Mostrando entradas con la etiqueta Promoción de la lectura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Promoción de la lectura. Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de noviembre de 2021

L'assassina de Venècia : ressenya

Fitxa tècnica

Castellanos, Pol. L'assassina de Venècia. Barcelona : Estrella Polar, 2021. 320 p. ISBN 9788413890296

Etapa recomanada: 2n d'ESO  (+13 anys) 

Saga: (0 de 1) - Preqüela


Autoria

Pol Castellanos (Barcelona, 1991) és un escriptor i professor de secundària de pares farmacèutics. Graduat en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona, ha cursat el màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra i també s'ha format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 
Només ha publicat dos llibres. Ambdós de literatura juvenil històrica i basats a la mateixa època. Per tots dos ha estat distingit amb diferents premis. També pels relats que va escriure anteriorment.

  • 2021: Premi Ramon Muntaner de narrativa juvenil per L’assassina de Venècia
  • 2020: Premi Alba al Millor llibre fantàstic per a joves en català per L’impostor de Viena
  • 2014: Premi Francesc Bru per Chopin al vent d’hivern (Relat)
  • 2013: Premi Pilar de Vuit per Noranta-sis espelmes (Relat)

Argument

Venècia, 1914. La Carla Herzog pertany a una família noble i té una vida força acomodada amb la que gaudeix de molts luxes inabastables per la resta de la població. Però un dia la seva vida donarà un gir arrel d'un poder que fa anys que té. Té premonicions del futur immediat. Això li comporta veure l'assassinat d'un prohom venecià. Qual la Carla intenti salvar aquest home es convertirà en la principal sospitosa del seu assassinat. Repudiada per la seva família i internada forçosament, la Carla es veurà tota sola per recuperar la llibertat i demostrar la seva innocència. 

Valoració


3,3/5
Novel·la històrica fantàstica amb una bona premissa, bon ritme, bona ambientació i un encertat final.

Com ja va fer a L'impostor de Viena, aquí en Pol Castellanos un altre cop ens torna a plantejar una premissa que barreja un mite famós amb una època històrica. Si el primer cop era el flautista de Hamelin, ara tenim el mite de les nornes. Com la primera, també emmarcada al primer quart del 1900 i a Europa. És una premissa molt original en cas de no haver llegit el seu primer llibre. També cal valorar molt positivament com les dues obres es connecten i construeixen un univers compartit que té molt potencial.

El ritme de la novel·la és desigual. En general té un bon ritme, però hi haurà a persones que els hi enganxarà i a d'altres que els hi resultarà repetitiu que a gran de la novel·la, els personatges facin poc més que fugir.

Sobre aquests, lamentablement l'autor torna a repetir els errors de la seva primera obra. Un altre cop es queda a la superfície de les personalitats. Aquí una mica corregit, però quan s'acaba la novel·la poc sabem de la vida d'ells i especialment de la seva psicologia. Com pot ser que la Carla, una noia de família noble i acomodada tingui tants recursos aliens a la seva classe social? On ha aprés a fer servir un arma en Pigi i que l'hi ha passat a la vida per tenir aquest caràcter? I l'Alina? És alguna cosa més que la nena petita del trio protagonista amb la funció de fer pena i ser feble del grup que s'ha de cuidar?

La recreació històrica de l'autor, com també passava al seu primer títol és un encert i el punt fort de la novel·la. Castellanos és un bon escriptor de novel·la històrica i també un fan de la història. Això es veu molt clarament a les seves obres. La ciutat, els transports, els bars, el clima pre-guerra... L'ambientació assoleix un altre cop un nivell molt alt.

El desenllaç de l'obra també millora respecte al títol predecessor. Si allà teníem una trama molt previsible i mal tancada, aquí l'autor ens sap donar alguna sorpresa que remata amb un gran final i que connecta de forma molt encertada tots dos títols, convertint aquest en una preqüela de forma excel·lent. 
  • Pros: la premissa, l'ambientació històrica i el desenllaç
  • Contres: es pot fer repetitiva, molt poc desenvolupament i aprofundiment en els personatges, cal un coneixement històric per entendre-la (no per gaudir-la) que no es té fins a 2n cicle d'ESO, sent aquesta lectura recomanable per un 1r cicle.

    Té lloc a una biblioteca escolar?

    Em genera dubtes que hagi d'estar a una biblioteca escolar. Primer perquè no és una obra rodona i segons perquè la política de col·lecció ha de ser tenir les col·leccions senceres i en aquest cas, L'impostor de Venècia és una obra que no compraria per la seva baixa qualitat. Per tant seguint aquest criteri, aquesta també quedaria fora de la col·lecció. Per altra banda, al ser una preqüela, la seva lectura és autoconclusiva.

