Mostrando entradas con la etiqueta P3. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta P3. Mostrar todas las entradas

martes, 26 de marzo de 2024

Los secretos de Heap House : reseña

Ficha técnica

Carey, Edward ; Barahona, Lucia [trad.] Los secretos de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 384 p. ISBN 9788419654335

Carey, Edward ; Martí i Segarra, Elena [trad.] Els secrets de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 408 p. ISBN 9788419654342 -en catalán-

Etapa recomendada : 3º-4º de ESO (+14 años)

Saga: Sí (1 de 3)

Argumento

La mansión Heap House se levanta en medio de un gigantesco vertedero. De hecho la família se ha vuelto muy rica gracias a él. No es la única peculiaridad de Heap House, la casa de los Iremonger. Todos los Iremonger tienen un objecto que llevan siempre consigo, también todos tienen algún poder extraordinario. Además de los Iremonger con nombre propio, en la mansión viven un ingente número de criados y criadas, pero estos no tienen nombre, solo el apellido de la familia. Cuando una nueva criada (Lucy Pennant) llegué a Heap House, las rígidas tradiciones de la mansión comenzarán a tambalearse.


Valoración


3,4/5
Novela coral de misterio con dosis de terror en la que destaca la creación de un mundo extraordinario, la cantidad de personajes y la originalidad de la trama. Por desgracia un principio y un final dilatados en exceso le resta puntos a lo que podía haber sido un excelente título.

Al adentramos en la historia podemos pensar que estamos ante un nuevo título de terror de mansión encantada. Y aunque la novela es mucho más que eso, no podremos conocer la trama hasta haber sobrepasado las primeras 100 páginas. Esto le hace tener muchos números para que más de un lector juvenil abandone su lectura al sentirse completamente confuso, frustrado y ver que la trama no avanza. Si consigue llegar a ese punto, lo que se encontrará es un mundo tremendamente original.

En cuanto a los personajes hay que decir que para ser una novela coral, el trabajo es notable. Los dos protagonistas están excelentemente bien desarrollados, pero los secundarios e incluso los personajes a los que solo se les dedica un capítulo, están llenos de personalidad, detalles y matices. 

Pasa lo mismo con el mundo creado. La mansión de Heap House, es una de las casas más originales jamás. Y no solo la casa si no todo lo que lo envuelve a esta y a la familia que la habita. Pero la casa, es quizás el principal personaje de esta novela, que vertebra el vertedero y los habitantes de arriba y de abajo, así como sus vidas, sus pasiones y sus temores.

Para acabar y lamentablemente, es una lástima que el autor no controle los tempos, ni los ritmos de la literatura juvenil, ya que un planteamiento muy dilatado y un desenlace igual de alargado, hace que una propuesta notable pierda mucha potencia literaria y se aleje de una parte muy importante de su público potencial. A todo esto sumar, que para ser un primer título, la entrega es poco autoconclusiva y que para un primer ciclo de ESO el texto es complejo, mientras que para un segundo ciclo de ESO la trama es demasiado infantil.
  • Pros: un mundo tremendamente original, un nudo de alta calidad, grandes y variados personajes y una trama y mundos muy sorprendentes
  • Contras: un planteamiento alargado en exceso y el mismo problema con el desenlace

¿Debe estar en una biblioteca escolar?

Estos libros siempre generan sentimientos contrapuestos. Es un título de calidad alta y muy bien editado, pero su extensión y ese planteamiento alargado en exceso, provocará que el libro coja polvo en la estantería y que solo lo podamos recomendar a lectores muy avanzados de 3º o 4º de ESO.


Itinerario lector

Podemos mediar a este título desde o hacia lecturas o universos donde las mansiones extraordinarias sean las protagonistas.


domingo, 5 de noviembre de 2023

L'alè dels llaurats : ressenya

Fitxa tècnica

Mata, Toni. L'alè dels llaurats. Barcelona : Elastic Books, 2023. 252 p. ISBN 9788419478412

Etapa recomanada : Segon Cicle d'ESO (+13 anys)

Quinze anys desprès de conquerir Ciutat Eterna, cert gatpardisme s'ha instaurat a la vida dels abans breus i ara eterns que es van rebel·lar. La llauradora no existeix, han canviat alguns aspectes. Però en realitat no ha canviat res. Els breus continuen sent exterminats en un genocidi que ara assoleix noves i inimaginables quotes de deshumanització. Però no tothom està disposat a mirar cap a un altre costat. S'està preparant una nova rebel·lió. Podrà en Hunter, que ara ha substituït al Comodor, aturar la revolta i perpetuar-se al poder?

Valoració


3,2/5
Continuació del Premi Joaquim Riura 2019. Novel·la que agradarà especialment als fans de la primera entrega. Tot i que aquí trobem com minven o desapareixen alguna de les coses que feien notable la seva antecessora, estem davant d'una novel·la molt recomanable i valenta pel públic juvenil i molt per sobre de la qualitat mitjana editorial. 

