Mostrando entradas con la etiqueta SPO. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta SPO. Mostrar todas las entradas

domingo, 4 de febrero de 2024

Ressenya : El cor condemnat

Fitxa tècnica

Barker, Clive; Calvo, Javier [trad.]. El cor condemnat. Barcelona : Laertes, 2023. 160 p. ISBN 9788419676221

Etapa recomanada : Post-obligatòria (16-17 anys)

Saga: No


Argument

Frank Cotton és un hedonista insaciable. Es deixa dur per les seves passions. També per les més fosques i baixes. Però un cop ja ha cremat tot el que ha caigut al seu abast, comença a investigar allò que està més ocult. I així acaba a les seves mans la capsa de Lemarchand. Una mena de trencaclosques japonès que diuen que quan aconsegueixes obrir descobriràs un plaer inimaginable. Però la capsa és la porta al mons dels cenobites. Uns essers especialitzats en el dolor i les tortures més extremes ... i ara en Frank descobrirà unes sensacions que no es podia ni arribar a imaginar.

Valoració


4/5
Per a les persones que no coneguin en absolut el fenomen Hellraiser, sens dubte serà una novel·la molt sorprenent. L'aparició dels cenobites capta de forma molt poderosa l'atenció i desperta l'interès per saber més sobre ells. Tot i que lamentablement, poca cosa més esbrinarem. Però malgrat això la novel·la sorprèn amb un inici molt ràpid i directe que atrapa fins el final.

A una novel·la tan curta, podem pressuposar que no hi haurà gaire espai pel desenvolupament dels personatges. Però això és un error. El personatge del Frank tot i tenir poca presència, l'arribarem a odiar amb tota la nostra ànima. I el personatge de la Júlia, a part de tenir un gran desenvolupament, ens despertarà una gran gamma d'emocions. 

Si bé és cert que els cenobites són uns misteri i que a l'acabar la novel·la no hem descobert pràcticament res sobre ells, la simple creació d'aquests és un exercici d'alta i terrorífica creativitat. La seva estètica, aspecte i personalitat, és tot un enigma que ens atrapa sense remei. Però l'ambient angoixant i esfereïdor va de menys a més, fins arribat a un clímax final inesperat i escruixidor. 

Potser l'estil de Clive Baker no és alta literatura, però s'ha de reconèixer que és una de les figures més influents del terror contemporani i que aquí ens regala un relat curt, directe, gairebé teatral i tremendament original. Així que segur què no és alta literatura saber barrejar tot això i despertar tot tipus d'emocions al lector en un relat de 150 pàgines? 
  • Pros: la seva frescor, atreviment, intransigència, imaginació i brevetat
  • Contres: no és una obra per tothom al tenir referències molt directes al sexe i al gènere gore

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sí. El terror és un dels gèneres més demandats a secundària i a això es suma que una de les característiques més demandes és que un llibre sigui curt. Aquest llibre compleix ambdues i a més, tècnicament està molt ben escrit.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des de, altres novel·les en que aquest terror psicològic, gore i d'altres mons estigui present. Com per exemple:

    domingo, 8 de octubre de 2023

    Neverwhere : ressenya

    Fitxa tècnica

    Gaiman, Neil. Neverwhere : sota Londres. Barcelona : Obscura Editorial, 2022. 412 p. ISBN 9788412382754

    Gaiman, Neil. Neverwhere. Barcelona : Roca, 2017. 414 p. ISBN 9788416240883 -en castellà-


    Etapa recomanada : Secundària post obligatòria (+16 anys)

    Richard té una vida avorrida i monòtona, però és la que ell desitja. És poc social, té una feina que li resulta còmoda i una dona que considera impressionant per a ell. Tot això s'anirà a en orris quan camí d'una exposició amb ella, s'aturi a socórrer a una noia ferida, anomenada Porta, al mig de carrer. A partir d'aquell moment, en Richard es tornarà invisible per a tothom a la ciutat de Londres. Però només per als habitants del Londres de dalt, ja que els de Londres de sota el podran veure. Així doncs, l'única cosa que pot fer per comprendre que li ha passant i intentar-ho arreglar és tornar a trobar a la Porta i demanar-li explicacions i solucions.

