4/5

Novel·la realista magistralment elaborada. Estem davant d'un "coming-of-age" molt singular i de moltíssima qualitat, com demostra la multitud de premis i guardons rebuts. Cert és que la premissa no és gens original i que pot donar a entendre que es tracta de la típica novel·la de vacances d'estiu, però això dista molt de la realitat, ja que la trama segueix a aquest parell d'amics, la seva relació, la que tenen amb les famílies i el seu creixement personal durant varis anys, des de que són uns adolescents de quinze anys fins que ja estan a tocar de l'adultesa. 

El ritme tot i que sobtadament lent i ple de silencis, t'atrapa i t'enganxa a la novel·la. No es fa lenta de llegir, però cap al final si que es pot tornar una mica monòtona. Pot semblar que no passa res i que la trama no avança, però en realitat s'estan movent molts temes transcendentals: la identitat, la família, fer-se adult, els secrets, la sexualitat, allò que no es diu en forma de silencis, ...

La creació dels personatges borda l'excel·lència. De fet és una novel·la totalment basada en els personatges protagonistes i tret del desert i la pluja, res de l'entorn físic pren importància. I què dir dels personatges secundaris? Les famílies! La seva creació està a l'alçada dels protagonistes. Els acabes estimant tant o més que a ells.

L'escriptura està a l'alçada de tota la resta d'elements. Sáenz demostra molt coneixement i una expertesa extrema en l'ús del llenguatge i la narrativa. Durant tota la novel·la flota un ambient poètic, pausat, suau, magnífic, que et deixa sense alè, que evoca molt el realisme màgic llatinoamericana. I precisament això, és l'única cosa reprotxable del títol. Aquesta història realista no te la creus precisament per aquesta dolçor, aquesta suavitat, aquesta carència de cap dissonància emocional a nivell narratiu. Tot és perfecte, pausat, dolç, suau ... massa preciosista. Adolescents amb pensaments excessivament madurs per la seva edat, mexicans immigrants als anys 80 que han tingut èxit socialment, exsoldats de la guerra de Vietnam traumatitzats però lo just per tenir una intel·ligència emocional que cap pare tindrà d'aquí a 20 anys, pares envejables, totalment comprensius i molt progressistes -gens conservadors ni religiosos per ser mexicans als anys 80- i un final incongruent, poc valent i poc creïble. I és que en definitiva, no es pot escriure una novel·la de realisme màgic, sense màgia i que surti rodona, però Sáenz gairebé ho aconsegueix.

• Pros: creació de personatges sublim, ús de la narrativa admirable, tècnicament impecable, multitud de premis i reconeixements rebuts, perspectiva LGTBI, temes molt potents, ...
• Contres: premissa poc atractiva,  lent, molt introspectiu i profund, final dissonant, massa preciosista i poc creïble, ...