4,6/5

Podríem pensar que estem davant d'una altre Bildungsroman més. El món literari català en va ple de novel·les juvenils realistes. La majoria que no aporten res nou literàriament parlant, però ja a la primera pàgina advertim que aquesta no entra dins de la categoria. Per començar, renuncia a aquell to, que els anglesos dirien "polite" i que alguns mediadors de literatura juvenil s'han atrevit a etiquetar com "novel·la que sembla escrita des de l'Eixample". Aquí tenim una història de perifèria que a la primera pàgina ja ens regala uns quants renecs que molt segur no seran del gust ni de pares, ni de docents que vulguin treballar aquesta lectura a l'aula. Així doncs, ens atrevim a dir que estem davant d'un títol, que en el panorama català juvenil representa una glopada d'aire fresc trencant amb cert estil barcelonaeixamplista i conservador al que estem acostumats. Aquesta autenticitat barroera farà que molts lectors adolescents es sentit atrapats des de la primera pàgina, mentre que a molts adults els hi provocarà rebuig per l'explicitat dels temes, escenes i del llenguatge.

Adrià Alguacil ha fet una tasca excel·lent amb els personatges. El protagonista de la novel·la és un personatge increïblement tridimensional en el que s'aprofundeix d'una forma poc comú en la literatura juvenil. També cal remarcar la creació d'alguns personatges secundaris com l'oncle, la professora o alguns dels amics del protagonista. Alguacil treballa molts matisos dels personatges i els va desenvolupant a poc a poc fins que obté personatges que gairebé els podríem tocar de tant autèntics que arriben a ser.

També s'ha de destacar l'ambientació de la novel·la que igual que passa amb els personatges assoleix un alt grau de realisme. No només perquè la història tingui lloc a multitud d'ubicacions reals. També perquè el clima que crea l'autor és a estones asfixiant i a estones desenfadat, demostrant una gran capacitat de flexibilitat a tots els tons que requereix una gran novel·la.

En quant a l'escriptura de l'autor, certa corrent conservadora la catalogarà de grollera, poc polida o treballada o inclús etiquetaran l'autor de nou enfant terrible de la literatura catalana. El cert és que en quant a literatura juvenil, Adrià Alguacil ens regala un producte molt ben treballat i amb una creació d'un món i uns personatges moltíssim per sobre de l'habitual. No es pot dir una altra cosa que no sigui que estem davant d'un llibre molt ben acabat i escrit i que ens recordarà a "El vigilant en el camp de sègol", un títol pel que està molt influenciat, però reinterpretat a l'actualitat i a la perifèria barcelonina i amb molta reivindicació de temes socials.

• Pros: la seva frescor i autenticitat, el seu llenguatge trencador, la seva valentia, els temes que tracta, els personatges i l'atmosfera/ambientació
• Contres: provocarà poc interès a aquells que rebutgin les històries LGTBI i les novel·les de massa longitud o massa introspectives