    Valoració


    3,6/5
    Novel·la fantàstica urbana amb un plantejament ja vist, uns bons personatges secundaris, una trama força lineal i a la que es troba a faltar millor ritme final i més economia textual.

    Ja hem vist altres cops una historia més en que el protagonista fa quelcom que provoca que desaparegui del seu món (quan creua una porta real o metafòrica) o perd la vida que tenia. Cal tenir en compte però, que aquesta història es va escriure al 1996. Tot i això, no podem dir que sigui gaire original. És una idea força vista ja. De fet el viatge del Richard ens recorda molt al d'Alícia.

    La trama comença obrint molts interrogants i ens endinsa a un món fantàstic que ens atrapa i ens absorbeix. Malgrat això el ritme té pujades i baixades i fins i tot cap al final, la novel·la es torna una mica llarga. Potser es podria haver tancat molt més ràpid.

    Els personatges tampoc són per tirar coets. Especialment els dos protagonistes principals. Sí que Gaiman ha fet un gran treball amb els personatges secundaris. Els dos antagonistes i el company dels protagonistes -el marquès de Carabas-, són personatges extraordinaris i que desperten ganes de saber més sobre ells. De fet a l'edició catalana, inclou un pròleg que farà les delícies dels seus fans.

    Com sempre, allà on no falla Gaiman és en el worldbuilding. El món que ens regala l'autor és completament extraordinari. Ple de matisos, amb molts misteris i interrogants, amb moltes respostes, també; i una atmosfera completament al servei de l'obra i que la enriqueix de forma notable.

    Potser en el que ateny a l'escriptura, a Gaiman se li pot retreure un desenvolupament massa lineal i poques sorpreses inesperades. I és que segurament estem davant d'una de les novel·les més populars de Gaiman (fins i tot es va fer la versió en ràdio amb actors molt reputats), però no de les més rodones. 
    • Pros: un inici molt encoratjador, un món excel·lentment construït i uns personatges secundàris molt notables
    • Contres: se li pot fer massa llarga a més d'un lector, els personatges principals són una mica plans a l'igual que la trama que és força lineal

      ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

      Gaiman, està tenint molt tiron a les plataformes i s'està tornant molt famós al nostre pais, però aquesta novel·la potser no és per a tots els públics i inclús pot defraudar a fans que han Gaudit les novel·les més infantils de Gaiman. Força més fosques i amb un estil bastant més directe.

      Itinerari lector

      Realment és un títol tan singular dins de la literatura juvenil catalana, que costa molt trobar títols similars. Tot i això, alguns títols per la seva duresa o temàtica, poden ser una bona lectura anterior o posterior al títol, com per exemple:


      jueves, 10 de febrero de 2022

      Volar : reseña

      Ficha técnica

      Panicello, Víctor. Volar. Autoeditado, 2021. 145 p. ISBN 9788409353255

      Etapa recomendada: ESO4 (+15 años)- Secundaria postobligatoria (+16)

      Saga: No

      Autoría

      Víctor Panicello (Barcelona, 1963) es un escritor català de literatura juvenil. Panicello está formado en Derecho y lleva escribiendo desde los años 90. Su obra se basa en los relatos realistas y frecuentemente tratan alguna problemática social. También ha trabajado con jóvenes en riesgo de exclusión.

      Argumento

      Rita es una chica de clase media de 19 años, que durante toda la vida siempre ha vivido para satisfacer a sus padres. Básicamente, Rita solo se dedica a estudiar, ser una buena hija y lucir un aspecto perfecto. Pero esto ha llevado a Rita a tener una salud mental deficiente y a acabar en la consulta de una psicóloga. Todo cambiará cuando conozca a Konrad (un artista urbano) y a Yassim (su camello). Juntos decidirán fundar un club del suicidio y aumentar el número de miembros. 


      Valoración


      4/5
      Novela muy valiente, del género realista y crítica social, con muy buena economía textual, adictiva, con buen ritmo y que trata unos temas poco habituales en la literatura juvenil castellana. 
       