    Si anem bé de pressupost o si necessitem incorporar algun títol en català, es podria incorporar a la col·lecció d'una biblioteca escolar o juvenil. Si funciona entre el nostres usuaris, aleshores adquirir la continuació.

    Itinerari lector

    Podem arribar a aquesta lectura, o anar des d'ella cap a altres títols històrics :

    Proposta de mediació

    Aquesta novel·la és una excel·lent oportunitat per fer una doble mediació i apropar a l'alumnat la IGM mitjançant un videojoc educatiu.

    Valiant Hears és un joc fet Ubisoft que va ser llençat conjuntament amb el Govern de França per commemorar el centenari de la Primera Guerra Mundial. Als vídeos introductoris del joc, podem veure l'assassinat de l'arxiduc que desencadena la guerra i la mobilització de tropes. És un joc divulgatiu,  antibel·licista i presentar-lo i jugar-lo a classe servirà per tenir una bona visió tant de l'època, del conflicte i per incentivar a la lectura del títol. De qualitat alta i molt emotiu, la seva dinàmica de trencaclosques i lògica s'alterna amb escenes on ens explica les vides malaguanyades per la guerra. No deixarà a cap alumne indiferent.



    En el cas de no poder realitzar una sessió de joc a classe, tenim el joc sencer gravat o l'opció de veure només la història a YouTube:

    jueves, 7 de enero de 2021

    Tot o res : ressenya

    Fitxa tècnica

    Gisbert, Francesc. Tot o res. [Algemesí] : Andana Editorial, gener 2020. 218 p. ISBN  9788417497507

    Etapa recomanada: 4t d'ESO (+15 anys)

    Saga: No

    Autoria

    Francesc Gisbert i Muñoz (Alcoi, 1976) és professor de secundària, escriptor en llengua catalana i llicenciat en Filologia catalana. A publicat nombrosos títols de literatura infantil, juvenil i per a adults. Es prou polifacètic ja que navega indistintament entre diferents gèneres, inclosos els contes. Ha rebut nombrosos premis literaris.


    Argument

    Accidentalment l'Anna Moltó una exinfluencer famosa retirada de les xarxes socials (coneguda amb el sobrenom de Lady Flipa) es veurà arrossegada a una trama criminal al socórrer a una jove en un accident de cotxe, quan la víctima els segresti a ella i al seu company de pis. Per quedar tots dos lliures l’Anna haurà d’entregar un paquet a prop de casa seva. Llàstima que al món del crim les feines més senzilles són les que més maldecaps comporten.


    Valoració


    3,3/5
    Novel·la que barreja el gènere negre i el road trip, conjuntament amb la novel·la d'aventures i d'acció, de forma prou encertada.

    No estem davant d'una novel·la original en la premissa, ja que l'encàrrec criminal, o el treball "fosc" i fàcil que surt malament, ha generat moltes històries dins el gènere negre. El que sí que és original és la barreja de gèneres literaris, que ho trobem aquí.

    La trama comença amb una breu presentació i un "Inciting Incident" en forma d'accident de cotxe que sumat a la brevetat dels capítols, aconsegueix atrapar des de la primera pàgina i fa que sigui molt agradable i fàcil de llegir. Cal destacar l'encert de l'edició que comença cada capítol amb un mapa de la costa mediterrània on podem veure el viatge de la protagonista. Un recurs que ens recorda a les històries d'Indiana Jones. 

    Al ser una història amb un ritme alt i força acció, els desenvolupament dels personatges queden en un segon terme i no s'aprofundeix gaire en ells, tret de la protagonista principal, de la qual anirem descobrint el secret que amaga sobre el seu passat.

    L'ambientació de la novel·la és correcte. Amb una bona descripció dels múltiples llocs on transcorre la trama i també una bona recreació del món de l'hampa en que es veurà arrossegada la protagonista.

    En Gisbert demostra ofici narrant un història molt ràpida i en que es barregen diferents gèneres amb un bon resultat, malgrat això l'autor patina amb un epíleg força inversemblant. 
    • Pros: original barreja de gèneres, atrapa des del principi i té un ritme molt ràpid
    • Contres: personatges poc desenvolupats i un epíleg força inversemblant

    Té lloc a una biblioteca escolar?

    Sí. És una història ideal per a alumnat de 4rt d'ESO en endavant ja que és breu, té un ritme trepidant, atrapa des de la primera pàgina i la barreja de gèneres es força engrescadora. El constant ús de telèfons mòbils i el fet de tenir una influencer com a protagonista, són elements molt quotidians a la vida dels lectors.