Com a tota seqüela, recuperem els escenaris i personatges ja coneguts. Per tant l'efecte sorpresa o de novetats és mínim. Si que en Toni Mata ens sorprèn a l'inici amb dos elements molt potents. Un el flashback inicial. La novel·la comença gairebé pel final, amb un capítol molt breu de pàgina i mitja, per a continuar amb un altre fet sorprenent: la crueltat d'en Hunter i els seus nous mètodes d'extermini. Així que tot i ser una seqüela, aquest parell de sorpreses que ens prepara l'autor, ens fa entrar ràpidament a la història.

Els personatges, no tenen tan aprofundiment com a la primera saga. O no tots. Si que és veritat que aquí coneixem més en Hunter, en Cole i l'Helena, però aquí trobem a faltar aquella coralitat que, en termes desenvolupament de personatges, si que trobem a la primera. 

El mateix li passa a la construcció del món. Crec que es podrien haver donat més detalls de la nova societat actual. L'autor ha fet un excel·lent treball amb algunes ubicacions, com per exemple el poble gelat a l'exili, però s'ha quedat curt en quan a la Ciutat Eterna. Personalment, he trobat a faltar més elaboració, especialment per fer el final més versemblant. Un punt de vista de les tropes rases de la ciutat, o dels ciutadans, hagués enriquit molt la història i hagués donat més solidesa a la conclusió.

En quant a l'escriptura, aplaudir molt a en Toni Mata. Entén perfectament que busca el públic jove per crear adherència a la lectura. Capítols curts, canvi constant de narrador, una història molt visual i cap tipus d'autocensura en el que es refereix al sexe o a la violència. Tot i que si que advertim que sembla haver tret una mica el peu de l'accelerador a aquesta nova entrega.
  • Pros: Un inici sorprenent (per ser una continuació), el ritme de la novel·la amb capítols curts i canvi de narrador constants que fa avançar la història en trames paral·leles
  • Contres: no sorprèn tant com la primera part, personatges i ambientació menys aprofundides i repetició de l'esquema de la primera entrega

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sí la primera part et funciona bé, aquesta segona part encantarà a tots els seus fans.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des de, altres distòpies com per exemple:
    • Nascuts per ser breus, la primera part escrita pel mateix autor (Ressenya a aquest blog)
    • V de Vendetta d'Allan Moore ( Goodreads)
    • In Time, la pel·lícula de Justiom Timberlake de Raquel Ricart Leal ( IMDB)
    • Els jocs de la fam de Suzanne Collins ( Goodreads)


    domingo, 3 de abril de 2022

    Àunia : l'anhel de llibertat d'una noia ibèrica - ressenya

    Fitxa tècnica

    Vera, Ivan. Àunia : l'anhel de llibertat d'una noia ibèrica. Barcelona : Akiara Books, 2021. 364 p. ISBN 9788417440862.

    Etapa recomanada : ESO3 (+14-15 anys)

    Saga: No

    Autoria

    Ivan Vera (Badalona, 1998) és un escriptor de novel·la història i filòleg per la UdG, crescut a Banyoles. És un apassionat de la lectura i els videojocs, així com de Tolkien i la literatura medieval. 

    Àunia és el seu debut literari i es gesta a través del Treball de Recerca de Batxillerat. Amb aquest títol l'autor ha estat guardonat amb el premi Llibreter 2021 i seleccionada a la llista White Ravens el mateix any.


    Argument

    Durant la Segona guerra púnica Catalunya -que està començant a ser ocupada per l'Imperi Romà- hi viu l'Àunia. Una nena de 13 anys a la que no li agrada fer tasques domèstiques. Ella és més de córrer i caçar al bosc. Però el dia que passa a l'edat adulta, la seva mare començarà a fer plans per casar-la i a l'Àunia no li quedarà un altre remei que fugir de casa. En la seva fugida es trobarà amb l'exercit d'Anníbal, que creua la Península Ibèrica per atacar Roma. La seva destresa amb l'arc i el fer-se passar per un home, li permetran ingressar com mercenària. Ha començat per l'Àunia una vida d'aventura i lluita per mantenir la seva llibertat i independència i la del seu poble.


    Valoració


    3,5/5
    Literatura històrica molt rigorosa amb perspectiva de gènere i una ambientació molt bon recreada. 

    La literatura juvenil històrica, no brilla gaire per la seva originalitat. Especialment en català on trobem majoritàriament dues categories: la medieval i la guerracivilista. És un gènere complicat que tret d'algunes excepcions, rarament arriba a atraure a un gran número de lectors ja que a banda de minoritari, normalment requereix un bagatge històric que el públic al que va dirigida no sol tenir. Àunia, trenca una mica això pel seu context temporal i el fet de posar com a protagonista a una noia que no vol cenyir-se als rols de gènere de l'època.

    La novel·la comença bé i el gran carisma de l'Àunia ens atrapa al principi. La coneixem com a nena i l'acompanyarem fins a l'època adulta durant tota la novel·la. El text està dividit amb pauses cada poques pàgines i això afavoreix molt l'entrar a novel·la i la seva lectura. També col·laboren els girs i les escenes d'acció.

    En quant als personatges, el pes de l'obra el porta la protagonista principal. De vegades es troba a faltar una mica de desenvolupament d'altres personatges, que tot i que en algun moment té lloc, per l'extensió del text, poder hi havia possibilitat de més.

