lunes, 23 de noviembre de 2020

La noia ocell : ressenya

Fitxa tècnica

Stark-Mc Ginnis, Sandy ; Pàmies, Xavier [trad.]. La noia ocell. Barcelona : Blackie Books, 2020. 182 p. ISBN 978-84-17552-80-0

Etapa recomanada: 5é primària - 1r d'ESO (+9-11 anys)


Autoria

Sandy Stark-Mc Ginnis (Califòrnia, 197?-) és una veterana professora i recent escriptora, titulada en escriptura creativa a la San Francisco State University. Va començar la seva carrera literària al món del cinema com a guionista, però ràpidament va virar cap a a la poesia primer i el relat curt després. Ha publicat alguns d'aquests a revistes com Quercus Review, In the Grove y Penumbra. Debuta al 2019 amb Extraordinari birds, traduït com La noia ocell al català. Ha explicat que va començar a llegir tard i que no es va enganxar a la lectura fins a secundària i que no ho va fer mitjançant els llibres, sinó de les pel·lícules. Això és reflecteix al llibre que va ple de recursos molt propis del cinema, però també d'imatges visuals molt cinematogràfiques.


Argument

La December és una noia d'onze anys que volta d'una família d'acollida a una altre. No acaba de fer vincle amb cap persona, ja que realment no en té cap intenció. I és que té un secret: ella és una noia ocell. Ho sap per la cicatriu de l'esquena, que de vegades s'escalfa i palpita indicant-li que estan a punt de sortir-li les ales. Per aquest motiu s'alimenta de les mateixes coses que els ocells, exercita la seva musculatura i puja el més alt que pot als arbres per poder saltar i volar, cosa que ja l'hi ha comportat alguna lesió. També per aquest motiu no vol tenir cap vincle amb ningú, perquè per volar els pollets no necessiten companyia, només atrevir-se a saltar de l'arbre i batre les ales molt fort. Però la December és una noia ocell de veritat, o la seva cicatriu amaga alguna altra història?


Valoració


4,6/5
Opera prima realista, tremendament original, molt ben treballada, amb un gran món simbòlic i farcida de bons recursos literaris i fets servir de forma molt trencadora .

Estem davant d'un títol magnífic que ens atrapa mitjançant un recurs molt proper al Red herring, que especialment al principi ens fa dubtar si estem davant d'una novel·la fantàstica. A més la història comença in media res i tot sumat atrapa a la primera pàgina. Quina història és real? La que ens explica la December o la descartem directament perquè això no és possible al món racional dels adults? Amb aquesta premissa i manera d'encetar l'obra, Stark-Mc Guinnis demostra un coneixement molt profund de com escriure, però també de la psique del nen, que no pararà de validar durant tota l'obra. De fet demostra una gran documentació en aquest tema, però també en com funcionen els serveis d'acollida i l'ornitologia. Però la cosa no s'acaba aquí, ja que l'autora s'apropa a un fet duríssim i per tant que ha de tractar amb molta cura i respecte -cosa que aconsegueix amb escreix-, però que al mateix temps no permet acostar-se de forma directa. I aquí és on entren en joc, tot un reguitzell de metàfores i antítesis usades durant l'obra: l’ocell que busca volar sol -quan el que necessita la December és fer vincle-, l’ocell que vol “marxar” del seu niu versus la trobada d’una llar, la cicatriu de l'esquena com a origen de l'alliberació quan en realitat és l'origen del patiment, l'Henrieta com a transsumpte de la protagonista, la Cheryllynn com a destinació final de la December ... és un llibre clafit d'aquests jocs simbòlics. 

Els dos personatges principals estan excel·lentment creats. A la December al principi la veus amb desconfiança per desprès passar-la a estimar i aquest procés que es donarà en molts lectors, l'escriptora el reprodueix amb l'altra protagonista principal, l'Eleanor, que al principi la nena veurà amb escepticisme per desprès acabar estimant. I aquí trobem un dels grans encerts de l'obra. Si gairebé tota la literatura juvenil tracta el tema de fer-se adult i autònom i això implica un distanciament dels pares, aquest títol tracta exactament del contrari. Aquí l'autora ens parla de precisament construir aquest vincle. Si en altres novel·les juvenils el/la protagonista cerca i construeix la seva identitat mitjançant travessar un procés de desafecció amb els progenitors, aquí la trama va de destruir una autoidentitat ja creada mitjançant crear aquesta vincle amb l'Eleanor. Això és de 10 i regira una de les grans bases d'aquest gènere. Però aquí no s'acaba la cosa ja que l'autora encara ens té guardada una grata sorpresa a l'introduir el recurs del diari, que a mode de flashbacks ens anirà resolent el gran misteri que ens planteja el principi de la novel·la. A més l'economia textual de la novel·la és magnífica i ens està explicant moltíssimes coses en menys de 180 pàgines. Tot plegat és una gesta, ja que el ritme de la història no pot classificar-se com a ràpid.

Per acabar, destacar la transcendència dels temes tractats a la novel·la, que fa recomanable tant la lectura a preadolescents i adults. Quant hem d'aprendre els adults del personatge de l'Eleanor i d'aquesta capacitat infinita d'estimar des d'un lloc de no-judici, tan necessària al tractar amb adolescents! Però a més d'aquest tema ja de per si important, també ens mostra d'altres com visibilitzar els infants a cases d'acollida, els mecanismes de defensa creats per la ment, l'assetjament escolar, la transsexualitat a la pre-adolescència, el concepte de que l'oposat a l'amor és la por i no l'odi, de que només es pot créixer allà on hi ha amor, etc.

  • Pros: excel·lentment ben escrita, personatges ben desenvolupat, temes tractats ideals per a preadolescents i adults
  • Contres: final totalment previsible i una mica dissonant amb la resta de l'obra

Té lloc a una biblioteca escolar?

Sens dubte. És un llibre que frega la perfecció i obligatori a tot fons de biblioteca destinat a alumnat d'últim cicle de primària i primer de secundària. No tant per allò que explica, sinó per com.

Itinerari lector

Existeixen títols que per la seva qualitat o característiques de vegades es difícil relacionar-los amb d'altres obres i aquest és un d'ell. Té unes característiques força peculiars per fer-ho, però tot i això podríem mitjançar a aquest títol a/o des dels següents, que ens parlen de realitat/irrealitat o de la cerca de l'autoidentitat:

Artículos relacionades

0 comentarios:

Publicar un comentario