Mostrando entradas con la etiqueta Literatura històrica. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Literatura històrica. Mostrar todas las entradas

miércoles, 9 de agosto de 2023

La evolución de Calpurnia Tate : reseña

Ficha técnica

Kelly, Jacqueline ; Margelí, Isabel [trad.]. La evolución de Calpurnia Tate. Barcelona: Rocabolsillo, 2011. ISBN 9788492833153 -castellano-

Kelly, Jacqueline ; Vidal, Jordi [trad.]. L'evolució de la Calpurnia Tate. Barcelona: La Galera, 2012. ISBN 9788424643591 -català-


Etapa recomendada: ESO1  (+12 años)

Saga: Sí (1 de 2)

Argumento

Calpurnia, (Callie Vee como le llaman sus hermanos), vive en  un plantación de algodón de Texas en el año 1889. Es una niña despreocupada y que observa con pasión científica el mundo que le rodea. El verano de ese año se le abrirá toda una ventana al universo cuando descubra que su abuelo tiene la misma pasión y la adopte como pupila. Al mismo tiempo, su madre, preocupada porqué Calpurnia no adopta los hábitos de una señorita de su tiempo.


Valoración


3,9/5
Novela histórica y científica con una protagonista cautivadora. Una auténtica inspiración para las vocaciones femeninas científicas dentro de una novela juvenil muy destacable y con un vocabulario muy rico.

Aunque estamos ante una obra de una calidad muy por encima de la media, el principio no lo podríamos calificar como una lectura que atrapa o que sea especialmente motivadora. Es un libro que gustará mucho a personal docente o mediador, pero no es un libro que vaya a atrapar a todo el alumnado, ya que la estructura narrativa se puede enmarcar en el kishotenketsu y además el vocabulario de la época puede alejar a más de una lector. 

Los personajes, aunque tienen más recorrido, son muy eficaces. Quizás algunos quedan algo desdibujados, pero el trio protagónico (Calpurnia, abuelo y madre), están muy bien logrados y tiene multitud de matices que hacen dotarlos de un gran realismo.

En cuanto a la ambientación hay que remarcarla especialmente. Quizás es de las mejores cosas del título y además uno de los pilares de la historia. La recreación de una hacienda tejana de la época es extraordinaria, el calor, los sonidos, ... y a esto hay que sumarle la asfixiante relación de la protagonista con la madre. La autora consigue una ambientación y un clima excelente.

La contemplación a la que invita el título, la ambientación, los personajes y el vocabulario, así como un buen uso de las metáforas, hace de este un titulo de alto nivel literario.

  • Pros: Los personajes, la ambinetación y el vocabulario
  • Contras: El inicio es poco original y el ritmo puede exasperar y alejar a más de un lector. La extensión y el vocabulario tampoco ayudarán a llegar a todo el público de una clase.

¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

Sí. En la biblioteca también debemos tener títulos para los lectores más avanzados y este es excelente.


Itinerario lector

Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:

martes, 26 de abril de 2022

Poni : ressenya

Fitxa tècnica

Palacio, R. J.; Falcó, Imma [trad.]. Poni. Barcelona : La Campana, 2022. 304 p. ISBN 9788418226557.

Palacio, R. J.; Sobregués Arias, Noemí [trad.]. Poni. Barcelona : Nube de Tinta, 2022. 304 p. ISBN 9788418050015 -en castellà-.

Etapa recomanada : 6é primària - 1r d'ESO (11-13 anys)

Saga: No


Autoria

Raquel Jaramillo Palacio (1963-) és una escriptora americana de literatura juvenil, de descendència colombiana. Filla d'un pare que treballava al sector editorial, estudia arts i s'especialitza en il·lustració a la High School of Art & Design de Manhattan. Comença a treballar al món editorial fent portades per a grans autors. És també a aquesta època quan comença a escriure i il·lustrar llibres infantils i els publica sota el nom de Raquel Jaramillo. A l'any 2012 publica la seva primera novel·la amb el títol de Wonder i es converteix en un èxit mundial traduït a més de 30 idiomes i l'any 2017 encara era un dels llibres més venuts amb 5 milions de còpies.

Al 2022 publica, Poni. La seva primera novel·la aliena al món creat a Wonder.


Argument

Silas és un nen de 12 anys nascut al Far West. La seva mare va morir al part, així que viu sol amb el seu gos i el seu pare. Un autèntic geni i fotògraf amateur que una nit és vingut a buscar per un grup de genets. Tot i que els visitants portaven un poni per dur-lo a ell també, el pare els convenç de que el deixin. Però dies desprès, quan el poni torna a la casa del Silas, aquest l'interpreta com una senyal per anar a rescatar al seu pare.


Valoració


4,5/5
Western magistral, però que amaga darrera un gran coming-of-age i una barreja molt encertada amb el gènere fantàstic i científic. Amb poquíssimes debilitats, estem gairebé davant d'una obra mestra.

Des de molt al principi l'autora ens sorprèn i comença a trencar les nostres expectatives. És veritat que estem llegint un western, però a les primeres pàgines ja descobrim que no estem davant d'un western qualsevol al descobrir que el protagonista té un amic fantasma o que la ciència té una forta presència. El primer quart del llibre es pot fer una mica repetitiu i amb moltes reflexions interiors per part del protagonista que no duen enlloc, però més endavant descobrim que tot aquest diàleg intern és essencial per anar teixint al personatge protagonista. De fet la construcció del protagonista és magnífica. És un personatge complex amb moltes arestes: poruc, infantil, decidit, empoderat, pot parlar amb els morts, té uns alts estàndards morals i un gran món interior. En Silas i els seus diàlegs són sens dubte el gran pilar que sustenta la novel·la. Però els personatges secundaris no es queden en darrera, el seu pare, el fantasma, el marshall, inclús el cavall que dona títol a la novel·la. Tots els coneixem a través del punt de vista del Silas i tots són molt rics en matisos i en detalls que sempre ens venen captats per la mirada d'en Silas.

Palacios, construeix una gran ambientació, que a més es veu multiplicada per la qualitat de l'edició. Ha fet una gran documentació sobre el Far West i els seus detalls, però també sobre la ciència i la fotografia, que enriqueixen moltíssim l'obra. Setmanes desprès de llegir la novel·la encara tens gravada a la memòria paisatges, llocs i detalls d'aquesta. I això només està a l'abast dels grans escriptors. I es que estem davant d'una novel·la escrita de forma excel·lent en la creació de personatges, la trama, la recreació dels paisatges, la història, els temes (la família, l'amor, els vincles, la solitud, el crèixer i fer-se adult, etc.) i que s'atreveix a barrejar ambientacions de ficció tan diferents com True Grit i The Others. L'únic defecte que se li pot retreure a l'escriptora és un primer quart un xic lent.
  • Pros: la barreja de gèneres, els detalls de l'ambientació i els personatges, la trama, el ritme, el final, ...
  • Contres: un inici una mica lent que pot no atrapar al lector a les primeres de canvi

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Sens dubte. No només pel text, sinó també per l'edició.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des d'altres títols de literatura històrica o de personatge femení empoderat:

domingo, 3 de abril de 2022

Àunia : l'anhel de llibertat d'una noia ibèrica - ressenya

Fitxa tècnica

Vera, Ivan. Àunia : l'anhel de llibertat d'una noia ibèrica. Barcelona : Akiara Books, 2021. 364 p. ISBN 9788417440862.

Etapa recomanada : ESO3 (+14-15 anys)

Saga: No

Autoria

Ivan Vera (Badalona, 1998) és un escriptor de novel·la història i filòleg per la UdG, crescut a Banyoles. És un apassionat de la lectura i els videojocs, així com de Tolkien i la literatura medieval. 

Àunia és el seu debut literari i es gesta a través del Treball de Recerca de Batxillerat. Amb aquest títol l'autor ha estat guardonat amb el premi Llibreter 2021 i seleccionada a la llista White Ravens el mateix any.


Argument

Durant la Segona guerra púnica Catalunya -que està començant a ser ocupada per l'Imperi Romà- hi viu l'Àunia. Una nena de 13 anys a la que no li agrada fer tasques domèstiques. Ella és més de córrer i caçar al bosc. Però el dia que passa a l'edat adulta, la seva mare començarà a fer plans per casar-la i a l'Àunia no li quedarà un altre remei que fugir de casa. En la seva fugida es trobarà amb l'exercit d'Anníbal, que creua la Península Ibèrica per atacar Roma. La seva destresa amb l'arc i el fer-se passar per un home, li permetran ingressar com mercenària. Ha començat per l'Àunia una vida d'aventura i lluita per mantenir la seva llibertat i independència i la del seu poble.


Valoració


3,5/5
Literatura històrica molt rigorosa amb perspectiva de gènere i una ambientació molt bon recreada. 

La literatura juvenil històrica, no brilla gaire per la seva originalitat. Especialment en català on trobem majoritàriament dues categories: la medieval i la guerracivilista. És un gènere complicat que tret d'algunes excepcions, rarament arriba a atraure a un gran número de lectors ja que a banda de minoritari, normalment requereix un bagatge històric que el públic al que va dirigida no sol tenir. Àunia, trenca una mica això pel seu context temporal i el fet de posar com a protagonista a una noia que no vol cenyir-se als rols de gènere de l'època.

La novel·la comença bé i el gran carisma de l'Àunia ens atrapa al principi. La coneixem com a nena i l'acompanyarem fins a l'època adulta durant tota la novel·la. El text està dividit amb pauses cada poques pàgines i això afavoreix molt l'entrar a novel·la i la seva lectura. També col·laboren els girs i les escenes d'acció.

En quant als personatges, el pes de l'obra el porta la protagonista principal. De vegades es troba a faltar una mica de desenvolupament d'altres personatges, que tot i que en algun moment té lloc, per l'extensió del text, poder hi havia possibilitat de més.

La recreació que ha fet l'Ivan Vera és excepcional. Es nota que la novel·la sorgeix com a investigació del Treball de Recerca de Batxillerat. El text està farcit de detalls i de vocabulari. Però això també és una arma de doble fil, ja que molts detalls no són necessaris per al desenvolupament de la història i la quantitat de notes alenteix la lectura d'un text, a la que a estones li falta dinamisme. De fet al text li falta força economia textual. No calien tants detalls, ni gairebé 400 pàgines per explicar la història, que a vegades peca de semblar més un estudi històric que una obra de ficció juvenil (en la que hauria de prevaler l'entreteniment). També s'ha de reconèixer l'habilitat amb la que l'autor narra les batalles.  
  • Pros: la perspectiva de gènere, el rigor històric, atrapa en certs moments, la protagonista principal
  • Contres: la falta d'economia textual, el ritme de vegades lent, l'excés d'historicisme, el final, ...

¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

A una biblioteca escolar de la província de Girona ha d'estar. Tinc més dubtes si a la resta de biblioteques escolars de Catalunya, ja que tot i estar molt ben documentada a nivell narratiu té marge de millora. També hem de valorar que normalment no tenim literatura juvenil d'aquesta qualitat, ni d'aquesta època.

Itinerari lector

Podem mediar a, o des d'altres títols de literatura històrica o de personatge femení empoderat:

domingo, 7 de noviembre de 2021

L'assassina de Venècia : ressenya

Fitxa tècnica

Castellanos, Pol. L'assassina de Venècia. Barcelona : Estrella Polar, 2021. 320 p. ISBN 9788413890296

Etapa recomanada: 2n d'ESO  (+13 anys) 

Saga: (0 de 1) - Preqüela


Autoria

Pol Castellanos (Barcelona, 1991) és un escriptor i professor de secundària de pares farmacèutics. Graduat en Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona, ha cursat el màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra i també s'ha format a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. 
Només ha publicat dos llibres. Ambdós de literatura juvenil històrica i basats a la mateixa època. Per tots dos ha estat distingit amb diferents premis. També pels relats que va escriure anteriorment.

  • 2021: Premi Ramon Muntaner de narrativa juvenil per L’assassina de Venècia
  • 2020: Premi Alba al Millor llibre fantàstic per a joves en català per L’impostor de Viena
  • 2014: Premi Francesc Bru per Chopin al vent d’hivern (Relat)
  • 2013: Premi Pilar de Vuit per Noranta-sis espelmes (Relat)

Argument

Venècia, 1914. La Carla Herzog pertany a una família noble i té una vida força acomodada amb la que gaudeix de molts luxes inabastables per la resta de la població. Però un dia la seva vida donarà un gir arrel d'un poder que fa anys que té. Té premonicions del futur immediat. Això li comporta veure l'assassinat d'un prohom venecià. Qual la Carla intenti salvar aquest home es convertirà en la principal sospitosa del seu assassinat. Repudiada per la seva família i internada forçosament, la Carla es veurà tota sola per recuperar la llibertat i demostrar la seva innocència. 

Valoració


3,3/5
Novel·la històrica fantàstica amb una bona premissa, bon ritme, bona ambientació i un encertat final.

Com ja va fer a L'impostor de Viena, aquí en Pol Castellanos un altre cop ens torna a plantejar una premissa que barreja un mite famós amb una època històrica. Si el primer cop era el flautista de Hamelin, ara tenim el mite de les nornes. Com la primera, també emmarcada al primer quart del 1900 i a Europa. És una premissa molt original en cas de no haver llegit el seu primer llibre. També cal valorar molt positivament com les dues obres es connecten i construeixen un univers compartit que té molt potencial.

El ritme de la novel·la és desigual. En general té un bon ritme, però hi haurà a persones que els hi enganxarà i a d'altres que els hi resultarà repetitiu que a gran de la novel·la, els personatges facin poc més que fugir.

Sobre aquests, lamentablement l'autor torna a repetir els errors de la seva primera obra. Un altre cop es queda a la superfície de les personalitats. Aquí una mica corregit, però quan s'acaba la novel·la poc sabem de la vida d'ells i especialment de la seva psicologia. Com pot ser que la Carla, una noia de família noble i acomodada tingui tants recursos aliens a la seva classe social? On ha aprés a fer servir un arma en Pigi i que l'hi ha passat a la vida per tenir aquest caràcter? I l'Alina? És alguna cosa més que la nena petita del trio protagonista amb la funció de fer pena i ser feble del grup que s'ha de cuidar?

La recreació històrica de l'autor, com també passava al seu primer títol és un encert i el punt fort de la novel·la. Castellanos és un bon escriptor de novel·la històrica i també un fan de la història. Això es veu molt clarament a les seves obres. La ciutat, els transports, els bars, el clima pre-guerra... L'ambientació assoleix un altre cop un nivell molt alt.

El desenllaç de l'obra també millora respecte al títol predecessor. Si allà teníem una trama molt previsible i mal tancada, aquí l'autor ens sap donar alguna sorpresa que remata amb un gran final i que connecta de forma molt encertada tots dos títols, convertint aquest en una preqüela de forma excel·lent. 
  • Pros: la premissa, l'ambientació històrica i el desenllaç
  • Contres: es pot fer repetitiva, molt poc desenvolupament i aprofundiment en els personatges, cal un coneixement històric per entendre-la (no per gaudir-la) que no es té fins a 2n cicle d'ESO, sent aquesta lectura recomanable per un 1r cicle.

    Té lloc a una biblioteca escolar?

    Em genera dubtes que hagi d'estar a una biblioteca escolar. Primer perquè no és una obra rodona i segons perquè la política de col·lecció ha de ser tenir les col·leccions senceres i en aquest cas, L'impostor de Venècia és una obra que no compraria per la seva baixa qualitat. Per tant seguint aquest criteri, aquesta també quedaria fora de la col·lecció. Per altra banda, al ser una preqüela, la seva lectura és autoconclusiva.

    Si anem bé de pressupost o si necessitem incorporar algun títol en català, es podria incorporar a la col·lecció d'una biblioteca escolar o juvenil. Si funciona entre el nostres usuaris, aleshores adquirir la continuació.

    Itinerari lector

    Podem arribar a aquesta lectura, o anar des d'ella cap a altres títols històrics :

    Proposta de mediació

    Aquesta novel·la és una excel·lent oportunitat per fer una doble mediació i apropar a l'alumnat la IGM mitjançant un videojoc educatiu.

    Valiant Hears és un joc fet Ubisoft que va ser llençat conjuntament amb el Govern de França per commemorar el centenari de la Primera Guerra Mundial. Als vídeos introductoris del joc, podem veure l'assassinat de l'arxiduc que desencadena la guerra i la mobilització de tropes. És un joc divulgatiu,  antibel·licista i presentar-lo i jugar-lo a classe servirà per tenir una bona visió tant de l'època, del conflicte i per incentivar a la lectura del títol. De qualitat alta i molt emotiu, la seva dinàmica de trencaclosques i lògica s'alterna amb escenes on ens explica les vides malaguanyades per la guerra. No deixarà a cap alumne indiferent.



    En el cas de no poder realitzar una sessió de joc a classe, tenim el joc sencer gravat o l'opció de veure només la història a YouTube:

    lunes, 22 de marzo de 2021

    Sense fe ni llei : ressenya

    Fitxa tècnica

    Brunet, Marion ; Sánchez Vaqué, Oriol [trad.] Sense fe ni llei. Barcelona : Fanbooks, 2021. 208 p. ISBN  9788418327346

    Etapa recomanada: +3r d'ESO (+14 anys)

    Saga: No


    Autoria

    Marion Brunet (Valclusa, 1976) és una autora francesa de literatura infantil, juvenil i policíaca. Després de finalitzar els seus estudis en literatura, Brunet va treballar a una casa d'acollida d'infants i posteriorment a un hospital de dia per a adolescents. 

    A les seves novel·les barreja el gènere negre amb el social i no defuig la complexitat dels problemes, la crueltat de les situacions, ni de la vida. Tot i que al nostre país és bastant desconeguda, a França ja ha rebut una bona quantitat de premis i distincions. Alguns d'aquests són: 

    Argument

    En un poble perdut de la mà de deu en l'època de la conquesta de l'oest, en Garett és un adolescent que un dia és assaltat per una fugitiva a casa seva. Li demana un got d'aigua i que despisti a la policia que li va al darrera, cosa que no aconseguirà i que acabarà amb el seu segrest com a ostatge. Qui és aquesta dona guapa, d'aspecte androgin, que només porta roba d'home i es comporta com un? Durant vàries setmanes, de mà de l'Abigail, en Garett coneixerà el món adult i real, fora de la bombolla del seu autoritari pare.


    Valoració


    3,95/5
    Western coming-of-age brut i dur, que mostra la realitat i la cruesa de l'època. De bona ambientació i amb uns personatges ben construïts, la novel·la és una reinterpretació molt encertada del gènere, precisament canviant el gènere de la protagonista.

    La novel·la arrenca in media res i això ja capta l'atenció des del principi. Enmig d'un tiroteig coneixem al protagonista i a la seva segrestadora i quedem captivats pel tipus de relació que s'estableix entre ells, que al mateix temps farà que la narració vagi apropant-se al gènere buddy. Darrera d'aquests dos personatges grisos i uns matisos molts rics. L'autora fa una gran tasca de creació i  desenvolupament de personatges i trenca els estereotips de gènere precisament mitjançant la riquesa i complexitat d'aquests.

    La recreació del Far West és notable. Brunet ens copsa amb dues escenes especialment dures sense ser gens explicita. Aquestes, tot i que poden  allunyar a més d'una persona, tenen una potència brutal per situar-nos amb molt poc i de ple, dins del món al que ens vol fer viatjar.

    Amb uns capítols molt breus i un bon ritme, Brunet ens explica la duresa i gairebé impossibilitat de ser una dona emancipada en una època històrica molt concreta. Però no es queda aquí, ja que també s'apropa a temes com el racisme, la prostitució, la masculinitat tòxica i les relacions maternes i paternes-filials. I tot això en 200 pàgines! Sens dubte un gran exercici d'escriptura, que reinterpreta el gènere i que toca temes molt seriosos.
    • Pros: bona ambientació, personatges complexos, bon ritme, bona economia textual
    • Contres: dura i a estones punyent, el western no és un gènere molt popular i això pot allunyar als lectors d'aquest títol

    Té lloc a una biblioteca escolar?

    Sens dubte. És una novel·la molt premiada, fa una reinterpretació d'un gènere i té força qualitat.

    Itinerari lector

    Des d'aquest títol podem mediar a (o des d') altres títols d'acció amb personatges femenins que no segueixin les normes imposades pel patriarcat i que hagin d'impossar-se mitjançant la força per no ser trepitjades.

    jueves, 28 de enero de 2021

    La voz de Amunet : reseña

    Ficha técnica

    Álvarez, Victoria. La voz de Amunet. Madrid : Nocturna, 2019. 712 p. ISBN 9788416858880

    Etapa recomendada: Segundo Ciclo de ESO (+14 años)

    Saga: No



    Autoría

    Victoria Álvarez (Salamanca, 1986) es una escritora de literatura juvenil histórica/fantástica. Compagina esta labor con la de historiadora del arte y trabaja como profesora en la Universidad de Salamanca. Está especializada en literatura artística del siglo XIX, periodo en el que se enmarcan sus novelas. Es la autora de 3 trilogías [Dreaming Spires (2014-2016), Helena Lennox (2017-2019), La Guerra de Gaiatra (2020- )] y 5 novelas independientes [Hojas de dedalera (2011), Las Eternas
    (2021), Silverville (2018), La Costa de Alabastro (2018) y La voz de Amunet (2019)].

    Àlvarez es una de las voces más jóvenes e interesantes en el panorama juvenil español y su producción es altísima. Entre sus características está la literatura fantástica y que sus novelas se enmarcan a principios del 1900. Sus novelas tienen cierto regusto gótico y entre sus influencias podemos encontrar a Oscar Wilde, Edgar Allan Poe, Jane Austen o las hermanas Brontë.


    Argumento

    Tres personas de diferentes épocas y lugares verán modificadas sus vidas al cruzarse en ellas, Amunet, una niña egipcia con la habilidad de controlar a los animales. Kay un niño cojo y aprendiz de escriba en el antiguo Egipto, Shaheen que vive asaltando palacios abandonados en el Egipto saqueado por las tropas napoleónicas y Gabriel, un joven enviado a hacer estudios arqueológicos a esta ciudad por el gobierno de Bonaparte. Todos se verán atrapados por el poder, carisma y atractivo de Amunet, que deberá de enfrentarse a problemas en vida, pero también en muerte.


    Valoración


    4,5/5
    Excelente novela coral de fantasía histórica, con un una admirable ambientación, unos personajes muy bien creados y una protagonista muy carismática. Todas esto, sumado a un ritmo muy dinámico y una historia a cuatro voces y una buena estructura, hacen que este título roce la perfección.

    Las apariencias normalmente engañan. Y si bien al principio, La voz de Amunet nos recuerda ciertos tópicos del antiguo Egipto y la época napoleónica (momias, pirámides, guillotinas), todo esto cambia en muy pocas páginas, al introducirnos en una novela bien trabajada, compleja y con una ambientación excelente. Todo esto atrapa al lector rápida y potentemente. Victoria Álvarez nos lleva a una montaña rusa narrativa, al movernos de una época a otra y de un personaje a otro y conjuntamente con la estructura alterna "capítulo-personaje", nos tiene ganados con muy pocas páginas.

    Sin duda gran parte de esto lo consigue el carisma de la protagonista principal, Amunet, ya que si bien estamos en una novela coral con cuatro personajes y cuatro puntos de vista a partes iguales, el carisma de Amunet es tan arrollador, que predomina por encima del resto. Y esto era extremadamente complicado de conseguir, ya que el desarrollo y creación de los personajes alcanza un nivel muy alto (cosa difícilmente lograble en una novela coral). Álvarez logra hacernos empatizar, descubrir y sumergirnos en todas las aristas, miedos y emociones de unos personajes complejos y poliédricos. 

    Quizás la parte más lograda de la novela es la ambientación. Aquí la autora vuelca todo su bagaje profesional y consigue recrear el antiguo Egipto y la época napoleónica de forma magistral. La ambientación destila seriedad y profesionalidad, dejándose entrever un proceso de documentación muy cuidado. Especialmente en la época egipcia.

    A pesar de sus 700 páginas, el libro no se hace largo. La estructura de los capítulos que sigue el orden Shaheen, Kay, Gabriel, Amunet y que se cumple escrupulosamente durante toda la obra, no encorseta la trama, ni hipoteca la historia. Todo lo contrario. Consigue crear una narración muy dinámica y cada final de capítulo nos deja con ganas de más. También es un acierto la mezcla de novela histórica, con romántica, fantástica y a veces el género de intrigas políticas/palaciegas.

    • Pros: alto nivel en ambientación, personajes y escritura, además del ritmo y que es una lectura muy adictiva
    • Contras: 700 páginas pueden crear rechazo, el epílogo final es algo disonante

    ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

    Sin dudarlo. Es una novela de muy alta calidad, con perspectiva de género y mucho rigor histórico a parte de muy adictiva.


    Itinerario lector

    Podemos mediar a, o, desde otros títulos históricos o fantásticos, otras novelas corales, thrillers políticos fantásticos o obras con grandes personajes femeninos, como por ejemplo las siguientes:

    martes, 25 de agosto de 2020

    Vango : ressenya

    Fitxa tècnica

    De Fombelle, Timothée. Vango. Barcelona : Estrella Polar, 372 p. ISBN 9788499322810

    Etapa recomanada: Primer cicle d' ESO (+13 anys)

     Saga de 2 volums



    Autoria

    Timothée de Fombelle (París, 1973) és un escriptor i dramaturg francès, que ha estat traduït a diferents llengües. De nen visitava freqüentment Àfrica i els estius els passava a la França oriental. Invertia el temps en llegir llibres de la biblioteca i en fer representacions teatrals per a la família, fet que va comportar que finalment fundés una companyia teatral als 17 anys. A l'acabar el Batxillerat va realitzar uns estudis superiors en lletres i posteriorment es va certificar per a treballar com a professor de secundària, cosa que va acabar fent a París i Vietnam. Al 2002 es reconegut amb el premi "Prix du Souffleur" per l'obra de teatre  Le Phare, escrita al 1990. Al 2006 s'inicia al món de la LIJ amb Tobie Lolness, que es converteix en un èxit internacional i li comporta la traducció a una trentena de llengües i multitud de premis arreu del món. Continua en aquest gènere amb la publicació de Celeste, ma planète (2007) i amb primer volum de la duologia Vango (2010).

    Argument

    París. 1934. Vango Romano està tombat a terra davant de la Catedral de Notre-Dame durant la cerimònia que el convertirà en capellà, quan de sobte fa aparició la policia per arrestar-lo. El que passarà a continuació deixar ben clar que en Vango és un seminarista molt misteriós: primer redueix a l’inspector de policia, després escapa escalant les parets de Notre-Dame al mateix que un franctirador a sou li dispara des d'una finestra i un cop Vango arriba a dalt del campanar de Notre-Dame apareix un zepelí. Qui és en Vango realment, quin misteris amaga i per què es donen totes aquestes coincidències? El problema és que ni el propi Vango ho sap i això li portarà a una carrera per sobreviure al mateix temps que investiga el seu passat.


    Valoració


    3/5
    Thriller històric situat al període d'entreguerres. La trama es basa i es sustenta en el misteri i carisma que envolta al personatge principal, però també en la resta de personatges secundaris que estan molt ben desenvolupats. De fet la novel·la s'apropa al gènere coral. Lamentablement la novel·la no acaba d'arrencar ja que el ritme és molt desigual. Va perdent el ritme molt subtilment, es va fent avorrida i una mica repetitiva cap a la meitat i de cara al final els girs no aconsegueixen sorprendre per previsibles, per no estan a l'alçada de l'esforç lector i per carència de clímax final.

    Tot i això té coses molt interessants i que poden fer recomanable la seva lectura. El període històric està molt ben recreat, sense caure en la síndrome de la novel·la històrica (en que el protagonista va creuant-se amb tot un seguit de personatges famosos). L'atmosfera de misteri és molt interessant i està ben creada, els paràgrafs són molt curts i facilita molt la lectura i tota la novel·la té un regust als clàssics pulp ambientats a l'època, com el Corto Maltès o l'Indiana Jones i també l'inici recorda molt a les pel·lícules de Jason Bourne.
    • Pros: personatges molt ben construïts, bona atmosfera de misteri, regust de clàssics d'aventures, paràgrafs curts que faciliten la lectura
    • Contra: ritme molt desigual que poc a poc va desmotivant la lectura, girs previsibles


    Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sí. És bona com a novel·la d'aventures i com a novel·la històrica. De fet sol ser habitual tenir alumnat que llegeix llibres de no-ficció històrica i que els hi costa fer el salt a la novel·la i aquesta pot ser ideal per a aquest alumnat.


    Itinerari lector

    Podem mediar des de obres antibelicistes, personatges que cerquen el seu passat i novel·les d'aventures o històriques, com per exemple:



    Activitats suggerides

    La lectura requereix d'uns coneixements mínims del període entreguerres, així que aniria molt bé poder acompanyar als lectors en aquest context. Això és pot fer de diferents formes:



    • Un petit vídeo que expliqui aquest període.
    • Posar-se a la pell dels personatges fundadors del Monestir Invisible amb el joc de taula antibel·licista, Los inseparables.
    • Com s'explica en aquest article, fer un petit joc de rol epistolar en que l'alumnat recrea cartes posant-se a la pell dels personatges del llibre en que s'expliquen fets sobre el context històric.

    domingo, 23 de febrero de 2020

    Prop de les bombes : ressenya

    Ficha tècnica

    Bayo, Emili. Prop de les bombes. Barcelona: Cruïlla, 2019. 129 p. ISBN 9788466147460

    L'autor

    Emili Bayo (Lleida, 1961) és professor de secundària, col·laborador a diferents mitjans de comunicació i un escriptor poc habitual ja que algunes de les seves novel·les bordegen la frontera entre la novel·la juvenil i adulta, com per exemple L'edat de les paraules o Premonicions. Va debutar amb Traïdors i covards (1997), que tractava sobre la Guerra Civil, tema que ja va recuperar a Projecte de felicitat i que torna a recuperar a aquest títol. Ha guanyat dos premis al 2019 per El mañana sin mí i per Prop de les bombes.

    L’edició

    Edició en rústica amb solapes de mida gran (gairebé de la mateixa grandària que les cobertes) il·lustrades a color. El paper és de qualitat i molt agradable al tacte, mentre que la maquetació és molt sòbria, cosa no pas dolenta ja que estem davant d'una història molt seriosa, però també sòbria. 


    L'argument

    Víctor Torrent de 93 anys ens explica un traumàtic episodi de la seva infància quan va ser un nen orfe durant la Guerra Civil Espanyola. Durant tota la novel·la acompanyarem al Víctor de 12 anys durant els mesos previs a la caiguda de la República i les seves vicissituds, derrotes, ínfimes victòries i tragèdies, fins a arribar al gran secret que el marcarà per sempre.


    Valoració


    4,4/5
    Novel·la emmarcada en l'exili, vist a través dels ulls d'un nen, dels milers de persones que van haver de fugir del país al final de la Guerra Civil. Tot i que és un tema molt freqüent, el valor afegit d'aquesta novel·la és la de centrar-se en la figura dels nens refugiats. Personatges per cert, molt ben dibuixats i treballats. Tots amb una personalitat molt  definida i amb matisos, que eviten la dicotomia entre bons i dolents, essent això un dels grans encerts de la novel·la. L'altre és l'atmosfera asfixiant i pesada, on es pot mastegar la fam dels protagonistes, la por, la desesperança, l'estoïcisme, la fugida ...en definitiva, tot el que implica la guerra i l'exili. També és molt encertada la longitud de la història, que no dona voltes innecessàries i no es perd en descripcions fútils (tot i que l'atmosfera és angoixant). Es difícil aconseguir aquest efecte amb les paraules justes i això en literatura juvenil és especialment lloable. En resum, estem davant d'un molt bon exercici literari, directe, dur i colpidor, sustentat en un món molt ben construït i angoixant i uns personatges molt ben perfilats.


    Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sens dubte. Tenim poca literatura juvenil de nens refugiats catalans i és molt necessària. Especialment si és de qualitat com aquesta.


    Itinerari lector

    Al ser una novel·la sobre nens refugiats, es pot mitjançar a des dels següents títols:

    A partir de quina etapa/edat la podem recomanar?

    Etapa recomanada: Primer cicle d'ESO - Segon cicle d'ESO (+13 anys)

    sábado, 11 de enero de 2020

    Tú, sucia rata : reseña

    Ficha técnica

    Lalana ; Fernando. Tú, sucia rata. Barcelona : Edebé, 2019. 157 p. ISBN 9788468341156


    El autor

    Fernando Lalana (Zaragoza, 1958) es un escritor de literatura infantil y juvenil que debutó en 1981 con el libro El secreto de la arboleda y que fue finalista del premio El Barco de Vapor. Desde entonces ha publicado más de 130 títulos y ha sido galardonado con grandes premios de literatura infantil y juvenil: Premio Gran Angular (1985, El Zulo), Premio El Barco de Vapor (1991, Silvia y la Máquina Qué), Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil (1991, Morirás en Chafarinas), Premio Cervantes Chico (2010, a su persona) y el Premio Edebé de Literatura Infantil y Juvenil (2012, Parque Muerte).


    La edición

    Edición estándar de la colección Periscópio de Edebé, en tamaño bolsillo y con cubiertas cartone con solapas. Se puede comprar por 10€, aunque quizás para el producto que tenemos en mano el precio debería ser algo menor.


    El argumento

    Chicago, 1931. Eddy Fulton su muerte en la conocida Matanza de San Valentín. Al no ser vengado por su jefe el mafioso Buggs Moran, su viuda Betty trazará un plan para llevar a cabo su venganza y sacar adelante a su hija Annie, de 16 años, pero Annie tiene sus propia vida y por tanto, sus propios planes...


    Valoración


    3/5
    Ficción histórica inspirada en el Chicago de la Ley Seca y la Matanza del día de San Valentín. No estamos ante un planteamiento demasiado original, ya que se cumplen casi todos los clichés de este género: asesinatos, traiciones, gángsters, policías corruptos, persecuciones, tiroteos, femmes fatales y músicos de jazz de color y por en medio una historia de amor a lo Bonnie y Clide. Aún así, el libro engancha desde la primera página gracias a su estructura, que no es otra que capítulos muy breves en formato diario que suelen empezar con una fecha. Aunque los personajes seas muy planos, la atmósfera está muy bien conseguida y muy nutrida con detalles históricos como los nombres de las armas, los modelos de los coches y las marcas de whisky.

    Se le puede recriminar que los personajes protagonistas son ficticios y altera algunas figuras históricas como Eliot Ness. Aunque no estamos ante una obra maestra, si que estamos delante de una novela ligera, de lectura rápida, entretenida y bien ambientada.


    ¿Tiene que estar en una biblioteca escolar?

    Sí. Es una novela que tiene acción, complots, amor, mucha sangre, engancha desde la primera página y es muy entretenida de leer.


    ¿A partir de que edad/etapa lo podemos recomendar?

    Etapa recomendada: Segundo de ESO (+13 años)

    Es una novela con asesinatos y violencia, por eso es recomendable a partir de segundo de ESO.

    domingo, 24 de noviembre de 2019

    Refugiado : reseña

    Ficha técnica

    Gratz, Alan ; Hermoso, Julia [trad.]. Refugiado. 2a ed. Tres Cantos : Loqueleo, 2018. 351 p. ISBN 9788491222330

    El autor

    Alan Gratz (Knoxville, Tennessee, 1972) es un escritor de literatura juvenil, licenciado en Escritura creativa y con un máster en Enseñanza de la lengua inglesa (ambos por la universidad de Tennessee). Aunque tiene publicados 17 títulos que han ganado numerosos premios, Refugiado es su única obra publicada en España. Grantz se centra en la novela histórica, la fantástica y la realista. Refugiado ha permanecido durante más de un año en la lista de los libros más vendidos que redacta The New York Times y ha recibido varios premios, entre ellos:

    • Sydney Taylor Book Award
    • National Jewish Book Award
    • Cybils Middle Grade Fiction Award
    • Charlotte Huck Award Honor
    • Malka Penn Award for Human Rights Honor
    • Global Read Aloud Book


    La edición

    Edición de calidad en la que se ha respetado la cubierta original en lengua inglesa. El papel es grueso y la letra es de buen tamaño. Incluye un mapa del recorrido de los tres personajes protagonistas.

    El libro tiene un precio de 12€. Una auténtica ganga para lo que tenemos entre las manos.


    El argumento

    1938, Berlín
    Josef se despierta en mitad de la noche al oír un ruido. Piensa que ha sido una pesadilla, pero en ese momento oye como unos cristales se rompen en la habitación de al lado y justo en ese instante, un hombre lo saca de la cama y lo lleva al salón. Allí presenciará el arresto de su padre por parte de agentes de las SS. Al cabo de unos días lo dejaran en libertad bajo la condición de que debe irse de Alemania.

    1994, La Habana
    En una Cuba famélica, que ha perdido sus escasas relaciones comerciales al caer el muro de Berlín, Isabel es una niña más que pasa hambre, pero además tiene un padre excarcelado y amenazado por haber intentado llegar en patera a EEUU anteriormente. Un día en una cotidiana cola de abastecimiento, el hambre se transforma en indignación y estalla una protesta contra Castro, en la que el padre de Isabel será reconocido y amenazado. No le quedará pues otra opción, que salir ilegalmente de Cuba esa misma noche. Pero está vez Fidel Castro levanta el veto a la prohibición de salir de Cuba y toda su familia decidirá emprender el viaje hacia los Estados Unidos.

    2015, Alepo
    Mahmoud Bishara sobrevive en una ciudad que está en guerra. Aún así Mahmoud va al colegio esquivando los dos ejércitos combatientes y las bombas. Mahmoud ha aprendido a muy temprana edad que lo mejor para sobrevivir es ser invisible. Pero después de que una bomba caiga cerca de su casa, desprenda toda la fachada del edificio donde viven y esté a punto de asesinarlos a él y a toda su familia, todos descubren que para sobrevivir es necesario huir. 


    Valoración


    5/5


    Novela coral que nos cuenta las vivencias de tres preadolescentes refugiados en diferentes épocas y contextos históricos del último siglo. Estamos ante una historia de mucha calidad, pero también muy dura. Alan Gratz consigue un verdadero ejercicio de funambulismo literario al narrar una historia cruda, sin caer en el sentimentalismo y sin ser lacrimógeno, acercándose al género periodístico y recordando en algunos momentos a John Carlin o Ryszard Kapuściński. Esto tiene un doble valor, ya que de por si esto ya es complicado, pero ademas, aquí lo hace en una novela juvenil.

    Los personajes están bien construidos y descritos. Empatizamos con ellos, sufrimos con ellos, entendemos su calvario, su sufrimiento interno, sus acciones y sus reacciones.

    El argumento esta sólidamente edificado en hechos históricos que especialmente los adultos conocemos, pero que en el caso del personaje de Alepo son totalmente recientes. De hecho el autor así lo aclara y lo matiza en las notas finales del texto. El ritmo es muy fluido, provocando que la novela enganche desde el principio con capítulos cortos y la estructura de "un capítulo, un personaje" que se alterna en tríos a lo largo de la novela. Esto que es uno de los puntos fuertes de la novela en su inicio, es a la vez uno de sus puntos débiles, ya que al final crea un esquema rígido que hace difícil que el lector se sorprenda.

    Resumiendo, una novela histórica, social, importante y necesaria, de mucha calidad, que engancha y que explica un drama sin caer en la lagrima fácil y el sentimentalismo.



    ¿Tiene que estar en una biblioteca escolar?

    Sin asomo de duda. Ya no solo porqué está abalado por muchísimos premios y críticas, si no también porqué estamos hablando de un libro que visibiliza un tema al que no queremos mirar como sociedad. Además de interesante, es importante y puede ser un punto de inicio para crear itinerarios lectores en el género periodístico (poco presente en la literatura juvenil).


    ¿A partir de que edad/etapa lo podemos recomendar?

    Etapa recomendada: Segundo de ESO (+13 años)

    Estamos ante una historia realmente dura ya que los refugiados mueren (sean adultos o niños), desaparecen, son detenidos, agredidos de múltiples formas, criminalizados, separados ... Por eso creo que es ideal especialmente para segundo de ESO, cuando están en esa edad que ya están dejando atrás la inocencia de la infancia.