    La recreació que ha fet l'Ivan Vera és excepcional. Es nota que la novel·la sorgeix com a investigació del Treball de Recerca de Batxillerat. El text està farcit de detalls i de vocabulari. Però això també és una arma de doble fil, ja que molts detalls no són necessaris per al desenvolupament de la història i la quantitat de notes alenteix la lectura d'un text, a la que a estones li falta dinamisme. De fet al text li falta força economia textual. No calien tants detalls, ni gairebé 400 pàgines per explicar la història, que a vegades peca de semblar més un estudi històric que una obra de ficció juvenil (en la que hauria de prevaler l'entreteniment). També s'ha de reconèixer l'habilitat amb la que l'autor narra les batalles.  
    • Pros: la perspectiva de gènere, el rigor històric, atrapa en certs moments, la protagonista principal
    • Contres: la falta d'economia textual, el ritme de vegades lent, l'excés d'historicisme, el final, ...

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    A una biblioteca escolar de la província de Girona ha d'estar. Tinc més dubtes si a la resta de biblioteques escolars de Catalunya, ja que tot i estar molt ben documentada a nivell narratiu té marge de millora. També hem de valorar que normalment no tenim literatura juvenil d'aquesta qualitat, ni d'aquesta època.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des d'altres títols de literatura històrica o de personatge femení empoderat:

    jueves, 3 de febrero de 2022

    Las que estamos muertas : reseña

    Ficha técnica

    Forna, Namina ; García Campos, Raúl [trad.]. Las que estamos muertas. Barcelona : Molino, 2021. 444 p. ISBN 9788427220218

    Etapa recomendada: ESO2-ESO3 (+13 años)

    Saga: Sí. Trilogia.

    Autoría

    Namina Forna (Serra Lleona, 1987) es una escritora sierraleonesa-americana nacida en el seno de una familia de políticos. A la edad de 9 años y después del divorcio de sus padres, es enviada a Atlanta con su madre, debido a la situación de violencia y de guerra civil del país. La lectura era algo habitual en su infancia y la misma autora explica que le ayudaba a evadirse de las atrocidades de la guerra. En Atlanta asiste a un centro de educación secundaria femenina para alumnas de color y posteriormente se gradúa en Bellas Artes en California (USC School of Cinematic Arts). 

    Las que estamos muertas (2021) es su debut literario. En poco tiempo se sitúa en la lista de más vendidos del The New York Times e incluso se compra los derechos para llevarla a la pantalla.

    Namina Forna creció escuchando historias protagonizadas por mujeres fuertes, pero con el paso del tiempo se percató que en EEUU no había muchos libros así y que hacia falta escribirlos.


    Argumento

    Otera es un mundo en guerra entre dos razas: los monstruos (mortaulladores) y los humanos. Deka vive en un pequeño pueblo muy alejado de las zonas de batalla. Es una joven de rasgos africanos, viviendo en un pueblo donde todos los cabellos menos el suyo son rubios. A esto que le provoca cierta zozobra, se suma el hecho que su madre ha fallecido recientemente, debido a una epidemia. Pero la vida continua su curso y a punto de cumplir los 16 años debe enfrentarse al ritual de la pureza. Si tiene éxito pasará a ser considera una mujer de pleno derecho. Si fracasa deberá aceptar un destino desconocido y aciago. Justo en el momento que Deka está a punto de realizar el ritual, unos mortaulladores atacarán el pueblo...


    Valoración


    3/5
    Novela fantástica y de aventuras con perspectiva de género femenina y racial, una buena protagonista principal y unos temas valientes, pero con un ritmo desigual.
     
    No estamos ante una novela original. La historia nos sonará a muchas otras. Adolescente que no encaja en el mundo, verá su rutina alterara para someterse a un arduo camino y acabar sobreponiéndose al destino fijado. Aquí pero, lo original es el punto de vista de género y el racial. La protagonista es mujer y de rasgos africanos. Pero en cuanto a la trama... ya la hemos visto muchas veces antes en la literatura fantástica. A pesar de eso, el libro atrapa especialmente al principio. El destino de Deka capta nuestra atención y queremos saber como va a escapar del nuevo paradigma. Lamentablemente tanto el ritmo, como la trama tiene altibajos.

    Los personajes son originales, pero la autora se queda en la superficie de estos. Aún así, destaca el personaje principal, pero también Manos Blancas y sus dos monturas o Britta. Es de suponer que irán evolucionando en los siguientes volúmenes, pero en este, se profundiza poco en ellos. 

    El worldbuilding es coherente y sustenta muy bien la historia, pero le falta originalidad y complejidad, aunque es suficiente para proyectar el mensaje principal de la novela.

    Los temas tratados en la novela son valientes y necesarios. Muy poco habituales en la literatura juvenil, aunque por desgracia tampoco se profundiza mucho en ellos. Algunos que podemos encontrar son: el patriarcado, el machismo, el racismo, la invisibilización de las mujeres, la prostitución, la esclavitud, la educación a satisfacer al hombre, la sororidad, la religión y los mitos ancestrales, etc.
    • Pros: el inicio, el punto de vista de género, los temas tratados y la protagonista principal
    • Contras: tiene altibajos y a ratos se vuelve monótona, no profundiza en los personajes y hemos visto y es poco original

    ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

    Tengo dudas. Por un lado el punto de vista de género y el hecho de que esté escrito por una autora africana, seria motivo para adquirirlo. Por otro lado, literariamente deja que desear. 