    Imprescindible si estem a una biblioteca del País València o de Cambrils i els voltants, ja que la novel·la transcorre a aquestes localitzacions.


    Itinerari lector

    És una història a la que es pot arribar a, o des de, altres novel·les d'acció/viatges/criminals:




    Proposta lectora

    Prepararem una sessió de presentació de novel·les de viatges a la biblioteca pública/escolar. Un cop l'alumnat hagi triat individualment un llibre del seu gust, el podem convidar a llegir i que facin un mapa amb l'itinerari del llibre usant el programari Route Generator. Proposarem a l'alumnat que presentin el seu mapa conjuntament amb la novel·la triada a la resta del grup, seguint el tutorial que hi ha disponible a l'enllaç.

      martes, 23 de enero de 2018

      Jornada: Literatura digital. Lectura i ficció més enllà del llibre

      El viernes 15 de diciembre, el "Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil" de la Biblioteca Xavier Benguerel, organizó una matinal con el título "Literatura digital. Lectura i ficció més enllà del llibre", para hablar sobre la lectura digital y en la que se nos ofreció un análisis de la cuestión y sus tendencias a partir de las intervenciones de dos profesionales que conocen muy bien el sector.
      La primera intervención corrió a cargo de Bernat Ruíz Domenech, que desde su gran conocimiento del mundo editorial digital, se encargó de desterrarnos unos cuantos mitos y tópicos y nos compartió informaciones y reflexiones muy interesantes en la primera parte de esta jornada.
      La digitalización ya no es opcional
      El 20% de los lectores de libros ya reconocen que si encuentran una alternativa mejor que la lectura, realizan el cambio
      Leemos en un ecosistema multipantalla. En uno o varios dispositivos que sincronizan nuestras lecturas.
      Bernat también nos confirmó algo que ya sabiamos, pero que quizás no podemos ver el cambio que esto provoca en el mundo editorial y en la sociedad:
      Las vendas son opcionales. Antes para ser leído tenías que vender, hoy en día no.
      O en otras palabras: antes era imprescindible publicar para que te leyeran y en la actualidad no.

      Respecto a recursos digitales y como el libro de conocimientos ha quedado totalmente desfasado en algunos ámbitos, Bernat nos ilustró dando como ejemplo los libros de cocina. ¿Cómo de útil és un recetario impreso en papel, cuando a día de hoy tenemos apps que incorporan la receta, nos calculan el tiempo, incorporan vídeos demostrativos, etc...? A raíz de esto, nos mostró alguna ejemplo de realidad aumentada, como el uso de una "Sandbox" (caja de arena), aplicada al aprendizaje de la geología y geografía, o una app que permite animar las ilustraciones que previamente se han coloreado.


      Otro ejemplo mostrado a destacar fueron las Storytelling Tools del Knight Lab de la Northwestern University, mostradas a continuación:
      Son aplicaciones web que permiten crear contenido de valor añadido en fotografías, mapas, líneas cronológicas o introducir sonidos en textos.

      La siguiente intervención corrió a cargo de Lucas Ramada Pietro, que recientemente ha presentado una tesis sobre ficción digital para niños y que es el gestor de la cuenta de Instagram "EstoNoVaDeLibros", que recoge material y reseñas sobre este tema. Su presentación giraba en torno a este tema y llevaba como título "La LIJ más allá del libro : disfrutar y valorar la ficción digital infantil".

      La idea central que nos compartió Lucas es que el mundo de la LIJ y los productos digitales se fusionarán en un tipo de narrativas LIJ, o en palabras textuales de Lucas:
      Aquello que propone el medio digital para la creación de ficción infantil y juvenil borra muchas de las fronteras entre lo que podemos llamar literatura digital infantil y videojuegos infantiles siempre y cuando estos últimos tengan la ficción o la narrativa como eje de su construcción. Por ello, podemos decir que la LIJ, entendida más allá de los cánones tradicionales de la literatura y pensándola más como "ficción infantil y juvenil" crece y se extiende hacia el mundo del juego.
      A raíz de esta idea nos mostró los siguientes ejemplos en que se plasma esto:
      • Una app interactiva de poemas llamada "Árbol con patas" de Alfonso Ochoa
      • Una adaptación infantil de la película de David Lynch "Una historia verdadera", llamada "El viaje de Alvin".
      • David Wiesner's Spot. Un viaje a traves de cinco micromundos interconectados. Un gran ejemplo de narrativa no-lineal. 

      Lucas ofrece una mirada muy interesante sobre la narrativa y ficciones juveniles y desde ayer mismo se puede consultar su tesis doctoral en línea aquí. Totalmente recomendable.

      domingo, 10 de diciembre de 2017

      Jornada de Bibliomedia sobre Lectura Fácil

      Hace pocos días tuvo lugar una nueva jornada organizada por Grup Bibliomedia. Bibliomedia es un ámbito de trabajo cuyo objetivo es impulsar y consolidar el uso de la biblioteca escolar en la educación obligatoria. Aquí puedes leer más sobre ellos (catalán).

      Esta vez la jornada se centro en dar a conocer la Lectura Fácil, así como diferentes experiencias relacionadas o vertebradas a través de este tipo de material. Un material muy útil, que ofrece muchas posibilidades y se puede decir que de obligatoria adquisición para toda biblioteca escolar.

      En la jornada hubo tres ponencias que paso a comentar.


      "Inclusió social a través de la Lectura Fàcil : Com millorar la comprensió lectora de l’alumnat"

      Laia Vidal y Elisabet Serra de l'Associació Lectura Fàcil, que después de una breve pincelada histórica sobre la asociación, nos informaron de datos sorprendretes, como que el 30% de la población tiene dificultades lectores, entre los que se incluyen personas con trastornos del aprendizaje, (dislexia, TDAH...), inmigración reciente que está aprendiendo el idioma o discapacidades intelectuales o sensoriales entre otros.
      Más del 30% de la población tiene dificultades lectoras
      Teniendo en cuenta este público, vemos que los materiales de Lectura Fácil son muy recomendables para las bibliotecas escolares y de obligatoria adquisición para escuelas con una gran presencia de este tipo de alumnado. También nos comentaron que es un tipo de material excelente para introducir a la lectura de los clásicos, que muchas veces son poco accesibles por su longitud o lenguaje, ya no sólo al alumnado con dificultades, si no a cualquier tipo de lector.

      Otro puntos puntos que se trataron en esta primera exposición es la obligatoriedad de la administraciones de garantizar el acceso a este material, la tipología de textos en LF (libros, ebooks, apps, web, documentos de la administración, ...) y sus características.

      A continuación mostraros algunos ejemplos de LF: textos de la administración, enunciados de exámenes, comunicaciones escuela-familia y finalmente los libros en LF.

      Esta primera ponencia acabo con algunas buenas prácticas de LF, que nos ampliaron las siguientes ponentes.

      Tertúlies literàries : Escola Guerau de Peguera de Torrelles de Foix

      Elena Vizcaya fue la comunicadora de la siguiente presentación, que empezó hablándonos del entorno geográfico rodeado de viñas y naturaleza en el que se encuentra la Escola Guerau de Peguera, para aclararnos a continuación que es una escuela calificada como de máxima complejidad y con sólo una línea.


      En esta escuela han desarrollado una actividad llamada "Tertulias literarias dialógicas", vertebradas a través del método Dime de Aidan Chambers. Es una idea muy interesante que recuerda a un club de lectura convencional, pero poniendo al alumno en el centro de la actividad y dándole espacio a la dimensión personal y social de la lectura.

      Algunas de las características de estas tertulias son:
      • Se basan en preguntas y respuestas formuladas y contestadas por los propios alumnos
      • El profesorado o personal bibliotecario interviene de forma mínima
      • Los alumnos disponen de un cuaderno para ir tomando apuntes de las preguntas y las respuestas, que es totalmente confidencial
      • Se trabaja la escucha activa y el respetar el turno de palabra además de otros aspectos secundarios
      • Los libros seleccionados para esta actividad siempre son clásicos universales en LF
      • Se hace uso de otros otros soportes interactivos como presentaciones o el bloc de la biblioteca
      • Se trabaja en grupos desdoblados (la mitad del grupo)
      Sin duda una muy buena actividad para acercar dimensiones poco conocidas de la lectura y la literatura al alumnado de primaria.

      Institut Duc de Montblanc

      Cerró la muestra, de buenas prácticas en LF, la presentación de Montse Flores.

      Montse lleva muchos años trabajando de forma muy notable la LF y ya ha cosechado algunos éxitos, como el premio Bones pràctiques en Lectura Fàcil 2013. Se puede consultar el dossier sobre la practica premiada aquí.

      En su presentación nos estuvo hablando sobre los diferentes proyectos que realiza en el Institut Duc de Montblanc. Un centro también de alta complejidad que incluso dispone de aula de Unitats de suport a l'educació especial (USEE) de la Guardia Civil para alumnos vinculados a prisión.

      A continuación podéis ver su intervención en la Jornada de Lectura Fácil en centros educativos (2014).