      No es habitual tratar de una forma realista, dura y exenta de juicio el tema del suicidio juvenil, especialmente en la literatura juvenil en castellano. Así que podemos decir que estamos ante una novela disruptiva y original, por su tema, pero también por su trato. 

      La historia se divide en capítulos no muy largos. En los primeros 6, conoceremos a los 6 personajes principales, mientras que en los 6 últimos se nos muestra como se resuelven las inquietudes y destinos de ellos. Esto provoca un ritmo muy dinámico que, unido al estilo directo, hace de este un título que atrapa al lector fácilmente.

      En cuanto a los personajes, cada uno de ellos responde a un estereotipo y da visibilidad a un tema social: la juventud sin futuro, el artista fracasado y que no ha sido amado por sus padres, el refugiado menor extranjero no acompañado y abandonado a su suerte al cumplir 18 años, la chica drogadicta conflictiva y delincuente del extrarradio, la joven obesa que sufre gordofobia constantemente y el chico con síndrome de down que sabe que nunca podrá tener la vida que desea. El tratamiento y desarrollo de estos está sujeto a la brevedad de la obra y no encontramos mucha profundidad en ellos. Y esto es una lástima, ya que aunque son personajes complejos, al acabar la novela se quedan en poco más que unos clichés. 

      La ambientación es muy correcta. El autor ha trabajado con jóvenes en exclusión de riesgo y plasma bien su mundo y los escenarios que habitan. Quizás el lenguaje no acaba de ajustarse a la realidad de estos. Pero ese siempre es un tema complicado en literatura.

      Hay que destacar la valentía de los temas propuestos por el autor: la percepción de que no hay futuro para la juventud, las expectativas puestas en ellos, la presión social por tener éxito o cierto aspecto físico normativo (aquí concretamente el tema de la gordofobia), los MENA refugiados, la salud mental adolescente, los jóvenes con síndrome de down, el suicidio juvenil (primera causa de muerte en la adolescencia y su vez poco visibilizado), etc.
      • Pros: temas muy valientes e impactantes, adictiva, buen ritmo, bien ambientada, economía textual excelente, ...
      • Contras: los personajes daban para más y apenas se puede empatizar con ellos

      ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

      Sí. Tiene una calidad y una valentía que se encuentra muy por encima de la media de lo que se publica.


      Itinerario lector

      Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, que traten sobre las crisis vitales que sufren los adolescentes, como por ejemplo:

      lunes, 12 de julio de 2021

      Els assassinats de la Molly Southbourne : ressenya

      Fitxa tècnica

      Thompson, Tade ; Paez, Alexander (Trad.). Els assassinats de la Molly Southbourne. Barcelona : Mai Més, 2019. 128 p. ISBN  9788412057614

      Etapa recomanada: 4rt d'ESO i Postobligatòria (+15 anys)

      Saga: Sí (1 de 2) 


      Autoria

      Tade Thompson (Londres, 1950?) és escriptor i psiquiatre titulat. Quan tenia set anys la seva família, d'origen ioruba, va marxa a viure a Nigèria i és allà on cursa psiquiatria després de fer-ho amb medicina i antropologia social. Tornà a Anglaterra al 1988, on resideix a dia d'avui.

      A nivell literari és un escriptor de novel·les i relats curts de gènere fantàstic i de ciència-ficció, molt estimat per la crítica. Ha guanyat els premis Nommo i el Kitschies dins de la categoria Golden Tentacle. També ha rebut nominacions al John W. Campbell, Shirley Jackson, British Science Fiction Award i va tornar a estar nominat als Nommo.

      Els assassinats de la Molly Southbourne, és la seva primera novel·la traduïda al català i també la primera amb possibilitats de dur-la al cinema, ja que s'han adquirir el drets cinematogràfics per portar-la a la gran pantalla.


      Argument

      La Molly es desperta a una habitació que no reconeix. No se’n recorda de com hi ha arribat. Una dona li proporcionarà aigua i menjar, però també li farà un tatuatge de forma precària. Tot i que això no és ni de lluny la situació més estranya a la que s'ha enfrontat la Molly a la seva vida, ja que des de que és petita, cada vegada que sagna, de les gotes de la seva sang neix un Doppelgänger que tard o d'hora intenta assassinar-la. Com es viu amb aquesta maledicció i sobretot quin futur es pot tenir?


      Valoració


      5/5
      Novel·la curta crossover de ciència-ficció molt ben escrita, amb un personatge femení protagonista brutal, molt original, amb molt bon ritme i molt, molt addictiva.

      La proposta és terroríficament original. I mai millor dit! El fet de que ja sent una nena, un Doppelgänger creat per tu mateixa, et busqui per matar-te, és una premissa que impacta i que no pot deixar a cap persona indiferent. Però és que aquest interès es manté durant tota la novel·la ja que seguim com la Molly va obrint noves noves etapes de la vida, en que aquesta amenaça implicarà nous reptes: fer-se adolescent, tenir relacions sexuals, marxa a viure sola, tenir parella, etc. Totes aquestes noves vivències van introduint noves variables i incògnites que atrapen en la seva lectura.

      I què dir del personatge principal. La Molly! Una antiheroïna que ens recorda a grans personatges de la cultura popular: Nikita, Dexter o Patrick Bateman. Aquest cop però en la pell d'una noia jove, empoderada i alliberada. Només atrapada pel seu destí. Però és que a més, un dels grans reptes de la novel·la era aconseguir que els personatges secundaris no quedessin enfosquits per la llum de la Molly i l'autor ho aconsegueix, especialment amb els pares d'aquesta, que estan molt ben construïts. Però és que també el personatge més irrellevant aconsegueix brillar amb llum pròpia dins de la novel·la.

      Un altre repte superat amb molt d'èxit és el clima de l'obra. Concretament el món creat i l'atmosfera. El primer molt ben construït, mitjançant la granja -llar materna de la Molly-, o el fet científic que explica la maledicció de la Molly. En quant al segon, l'atmosfera i el to de l'obra estan perfectament trobades. La innocència de la infantessa, les ganes de llibertat de l'adolescència, la desesperació de l'adultesa...

      Cal destacar el gran ús de l'economia textual de l'obra. En 120 pàgines l'autor aconsegueix explicar-nos tota una vida, crear perfectament un personatge eternament amenaçat per una espasa de Dàmocles que la supera, una relació familiar descrita perfectament, un final a l'alçada i explorar temes com l'educació, la solitud, la sexualitat, l'amor, la mort, etc.
      • Pros: original, addictiva, economia textual magistral, protagonista femenina molt ben construïda, arriscada, ..
      • Contres: la violència intrínseca a l'obra, farà enrere a molts adults

      Té lloc a una biblioteca escolar?

      Sí. Especialment indicat per a Batxillerat i postobligatori, per recuperar lectors que deixen la lectura per falta de temps.


      Itinerari lector

      Podem mediar des de (o cap a) altres títols terrorífics de to similar, amb economia textual molt alta o personatge femení molt empoderat, com per exemple:

      lunes, 26 de abril de 2021

      Janowitz : ressenya

      Fitxa tècnica

      Macipa, Salvador ; Ruiz Garzón, Ricard. Janowitz. Barcelona : Fanbooks, 2021. 288 p. ISBN  9788418327384

      Etapa recomanada: Secundària post obligatòria (+16 anys)

      Saga: No 

      Autoria

      Salvador Macip i Maresma (Blanes, 1970) és un escriptor, metge i investigador. Es gradua al 1994 a la Universitat de Barcelona i al 1995 queda finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bèstia amagada. Al 2005 va coescriure amb Sebastià Roig Mugrons de titani i guanya el premi Vall d'Albaida d'aquell any. Al 2006 guanya el VII premi Vila d'Almassora pel recull de contes, Quina gran persona! Amb la seva segona novel·la, El joc de Déu, guanya el Premi Ictineu (a la millor novel·la escrita en català 2011), premi que va repetir al 2019 pel conte, Plàstic. Amb la novel·la, Ullals, també escrita amb en Sebastià Roig va guanyar el premi Joaquim Ruyra al 2010. En solitari va publicar la duologia juvenil Fills de la Setena Onada. Té multitud d'obres publicades de literatura juvenil, infantil, contes per adults i no-ficció. A banda d'això apareix habitualment als mitjans de comunicació com expert en recerca científica, fet que s'ha vist multiplicat durant la crisi de la COVID-19.

      Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) és escriptor, periodista i professor d'escriptura. Ha escrit a la secció de cultura de múltiples mitjans de comunicació i ha participat en diferents antologies a més de guanyar multitud de premis i les seves obres s'han traduït a diferents idiomes.

      Janowitz, és el segon títol que escriuen junts després de la publicació d'Herba negra.


      Argument

      La ciutat de Janowitz ha entrat en col·lapse. No es només que s'estigui gestant una revolució social, és que també ha aparegut un virus que deixa cegues a les persones. Però això és irrellevant quan el riu que travessa la ciutat desapareix o quan algunes plantes comencen a fugir dels aparells electrònics. Dintre d'aquest esquizofrènic ambient un grup de persones intentaran salvar la ciutat, però des de postures confrontades.


      Valoració


      3,4/5
      Novel·la coralíssima (9 personatges) de ciència ficció del subgènere de col·lapse urbà. Ben plantejada, amb una trama molt ben teixida, uns personatges al servei de la trama i un final encertat.

      Amb una arrencada molt arriscada i amb un ritme molt alt, la novel·la comença in media res mostrant-nos una ciutat que està a punt de col·lapsar i això ho fa de forma molt original mitjançant la percepció, visió i interessos dels 9 personatges principals. Això és un dels punts forts de l'obra, però al mateix temps també un dels seus punts febles, ja que aquesta presentació ocupa el 40% de l'obra (fent gairebé indispensable la presa de notes per no perdre el fil). Aquesta obertura es fa de forma ritual, com si s'estigués preparant una batalla en que es van desplegant les tropes a poc a poc, però al mateix temps de forma molt ràpida, amb capítols molts curts que aporten molt dinamisme. Tanmateix, el contrapès de tenir aquest reguitzell de personatges en una obra no gaire extensa, és el de no poder aprofundir en ells. I és que a Janowitz aquests estan al servei de l'obra (d'aquesta batalla per salvar la ciutat) i això fa que planegi una sensació de superficialitat, tot i que s'ha de dir que si era molt difícil no aconseguir que aquests personatges caiguessin a l'estereotip o l'arquetip, els autors han pogut sortejar això amb més o menys fortuna.

      L'encert majúscul de l'obra és el worlbuilding. La creació de Janowitz i l'atmosfera d'imminent destrucció està molt ben aconseguida i sustentada en molts detalls que teletransporten al lector a aquesta ciutat.

      A banda del final un altre punt arriscat de l'obra és l'excés de referències. I és que són múltiples, però també en algun cas massa evidents especialment en el nom de molts  personatges: Katniss (Els jocs de la fam), Ender (El joc d'Ender), Ziggy (l'extraterrestre de David Bowie). No passa el mateix amb d'altres creacions culturals o artístiques com per exemple el quadre La gran onada de Kanagaw i de forma indirecta a pel·lícules com Akira, Metropolis, Matrix o Juegos de Guerra.
      • Pros: molt arriscada i original, subgènere poc freqüent, trama ben desenvolupada, worldbuilding notable
      • Contres: la multitud de personatges provoca problemes com una arrencada llarga i dilatada que pot dificultar l'entrada a l'obra i degut a l'extensió la renúncia d'aprofundir en aquests. El final pot agradar molt a algunes persones i altres trobar-lo forçat

      Té lloc a una biblioteca escolar?

      Sí. És una arriscada, fresca i molt bona proposta en català.


      Itinerari lector

      Des d'aquest títol podem mediar a (o des d') altres títols de ciència ficció del subgènere de col·lapse urbà. En molts casos des de la narrativa transmèdia, com per exemple:
      • Akira de Katsuhiro Otomo, el còmic ( Goodreads), però també el film ( IMDb)
      • Metropolis. El film de Fritz Lang ( IMDb) i la novela gráfica ( Goodreads)
      • Nascut per ser breus de Toni Mata (Ressenya a aquest blog)
      • Aniquilación de Jeff VanderMeer, tant el llibre ( Goodreads), con el llargmetratge ( IMDb)

      lunes, 12 de abril de 2021

      Les candidates : ressenya

      Fitxa tècnica

      Watson, Sarah ; Puente Llucià, Anna;  Vitó i Godina, Albert [trad.] Les candidates. Barcelona : Fanbooks, 2021. 320 p. ISBN  9788417515928
      Etapa recomanada: Secundària post obligatòria (+16 anys)

      Saga: 1 de 2


      Autoria

      Sarah Watson (California, 1969) és una guionista, productora i escriptora especialment coneguda per ser la creadora de la sèrie The Bold Type, tot i que té una dilatada carrera dins del món audiovisual. 

      Les històries de Watson son de temàtica realista, actuals i on s'apropa a temes vitals i socials, amb protagonistes femenines i la diversitat racial. Madurar, les amistats i la família són temes recurrents a les seves obres.

      Les candidates (Most likely en original) és el seu debut en el món de la novel·la.

      Argument

      Gener de 2049. Washington. Està a punt de començar l'acte per jurar el càrrec que convertirà a la presidenta electa Diffenderfer en la primera dona dels EEUU en ser la màxima dignatària del país. 
      Cleveland, 2019. En Logan Diffenderfer corre a la pista de l'institut mentre l'Ava, la CJ, la Jordan i la Marta es reuneixen sota les grades de la pista d'atletisme. Es troben a punt d'acabar l'institut i han quedat per preparar el ritual de tancament d'aquesta etapa, que consisteix en gravar els seus noms a un arbre del parc on es van conèixer de petites. La sorpresa serà que quan s'apropin al parc, aquest haurà  estat clausurat per l'ajuntament.

      Valoració


      3,5/5
      Novel·la coming-of-age realista que segueix l'últim any i les diferents problemàtiques de quatre noies pertanyents a minories racials i les diferents situacions a les que s'enfronten: entrar a la universitat desitjada, patir la pobresa o una depressió, descobrir l'orientació sexual, els primers enamoraments, les expectatives pròpies i dels altres, convertir-se en adultes, etc.

      S'agraeix quan les novel·les realistes parteixen de premisses i arrencades originals. Aquí mitjançant el recurs del flashback ens explicarà l'últim any d'institut de la recent presidenta dels EEUU i de les seves tres amigues més properes. La novel·la ens sorprèn ja que si esperàvem una historia a una sola veu, el que trobem aquí és una història coral a quatre veus. Malgrat això, arriba un moment que es torna repetitiva ja que no deixa de ser un continu de posar a les protagonistes davant de problemes i dubtes. Aquesta coralitat aconsegueix uns personatges excel·lentment desenvolupats amb moltes arestes i matisos que sens dubte és un dels punts forts de la novel·la. L'altre és la recreació d'aquesta etapa de l'últim curs de l'institut: els dubtes, les angoixes, les emocions, la pressió ... però també l'energia, la determinació, les il·lusions i les esperances. Malgrat aquests aspectes positius, la novel·la col·lapsa cap al final, al triar l'autora un final trampós i precipitat que deixa un mal gust de boca i falla en l'objectiu de sorprendre. I és que a tota creació artística, el creador i l'espectador creen un pacte tàcit al principi d'aquesta i trencar-ho sempre pot passar factura a l'obra, com és aquest cas.
      • Pros: escrit amb perspectiva de gènere i diversa, té una arrencada original i uns personatges i una ambientació excel·lents
      • Contres: té risc de tornar-se repetitiva, es romantitza tant les relacions com l'exercit i té un final precipitat i trampós

      Té lloc a una biblioteca escolar?

      De vegades tenim problemes per incorporar novel·les realistes de qualitat, amb una mirada femenina i que contemplin la diversitat. Tot i que no és un títol perfecte i té els seus errors, té tot això. Si tenim un bon fons realista de qualitat i divers, podem qüestionar la seva incorporació. En cas contrari serà una bona adquisició.

      Itinerari lector

      Des d'aquest títol podem mediar a (o des d') altres títols d'acció amb personatges femenins que no segueixin les normes imposades pel patriarcat i que hagin d'impossar-se mitjançant la força per no ser trepitjades.