    Itinerario lector

    Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, que traten sobre el empoderamiento femenino, o con perspectiva racial, como por ejemplo:

    jueves, 13 de enero de 2022

    Mentiders : ressenya

    Fitxa tècnica

    Lockhart, E. ; Santaulària, Mercè [trad.]. Mentiders. Barcelona : Fanbooks, 2015. 272 p. ISBN 9788416297115

    Lockhart, E. ; Batista Pegueroles, Montserrat  [trad.]. Éramos mentirosos. Barcelona : Salamandra Blue, 2015. 283 p. ISBN 9788416555000

     
    Etapa recomanada : ESO3 (+14 anys)

    Autoria

    Emily Jenkins (1967), també coneguda amb el pseudònim E. Lockhart, és una escriptora d'àlbum il·lustrat, novel·la juvenil i adulta. Doctorada en Literatura anglesa del s.XIX per la Universitat de Columbia, va escriure la tesi titulada "The Reading Public and the Illustrated Novel, 1890-1914".
     

    Argument

    La Cadence pateix depressió i migranyes que li han fet repetir curs i tenir una vida poc normal per a una adolescent. Pertany a una família molt rica. Son tan rics, que tenen la seva pròpia illa a Anglaterra. A aquesta tenen diferents cases on estiueja tota la família. Allà amb els seus cosins han format el grup dels Mentiders amb qui comparteix estius inoblidables. El problema és que la Cady va patir un accident que li ha fet perdre la memòria i no recorda que va passar. Desprès d'un estiu d'absència tornarà a l'illa a veure els seus estimats Mentiders i a intentar reconstruir l'estiu que va canviar la seva vida. Però no li posaran gens fàcil., ja que a banda de mentides, també és una família amb molts secrets.


    Valoració


    3,2/5
    Novel·la sisesentidesca amb una bona ambientació i una protagonista principal molt ben construïda. El desenvolupament cau en la repetició i l'efectista final no aconsegueix crear l'impacte buscat.

    La premissa no està malament, però és que històries basades en famílies riques i els seus conflictes no són allò més original del món. Capta l'atenció, però l'inici és fa lent i caòtic, ja que la trama no avança en línia recta i tampoc sabem exactament cap a on ens vol portar. És com si l'autora volgués despistar per impactar amb el final que té preparat, però això és molt arriscat si no pots mantenir l'interès fins al final. Tot i això, la brevetat dels capítols fa que sigui una lectura dinàmica i a la que no costa entrar i estar.

    El personatge de la Cadence és sens dubte un dels grans pilars de la novel·la. Està ben construït i l'autora ens endinsa a la seva ment mitjançant els seus pensaments, pors, traumes, inseguretats, etc. Un altre personatge ben creat és el d'en Gat (l'interès romàntic de la Cadence). Els altres personatges, sense estar gaire desenvolupats són creïbles i força tridimensionals.

    L'atmosfera de la novel·la és un altre dels punts forts d'aquesta. La recreació de l'illa és espectacular. Però també la dels conflictes familiars, l'arbre genealògic, l'angoixa de la protagonista, els secrets, etc.

    Literàriament parlant, el llibre es troba a la mitjana. Ni està mal escrit, ni tampoc es pot dir que passarà a la història de la literatura. Si que té algun recurs original, com per exemple els petits contes imaginats per la protagonista i que clarament són un homenatge a El rei Lear. Trobem altres referències literàries com Cims borrascosos o Agatha Christie. Però poc més. No s'atreveix a tocar en profunditat els temes que mostra, com per exemple: la salut mental, els traumes, els secrets familiars, l'elitisme, el racisme o la distribució de la riquesa. Tot i que són temes molt presents, l'autora passa per sobre d'aquests temes o simplement els ignora. D'haver-ho fet hagués millorat molt el resultat. 
    • Pros: personatges, ambientació, final efectista
    • Contres: final efectista i trampós que pot decebre, pot semblar repetitiva i caòtica, toca temes molt punyents, però no aprofundeix en cap

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sembla ser que és un llibre que agrada força entre els joves. Als que haguem vist El sisè sentit, o  haguem llegit Un altre pas de rosca no ens aportarà gaire. Tinc dubtes sobre la seva adquisició.


    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des d'altres títols amb mentides, enganys, secrets o personatges protagonistes femenins que cerquen saber qui són realment, com per exemple:

    miércoles, 5 de enero de 2022

    L'última descendent : ressenya

    Fitxa tècnica

    Riordan, Rick ; Gil, Ricard [trad.] ; Naidu, Lavanya [il.]. L'última descendent. Barcelona : Montena, 2021. 416 p. ISBN 9788418483394

    Etapa recomanada: 6é de primària - 2n d'ESO (11-13 anys)

    Saga: No


    Autoria

    Rick Riordan (Texas, 1964) és un escriptor i exprofessor nord-americà, conegut principalment per la saga juvenil, Percy Jackson i els déus de l'Olimp. Aquesta saga ha estat traduïda a més de 40 idiomes i ha venut més de 30 milions d'exemplars només a EEUU.

    Riordan debuta al 1997 amb el títol Big Red Tequila. La primera novel·la per adults negra d'una trilogia amb un ritme molt alt. Vuit anys desprès publica el primer títol de Percy Jackson, El lladre del llampec (2005). Li seguiren altres sagues més seguint aquesta o basades en altres mitologies com l'egípcia o la nòrdica.

    L'última descendent (Daughter of the Deep, 2021) és la seva publicació més recent i al contrari de les altres, és autoconclusiva. Aquest cop la novel·la es basa en el títol de Jules Verne, Vint mil llegües de viatge submarí


    Argument

    A l'acadèmia marina Harding-Pencroft (HP) viuen i estudien els germans Anna i Dev. Orfes, al morir els seus pares en una expedició marina. El dia passa entre rutina de pràctiques i estudis, fins que tindrà lloc un esdeveniment tràgic. L'acadèmia rival, l'Institut Land, bombardeja les instal·lacions de l'HP. El Dev morirà i l'Anna i un grup reduït d'estudiants hauran de fugir per conservar la vida. Poc s'imagina l'Anna que en aquesta fugida, per poder sobreviure, necessitarà anar descobrint els secrets que li ha amagat la seva família i que la connecten directament amb el mateix capità Nemo.

    Valoració


    3,3/5
    Middlegrade d'aventures que recupera el personatge i l'ambientació d'un clàssic de Verne. Amb un bon ús del ritme i una gran personatge principal, té algunes errades i carència d'economia textual.

    L'inici de la novel·la es força sorprenent. Tot i que comença com una novel·la molt tendre (amb una acadèmia que ens recordarà a Harry Potter) i uns animalons marins molt entranyables, de seguida dona un tomb catastròfic  quan l'Anna perd el seu germà en un atac enèmic. A partir d'aquí l'autor capta la nostra atenció al barrejar excel·lentment moments d'acció, amb d'altres de perill i calma tensa.

    Els personatges de la novel·la són prou correctes, tirant a pobres, ja que si la protagonista principal està prou ben tractada i desenvolupada, els personatges secundaris són meres comparses. Tenen més aprofundiment els personatges animals, que els humans. En un llibre d'aquesta longitud, es podien haver treballat una mica més. 

    L'atmosfera és prou correcte, tot i que molt inspirada en la novel·la de Jules Verne a la que homenatja el llibre, Vint mil llegües de viatge submarí. Té algunes idees noves originals, però no acaba de captar l'atmosfera d'aventures clàssiques.

    Amb una introducció una mica llarga, el llibre té encerts especialment en el ritme, a l'alternar pausa i ritme, però un inici una mica lent i un clímax fluix, així com la falta d'economia textual, fan ensorrar-se a estones l'obra. El viatge de l'heroi està bé, però té marge de millora.
    • Pros: el worldbuilding, la protagonista, els personatges animals, el ritme i el material extra (mapes, directori de personatges, il·lustracions, ...)
    • Contres: una introducció un xic llarga, un clímax fluix i poc desenvolupament dels personatges secundaris, 

      Té lloc a una biblioteca escolar?

      És un llibre correcte (però fluix), i a més una obra autoconclusiva d'aquest autor. El podem comprar si no tenim res d'ell i no tenim prou pressupost per adquirir sencera alguna de les sagues del mateix autor.

      Itinerari lector

      Podem arribar a aquesta lectura, o anar des d'ella cap a altres títols d'aventures, com per exemple:

      lunes, 27 de diciembre de 2021

      Els incendiaris : ressenya

      Fitxa tècnica

      Cirici, David. Els incendiaris. Barcelona : Fanbooks, 2021. 208p. ISBN 9788418327766

      Etapa recomanada: 3r d'ESO (14 anys)

      Saga: No



      Autoria

      David Cirici és un exprofessor i escriptor en llengua catalana. També ha treballat com a guionista a ràdio i televisió. En el món de l'edició debuta a l'any 1985 amb Robotia, seguit de L'esquelet de la balena (1986). Tots dos premiats. A aquests dos títols li seguiran un llarg llistat de títols infantils, juvenils, literatura per adults, llibres de divulgació, teatre i una gran quantitat de premis com el Premi Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, Ramon Muntaner (2 cops) o Serra d'Or entre d'altres.

      Argument

      L'Andreu, el Soren i el Daniel són tres adolescents que han planejat calar foc al centre de menors musulmà del poble on viuen. Ho tenen tot planificat. Aniran quan no hi hagi ningú, amb llums frontals, benzina i encenedors. Però la cosa no sortirà segons l'esperat i es veuran atrapats per les flames. L'Andreu morirà, el Soren serà rescatat per un noi musulmà i el Daniel fugirà d'amagat. Només el Soren haurà d'afrontar les conseqüències legals, ingressat a un reformatori. Com van poder fer això aquest grup de nois? I com podrà viure en Daniel enmig d'una gran mentida, sent ell qui va proposar l'incendi?


      Valoració


      3,5/5
      Novel·la realista al voltant de l'adolescència i l'alienació pròpia d'aquesta i les conseqüències i responsabilitats. Amb una bona recreació de l'adolescència, va de més a menys fins a arribar a un final aigualit.  

      L'inici de la novel·la és salvatge. Impacta al lector al veure la fredor dels tres adolescents planejant i actuant fredament des del racisme. Però encara impacta més quan descobrim que un d'ells mor cremat viu i que un altre queda greument ferit. Aquest inici esgarrifa i capta l'atenció a parts iguals. Lamentablement, aquest nivell d'impacte es dilueix i no el tornem a trobar a la novel·la.

      Els personatges estan ben creats, tant el del Daniel (el narrador), com el Soren, al que anirem coneixent mitjançant les visites al reformatori. El tercer personatge, l'Amina, tot i no tenir gaire veu, està molt ben desenvolupat mitjançant les converses i trobades amb el Daniel.

      David Cirici ha encertat captant amb encert diferents tipus d'adolescències en l'actualitat: el nen abandonat, la nena musulmana, les afinitats polítiques, la intolerància, ... En aquest sentit està molt ben escrit. Malauradament l'autor no remata la novel·la amb un final que s'adeqüi al to de l'obra i de sobte fa un gir dissonant en relació a tot allò llegit.
      • Pros: inici impactant, enganxa, personatges ben desenvolupats
      • Contres: no sap conservar l'impacte generat al principi, es torna massa asèptica i el final és força dissonant

        Té lloc a una biblioteca escolar?

        Tinc dubtes. No és un títol dolent, però va de més a menys i el final esgarra bastant tota l'obra. Si necessitem equilibrar la secció de realisme (situació poc habitual a una biblioteca escolar) o equilibrar el fons en llengua catalana, la podem incorporar com adquisició. Del contrari, el mateix autor té altres títols de molta més qualitat i també escrits en català.

        Itinerari lector

        Podem arribar a aquesta lectura, o anar des d'ella cap a altres títols de violència impactants o amb protagonistes que amaguen secrets que els hi turmenten, com per exemple:


        jueves, 16 de diciembre de 2021

        Naci para esto : reseña

        Ficha técnica

        Oseman, Alice , Pruneda, Paz  [trad.]. Nací para esto. Madrid : Fandom Books, 2021. 400 p. ISBN 9788418027536
         
        Etapa recomendada: ESO4 (+15 años)

        Saga: No

        Autoría

        Alice May Oseman (Kent, 1994) es un escritora de literatura juvenil. Consiguió su primer contrato literario, siendo aún menor de edad (17 años) y en 2014 publica Solitario : esto no es una historia de amor. Sin embargo es popularmente conocida por el cómic Heartstopper (2018), que explica la amistad y enamoramiento de dos compañeros de clase.

        Las novelas de Oseman siempre están ambientadas en el Reino Unido actual y siempre incluyen personajes queer. 
         

        Argumento

        Angel (Ferestesh) Rahimi es una adolescente que acaba de finalizar bachillerato antes de ingresar en la universidad. Aunque es no le importa. El motivo principal y que mueve su vida es lun trio musical llamado El Arca.

        Jimmy es un chico transgénero y uno de los miembros de El Arca. Jimmy no está llevando bien el éxito mundial de la banda y está empezando a ver su salud mental afectada, al desarrollar fobia y pánico social.

        Poco esperan que sus vidas están a punto de cambiar en un plazo corto de tiempo. En tal solo cinco días.


        Valoración


        3/5
        Novela realista muy floja para esta autora. Con una trama confusa y errática, unos personajes y unos temas que se quedan en la superficie y un final abierto, estamos ante uno de los títulos más insípidos de Alice Oseman.
         
        La premisa no es del todo interesante, aunque si la forma. En las primeras páginas ya vemos que estamos ante una novela de fans de banda musical. Género que si bien no es mayoritario en la literatura juvenil, si que se repite en el tiempo tanto en fanfics como en el sector editorial. Y normalmente siempre incentivado por la existencia de alguna banda musical juvenil en auge. La forma si que provoca cierto interés el hecho de ser una novela a dos voces y con dos protagonistas. El problema es que el ritmo es lento, provocando la sensación de que la trama no avanza. A esto hay que sumar que al principio de la novela no intuimos a donde nos quiere llevar la autora. Por tanto la sensación que transmite el texto es de errático y poco dinámico.

        Los personajes son otro de los grandes problemas de la novela. Son personajes que les están pasando cosas importantes (aunque seguramente ni ellos mismos son conscientes de que son importantes o de que les pasan), pero estos temas la autora los toca de forma superficial: transgénero, fobia social, depresión, desorientación ... son temas que dentro de la salud mental hubieran dado para mucho y en los que Oseman se sumerge poco.

        La ambientación es el pilar principal del texto y el que le da algo de calidad. La escritora demuestra un gran trabajo de documentación para poder plasmas de una forma tan creíble y realista. La habitación de una fan, los chats en las redes sociales, las sesiones de promoción de los músicos, la burbuja en la que pueden vivir, la locura de los fans, su punto de vista, etc.

        En resumen, una novela bien ambientada, pero con unos personajes con los que se llega a empatizar poco, unos temas tocados de forma superficial, una trama errática y un ritmo lento. 
        • Pros: diversidad y una buena ambientación
        • Contras: trama errática, ritmo lento, poco desarrollo de los temas y los personajes

        ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

        No. La misma autora tiene otros títulos de gran calidad. Este, definitivamente tiene muchas carencias.


        Itinerario lector

        Podemos mediar a, o desde, otros títulos con protagonistas que se encuentren en un momento de inflexión o perdidas, como por ejemplo:


        domingo, 7 de noviembre de 2021

        L'assassina de Venècia : ressenya

        Fitxa tècnica

        Castellanos, Pol. L'assassina de Venècia. Barcelona : Estrella Polar, 2021. 320 p. ISBN 9788413890296

        Etapa recomanada: 2n d'ESO  (+13 anys) 

        Saga: (0 de 1) - Preqüela


        Autoria

        Pol Castellanos (Barcelona, 1991) és un escriptor i professor de secundària de pares farmacèutics. Graduat en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona, ha cursat el màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra i també s'ha format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 
        Només ha publicat dos llibres. Ambdós de literatura juvenil històrica i basats a la mateixa època. Per tots dos ha estat distingit amb diferents premis. També pels relats que va escriure anteriorment.

        • 2021: Premi Ramon Muntaner de narrativa juvenil per L’assassina de Venècia
        • 2020: Premi Alba al Millor llibre fantàstic per a joves en català per L’impostor de Viena
        • 2014: Premi Francesc Bru per Chopin al vent d’hivern (Relat)
        • 2013: Premi Pilar de Vuit per Noranta-sis espelmes (Relat)

        Argument

        Venècia, 1914. La Carla Herzog pertany a una família noble i té una vida força acomodada amb la que gaudeix de molts luxes inabastables per la resta de la població. Però un dia la seva vida donarà un gir arrel d'un poder que fa anys que té. Té premonicions del futur immediat. Això li comporta veure l'assassinat d'un prohom venecià. Qual la Carla intenti salvar aquest home es convertirà en la principal sospitosa del seu assassinat. Repudiada per la seva família i internada forçosament, la Carla es veurà tota sola per recuperar la llibertat i demostrar la seva innocència. 

        Valoració


        3,3/5
        Novel·la històrica fantàstica amb una bona premissa, bon ritme, bona ambientació i un encertat final.

        Com ja va fer a L'impostor de Viena, aquí en Pol Castellanos un altre cop ens torna a plantejar una premissa que barreja un mite famós amb una època històrica. Si el primer cop era el flautista de Hamelin, ara tenim el mite de les nornes. Com la primera, també emmarcada al primer quart del 1900 i a Europa. És una premissa molt original en cas de no haver llegit el seu primer llibre. També cal valorar molt positivament com les dues obres es connecten i construeixen un univers compartit que té molt potencial.

        El ritme de la novel·la és desigual. En general té un bon ritme, però hi haurà a persones que els hi enganxarà i a d'altres que els hi resultarà repetitiu que a gran de la novel·la, els personatges facin poc més que fugir.

        Sobre aquests, lamentablement l'autor torna a repetir els errors de la seva primera obra. Un altre cop es queda a la superfície de les personalitats. Aquí una mica corregit, però quan s'acaba la novel·la poc sabem de la vida d'ells i especialment de la seva psicologia. Com pot ser que la Carla, una noia de família noble i acomodada tingui tants recursos aliens a la seva classe social? On ha aprés a fer servir un arma en Pigi i que l'hi ha passat a la vida per tenir aquest caràcter? I l'Alina? És alguna cosa més que la nena petita del trio protagonista amb la funció de fer pena i ser feble del grup que s'ha de cuidar?

        La recreació històrica de l'autor, com també passava al seu primer títol és un encert i el punt fort de la novel·la. Castellanos és un bon escriptor de novel·la històrica i també un fan de la història. Això es veu molt clarament a les seves obres. La ciutat, els transports, els bars, el clima pre-guerra... L'ambientació assoleix un altre cop un nivell molt alt.

        El desenllaç de l'obra també millora respecte al títol predecessor. Si allà teníem una trama molt previsible i mal tancada, aquí l'autor ens sap donar alguna sorpresa que remata amb un gran final i que connecta de forma molt encertada tots dos títols, convertint aquest en una preqüela de forma excel·lent. 
        • Pros: la premissa, l'ambientació històrica i el desenllaç
        • Contres: es pot fer repetitiva, molt poc desenvolupament i aprofundiment en els personatges, cal un coneixement històric per entendre-la (no per gaudir-la) que no es té fins a 2n cicle d'ESO, sent aquesta lectura recomanable per un 1r cicle.

          Té lloc a una biblioteca escolar?

          Em genera dubtes que hagi d'estar a una biblioteca escolar. Primer perquè no és una obra rodona i segons perquè la política de col·lecció ha de ser tenir les col·leccions senceres i en aquest cas, L'impostor de Venècia és una obra que no compraria per la seva baixa qualitat. Per tant seguint aquest criteri, aquesta també quedaria fora de la col·lecció. Per altra banda, al ser una preqüela, la seva lectura és autoconclusiva.

          Si anem bé de pressupost o si necessitem incorporar algun títol en català, es podria incorporar a la col·lecció d'una biblioteca escolar o juvenil. Si funciona entre el nostres usuaris, aleshores adquirir la continuació.

          Itinerari lector

          Podem arribar a aquesta lectura, o anar des d'ella cap a altres títols històrics :

          Proposta de mediació

          Aquesta novel·la és una excel·lent oportunitat per fer una doble mediació i apropar a l'alumnat la IGM mitjançant un videojoc educatiu.

          Valiant Hears és un joc fet Ubisoft que va ser llençat conjuntament amb el Govern de França per commemorar el centenari de la Primera Guerra Mundial. Als vídeos introductoris del joc, podem veure l'assassinat de l'arxiduc que desencadena la guerra i la mobilització de tropes. És un joc divulgatiu,  antibel·licista i presentar-lo i jugar-lo a classe servirà per tenir una bona visió tant de l'època, del conflicte i per incentivar a la lectura del títol. De qualitat alta i molt emotiu, la seva dinàmica de trencaclosques i lògica s'alterna amb escenes on ens explica les vides malaguanyades per la guerra. No deixarà a cap alumne indiferent.



          En el cas de no poder realitzar una sessió de joc a classe, tenim el joc sencer gravat o l'opció de veure només la història a YouTube:

          jueves, 21 de octubre de 2021

          El despertar : ressenya

          Fitxa tècnica

          Preston, Natasha ; Puente Llucià, Anna [trad.]. El despertar. Barcelona : Fanbooks, 2021. 304p. ISBN 9788418327322

          Etapa recomanada: 2n d'ESO  (+13 anys)

          Saga: No



          Autoria

          Natasha Preston (Anglaterra, 1988-) és una escriptora en llengua anglesa de literatura juvenil de suspens. Inicia la carrera al 2010 a la plataforma Wattpad on trenca totes les estadístiques de seguidors com de lectures completades. Està considerada una de les tres persones més exitoses dins d'aquesta xarxa social d'escriptors i literatura juvenil.

          El seu primer llibre en paper, The Cellar (2014), va iniciar una carrera plena d'èxit a nivell de ventes. Gairebé tots els seus llibres entren a la llista de més venuts publicada pel New York Times i en alguns casos han pogut romandre prop de les 20 setmanes. Preston barreja per igual els thrillers com la novel·la romàntica. El seu estil es caracteritza per personatges protagonistes femenins quotidians, romanç i un toc macabre i sinistre.


          Argument

          En Noah arriba com alumne nou a l'institut de la Scarlett i aquesta no pot evitar fixar-se en ell degut al seu atractiu. Com resulta que estan apuntats a les mateixes assignatures, ella i la seva millor amiga Imogen, seran designades com a padrines per ajudar-lo en tot el que necessiti en Noah els primers dies. Poc a poc el Noah i la Scarlett aniran teixint una amistat i obrint-se l'un a l'altre fins a convertir-se en parella. Però poc s'espera l'Scarlett que en Noah amaga un secret terriblement fosc relacionat amb el seu passat. Un passat que de tant traumàtic l'Scarlett és incapaç de recordar.


          Valoració


          3/5
          Aquí tenim una història que ve podria sorgir de barrejar Midsommar (sense sang) i After (sense sexe). 
          Novel·la romàntica amb tocs de thriller, amb un bon clímax i un personatge femení principal correcte.

          No té una mala premissa, ja que tot i que tenim un inici típic d'història romàntica d'Institut, cap al primer quart de la novel·la descobrim el terrible secret que amaga el protagonista masculí. Els capítols breus i alternant les veus entre els personatges, fa que la lectura, tot i que moltes vegades anodina, sigui fàcil i dinàmica de llegir.

          Els personatges tenen un desenvolupament desigual. Mentre que el personatge de la Scarlett  està prou ben desenvolupat, el del Noah s'ha quedat a mig camí. Insuficient també els pocs personatges secundaris que existeixen. No hagués costat gaire donar a aquests una mica més de trimensionalitat. 

          L'ambientació està ben construïda i cal ressenyar especialment com en alguns moments fa dubtar que hi hagi un gir a la novel·la a favor de la secta. El climax també està molt ben aconseguit i al contrari que la resta de l'obra aconsegueix emocionar i que la persona que està llegint empatitzi amb l'Scarlett. Per a mi el gran problema de la seva novel·la és la poca economia textual, que es fa llarga i que tret del gir que hi ha sobre el personatge del Noah, no hi ha cap sorpresa més durant la resta de l'obra.
          • Pros: dins del gènere romàntic s'atreveix a innovar, bon desenvolupament del personatge principal
          • Contres: poca economia textual, molt previsible, un altre novel·la més que romantiza les relacions tòxiques i que és possible que l'altre canviï per amor

            Té lloc a una biblioteca escolar?

            Tenim altres novel·les molt millors, tot i que aquesta té la idea original de barrejar amor i sectes que fan sacrificis humans. No recomano la seva compra.


            Itinerari lector

            Podem mediar des de (o cap a) altres títols d'aventures/acció o amb joves criminals com a protagonistes o que tenen tot el seu entorn en contra per complir els seus objectius, com per exemple: