o amics imaginaris o extraordinaris.




      domingo, 25 de febrero de 2024

      Ressenya : Crenshaw. El gat invisible

      Fitxa tècnica

      Applegate, Katherine, Vidal, Jordi. [trad.]. Crenshaw : el gat invisible. Barcelona : La Galera, 2016. 272 p. ISBN 9788424658342

      Etapa recomanada : Middle grade (10-12 anys)

      Saga: No


      Argument

      En Jackson és un nen al que li encanta la ciència, té una germana, petita, una gosa, una mare amb una feina a temps parcial i un pare amb esclerosis múltiple, fet que trastocarà tota la seva vida … i farà que conegui en Crenshaw. El seu amic imaginari…en forma de gat gegant i parlant..

      No tenir prou feina és una feina difícil

      Valoració


      5/5
      Un altre llibre més sobre amics imaginaris? Bé, potser estem davant del llibre sobre amics imaginaris. I tot i que no ens adonem aviat, podem veure en la prosa de l'autora que tracta un tema tan important com el de viure al carrer amb una força, una tendresa i un respecte totalment fora de sèrie. Aquesta gran forma d'escriure i aquesta sensibilitat especial ens atrapa des de la primera pàgina, així com tots els personatges i situacions de la família del nen protagonista.

      I és que els personatges estan sòlidament construïts. De fet de forma molt poc freqüent a la literatura infantil. La construcció de personatges està molt per sobre del que trobem en aquest àmbit. No només el personatge protagonista. També la germana, la mare, el pare i inclús el Crenshaw. Tots plens de detalls i de matisos que els fan molt tridimensionals i el més important, que empatitzem amb tots i cadascun d'ells. Un gran treball. Sens dubte.

      Sí els personatges estan ben perfilats, no es queda pas endarrere la construcció de l'atmosfera (i al mateix temps), el tema principal del llibre, que no és un altre que la pobresa i la exclusió social. I està tan ple de detalls, que és impossible no entrar a la novel·la i emocionar-se amb ella. Robar paper del WC, vendre's la televisió, anar a dormir tota una família al cotxe, rentar-se a banys públics, la frustració que provoca tot plegat, etc. Però cal destacar l'exercici de enginyeria de precisió que fa l'autora per relatar tot això des de el respecte, sense drama i sense perdre per un moment el punt de vista infantil del personatge protagonista. Magistral i a l'abast de molt pocs autors.

      I és que cal reconeixer, que si tots els pilars del llibre estan bé, i tot conjuga en un tema tan feixuc com el tractat, és gràcia a la gran forma d'escriure que troba Katherine Applegate a la novel·la. Una autora que valdrà molt la pena seguir llegint.
      • Pros: fàcil de llegir, capítols curts, molt ben escrita, temes molt punyets, grans personatges i molt sensibilitat
      • Contres: res

        ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

        Sens dubte. Estem parlant d'una novel·la d'altíssima qualitat i d'un nou clàssic, que lamentablement ha passat sense pena ni glòria pel mercat editorial.

        Itinerari lector

        Podem mediar a, o des de, altres novel·les amb amics imaginaris o amb preadolescències complicades, o amics imaginaris o extraordinaris.



        domingo, 4 de febrero de 2024

        Ressenya : El cor condemnat

        Fitxa tècnica

        Barker, Clive; Calvo, Javier [trad.]. El cor condemnat. Barcelona : Laertes, 2023. 160 p. ISBN 9788419676221

        Etapa recomanada : Post-obligatòria (16-17 anys)

        Saga: No


        Argument

        Frank Cotton és un hedonista insaciable. Es deixa dur per les seves passions. També per les més fosques i baixes. Però un cop ja ha cremat tot el que ha caigut al seu abast, comença a investigar allò que està més ocult. I així acaba a les seves mans la capsa de Lemarchand. Una mena de trencaclosques japonès que diuen que quan aconsegueixes obrir descobriràs un plaer inimaginable. Però la capsa és la porta al mons dels cenobites. Uns essers especialitzats en el dolor i les tortures més extremes ... i ara en Frank descobrirà unes sensacions que no es podia ni arribar a imaginar.

        Valoració


        4/5
        Per a les persones que no coneguin en absolut el fenomen Hellraiser, sens dubte serà una novel·la molt sorprenent. L'aparició dels cenobites capta de forma molt poderosa l'atenció i desperta l'interès per saber més sobre ells. Tot i que lamentablement, poca cosa més esbrinarem. Però malgrat això la novel·la sorprèn amb un inici molt ràpid i directe que atrapa fins el final.

