Tenim grans exemples de històries de literatura middlegrade, basades en creuar una porta, des de Alicia, fins a Coraline, passant per Nàrnia. Per tant no podem dir que estiguem davant d'una obra amb un inici força original. A més a això se li ha de sumar el fet de l'arribada a la casa o mansió familiar. Recurs vist fins a la sacietat dins de la literatura infantil i juvenil. Tot això però, es veu compensat, per uns capítols força curts, que atrapen al lector d'una forma gairebé irremeiable des del principi.

La creació dels personatges és força correcte, però hem de fer especial menció a la protagonista i la seva millor amiga sordmuda, tria molt encertada i que generen un contrapunt força interessant. La resta de personatges, tenen una solidesa força correcte, per ser que apareixen poc a l'obra i que aquesta és força breu. En canvi tots tenen al darrere detalls i històries força originals i que sorprenen tant al lector jove, com a l'adult. El mateix podem dir del món. Des del mapa de les guardes interiors, fins al sistema de funcionament de la màgia, l'Ivan Ledesma ha farcit el text de moltíssims detalls que poden no semblem gaire importants, però sens dubte la quantitat, deixen entreveure un gran treball de worldbuilding al darrera, i atorguen molta solidesa i versemblança al món creat.

Com dèiem al principi, L'Ivan demostra ofici i continua amb una característica, que molt probablement li ve de la tasca de guionista de sèries i televisió. L'autor va per feina al explicar la història i això és plasma en capítols molt breus i directes. En Ledesma té clar allò que ha d'explicar a cada capítol i quina funció té dins de la història. Evitant tot detall i llenguatge superflu que a la canalla se li pot fer sobrer. I per a qui pensi, que no es pot fer bona literatura d'aquesta forma, només recordar altres grans escriptors guionistes com en Mathenson, que ens regala obres breus, directes i amb mons plens de detalls. No tothom en sap fer això i a la literatura infantil i juvenil és un tret a valorar de forma molt positiva. Més tenint en compte que una bona part de la literatura juvenil actual, ret homenatge al totxo. Així que donem les gràcies a Obrador Editorial i a Ivan Ledesma, per apostar per trencar la tònica i portar-nos un títol molt en la línia de les Cròniques d'Spiderwick o les Cròniques de Nàrnia. Esperem amb molt entusiasme la continuació de les aventures de l'Alèxia King.