        A una novel·la tan curta, podem pressuposar que no hi haurà gaire espai pel desenvolupament dels personatges. Però això és un error. El personatge del Frank tot i tenir poca presència, l'arribarem a odiar amb tota la nostra ànima. I el personatge de la Júlia, a part de tenir un gran desenvolupament, ens despertarà una gran gamma d'emocions. 

        Si bé és cert que els cenobites són uns misteri i que a l'acabar la novel·la no hem descobert pràcticament res sobre ells, la simple creació d'aquests és un exercici d'alta i terrorífica creativitat. La seva estètica, aspecte i personalitat, és tot un enigma que ens atrapa sense remei. Però l'ambient angoixant i esfereïdor va de menys a més, fins arribat a un clímax final inesperat i escruixidor. 

        Potser l'estil de Clive Baker no és alta literatura, però s'ha de reconèixer que és una de les figures més influents del terror contemporani i que aquí ens regala un relat curt, directe, gairebé teatral i tremendament original. Així que segur què no és alta literatura saber barrejar tot això i despertar tot tipus d'emocions al lector en un relat de 150 pàgines? 
        • Pros: la seva frescor, atreviment, intransigència, imaginació i brevetat
        • Contres: no és una obra per tothom al tenir referències molt directes al sexe i al gènere gore

          ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

          Sí. El terror és un dels gèneres més demandats a secundària i a això es suma que una de les característiques més demandes és que un llibre sigui curt. Aquest llibre compleix ambdues i a més, tècnicament està molt ben escrit.

          Itinerari lector

          Podem mediar a, o des de, altres novel·les en que aquest terror psicològic, gore i d'altres mons estigui present. Com per exemple:

          domingo, 21 de enero de 2024

          Parla : ressenya

          Fitxa tècnica

          Anderson, Laurie Halse; Sampere, Josep [trad.]. Parla. Barcelona : L'Altra Tribu, 2023. 192 p. ISBN 9788412722796

          Etapa recomanada : 2n cicle d'ESO (14-15 anys)

          Saga: No

          Argument

          La Melinda Sordino comença el seu primer any a l'Institut Merryweather. Li costa fer amigues. Alguna cosa ha passat que tothom li fa el buit. També la seva única amiga, que està més interessada en no quedar-se aïllada i entrar a qualsevol grup, que no pas quedar-se amb ella. La Melinda no té cap altre remei que acompanyar-se a si mateixa en aquesta solitud amb el seu gran món interior, acidessa i sarcasme, però especialment amb les classes de plàstica per gestionar el gran secret que amaga relacionat amb aquest aïllament social.

          Valoració


          4/5
          Un altre llibre més sobre inadaptats socials?, ens podem preguntar quan el comencem a llegir... però ni més lluny, perquè a les primeres pàgines ja descobrim que es diferencia molt d'altres títols en que el/la protagonista amaguen un trauma que condiciona la seva adolescència, aquí la protagonista tira molt de crítica, sàtira, acidesa i sarcasme i això pot atrapar a més d'un adolescent en la seva lectura, ja que aquest to no és gaire habitual al panorama literari juvenil dramàtic.

          El personatge de la Melinda és dels més originals que ens podem trobar a una novel·la dramàtica i està molt ben construït. L'anem descobrint  mitjançant els seus monòlegs interns, però també a través de les vivències i inclús a través de les classes. I això està especialment ben aconseguit si tenim en compte que la Melinda gairebé no es relaciona amb ningú, i tot i així no es fa gens repetitiva aquesta forma de conèixer el personatge tan introspectiva.

          El clima predominant d'angoixa a la novel·la també està molt ben assolit. Més tenint en compte que la barreja entre humor (a partir del sarcasme) podria haver ensorrat tota la carrega dramàtica. Però l'autora combina excel·lentment totes dues. Sap quan i com narrar una situació molt dramàtica i sap ficar la dosi justa d'humor per no desconnectar-nos de les vivències traumàtiques de la protagonista. Un joc d'equilibri realment notable!

          També destaca la recreació del món de l'institut. Molt realista sense caure en el tòpic de fer que el capità de l'equip de futbol sigui parella de la capitana de les animadores. Molt plural, al mostrar-nos diferents perfils d'alumnes, diferents perfils de professors. Cal remarcar que, més que retratar l'estereotip de la lluita per la popularitat (pròpia d'un institut d'EEUU), aquí opta per mostrar un univers on tothom busca el lloc on encaixar amb poc èxit. Molt humà i  molt real.. 
          • Pros: to sarcàstic que atrapa des de la primera pàgina, barreja entre dama i comèdia, gran creació de personatges i fugida de l'estereotip del clàssic institut d'EEUU, la seva breu extensió
          • Contres: a més d'un lector se li farà massa, la quantitat de diàleg intern de la protagonista, la imatge vuitantera de la portada és horrorosa en comparació amb la imatge de l'edició original i que a més tenia molt més a veure amb la història

            ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

            Sí. És una lectura molt original i fresca i tot i que la portada allunyarà segur als possibles lectors, aquí tenim un molt bon llibre per prescriure.

            Itinerari lector

            Podem mediar a, o des de, altres novel·les en que els personatges tinguin aquest to compartit entre drama i comèdia/sarcasme:
            • No està escrit a les estrelles, de John Green  ( Goodreads)
            • Els avantatges de ser un marginat, de Stephen Chbosky   ( Goodreads)
            • Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers, de Benjamin Alire Sáenz (Ressenya a aquest blog)
            • Armaris i barricades, de Adrià Alguacil (Ressenya a aquest blog)


            viernes, 29 de diciembre de 2023

            Pax : reseña

            Ficha técnica

            Pennypacker, Sara ;  Gil, Ricky [trad.]. Pax: una historia de paz y amistad . Barcelona : Nube de Tinta, 2016. 297 p. ISBN 9788415594956.

            Etapa recomendada: 6º de primaria - 2n de ESO (11-13 años)

            Saga: Sí (1 de 2)

            Argumento

            Peter es un adolescente que adoptó al zorro Pax, cuando este era un cachorro. Ahora se ve obligado a abandonarlo en la carretera cuando su padre decide alistarse en el ejercito para combatir en el conflicto bélico que está en cierne. Peter no tardará en darse cuenta de su error y entonces su único objetivo será encontrar a Pax con vida... aunque las posibilidades de que un zorro domesticado sobreviva en plena naturaleza y en medio de una guerra, son mucho más que remotas.

            Valoración


            4,75/5
            ¿Un niño abandonando a su mascota y luego arrepintiéndose y yéndola a buscar? No podemos negar que al argumento nos puede recordar a más de un telefilm de sobremesa de navidad, pero sin duda cuando empezamos a leer, vemos que el tono es realmente sorprendente. Serio, dramático y muy introspectivo, pero a la vez sin juicio. Este tono y la forma consiguen atraparnos irremediablemente en esta historia. A esto se suman los capítulos cortos y muy dinámicos y las ilustraciones de Klassen. 

            También llama la atención la excelente construcción de los personajes. En las primeras palabras del libro, ya vemos que nos está describiendo de manera muy detallada el complejo sistema nervioso y perceptivo de un zorro. Pero es que la forma en la que profundiza psicológicamente en todos los personajes, no tiene parangón. La construcción de los personajes, no es excelente. Es de matrícula de honor. 

            La atmósfera está al servicio de la novela. Transita en un tour de force, hacia un clímax final auténticamente apabullante. Si al principio, tenemos esa sensación de estar viendo un telefilm o una película familiar con protagonistas animales, esto poco a poco va transitando a una atmósfera más oscura, que nos va sumiendo en una calma tensa, para finalmente sumergirnos en medio de un conflicto bélico. Pero pasa lo mismo con los personajes. Lo que inicialmente parecen unos estereotipos: el niño culposo, la afable y confundida mascota abandonada, la vieja excéntrica, el padre severo ... acaban siendo dibujados de una forma muy profunda y tridimensional. Y también aquí este viaje es tan paulatino, como intenso es su destino final.

            El estilo de Sara Pennypacker en esta novela no brilla. Deslumbra. ¿Cómo se puede hacer una novela, corta, con capítulos cortos y fáciles de leer, una construcción de personajes sin igual, e introducir temas tan sensibles y trascendentes como la guerra, la sensibilidad, la responsabilidad, el duelo, la perdida, los maltratos, los ciclos vitales y un sin fin más? Pues tendremos que leer más obras de la autora para saber si Pennypacker realmente ha encontrado la fórmula de la excelencia literaria o ha tenido un gran golpe de suerte y de inspiración. Pero sin duda estamos ante uno de los mejores títulos LIJ escritos nunca.
            • Pros: Todo
            • Contras: Quizás los temas son excesivamente "adultos" para un libro middlegrade.

            ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

            Totalmente.

            Itinerario lector

            Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo: