Bibliotecario en la escuela

Autoría

Argumento

Nnedi Okorafor (Cincinnati [Ohio], 1974) es una escritora y profesora américa-nigeriana de literatura infantil y adulta. Perteneciente a la etnia Igbo, Okorafor se vio obligada a abandonar el país en 1969 para huir de la guerra. De adolescente tuvo problemas en la columna vertebral que afectaron seriamente a su movilidad y aunque a base de un trabajo muy duro en rehabilitación pudo recuperar la movilidad, se vio obligada a abandonar la práctica deportiva. Està licenciada en periodismo y lengua inglesa, campo en el que està doctorada. 

Okorafor tiene más de veinte títulos publicados entre novela infantil, juvenil, adulta, teatro y cómics. Ha recibido una gran cantidad de reconocimientos y premios, aunque ninguno por la obra reseñada. 

Set històries emmarcades dins de mons de ciència ficció. Alguns tecnològicament avançats, altres amb éssers amb poders extraordinaris, però tots vertebrats arrel de la mort d'algun ésser estimat i important a la vida dels personatges i que supedita les accions d'aquests: ja sigui des del dol, el trauma, la revenja, la culpa, etc. 

Edició molt senzilla en rústica i en blanc i negre. L'espai d'interlineat és doble per tant no estem parlant d'un llibre gaire extens. El paper tampoc és de gaire qualitat. Poder el millor de l'edició és el seu preu: 9,45€.

Fluix, molt fluix. Lamentablement un llibre tan necessari és al mateix temps un exercici literari  bastant pobre i a més també és avorrit i es fa repetitiu. Estem davant d'una història sobre personatges i això fa que la història quedi en un segon pla. No atrapa més enllà de desenvolupar un tema molt interessant. De vegades la diferència o la qualitat està en els detalls i aquesta novel·la no en té, perquè l'objectiu de la novel·la és reivindicar i fer-nos empatitzar amb la situació de la George. Però es pot aconseguir això quan una història no t'atrapa ni t'endinsa en ella? La novel·la relega a un segon pla les sensacions, per donar pas als sentiments, fet que provoca que la protagonista s'acabi convertint en una caricatura, un personatge hipersensible, trist, contínuament deprimit, excepte quan entra en escena la seva amiga Kelly, que sens dubte és el personatge amb més força de la novel·la.

Com es va sentir a la tertúlia sobre literatura juvenil que va tenir lloc a la Llibreria Sendak fa uns dies "Quan la literatura comença a ser utilitària, deixa de ser literatura." Sense anar molt lluny hi ha altres històries sobre el tema molt més sensibles i menys sensibleres, com per exemple La chica danesa o també des d'un punt de vista infantil la pel·lícula Tomboy.

Sí, ja que la biblioteca escolar necessita tenir un fons divers que reflecteixi la realitat i complexitat del món en el que vivim. A més els nens transsexuals necessiten llegir aquestes històries.

A partir de quina etapa/edat el podem recomanar?

Etapa recomanada: Sisè de primària - Segon d'ESO (11-13 anys)

Tengo serías dudas de que sea una compra recomendable para una biblioteca escolar. Aunque es una novela fácil de leer, es lenta, aburrida y de poca calidad.

Por otro lado tiene unas características interesantes. Pertenece al género steampunk y no existe mucha novela de este género en castellano, tiene unos personajes femeninos muy atractivos y empoderados, es un libro adaptado al cine, en un libro en que se le da mucha importancia a la historia, arqueología e ingeniería, los dos miembros de la pareja protagonista son huerfanos, ... Son elementos que pueden interesar a un público muy concreto de una biblioteca escolar. Si tenemos lectores con estas inquietudes, podemos adquirir esta obra.

¿A partir de que edad/etapa lo podemos recomendar?

Etapa recomendada: ESO3 (13-14 años)

Aunque también puede ser una lectura recomendable para un un buen lector de 12 años. 

Aunque no es una gran obra, literariamente hablando, puede encontrar su lugar en la biblioteca escolar para atraer lectores y no-lectores que tengan interés por los juegos de mesa y especialmente por los juegos de rol. Si además en la biblioteca existe un club de juegos de mesa, una sección de juegos de mesa o de rol, o tenemos usuarios interesados en estos, puede ser una excelente opción para crear sinergias entre el fondo literario y el de juegos, así como promocionarlos en actividades donde estos sean los protagonistas.

¿A partir de que edad/etapa lo podemos recomendar?

Etapa recomendada: Primaria 6 - ESO1 (11-13 años)

Es fácil y rápida de leer y puede enganchar al público lector y a esos jóvenes gamers que se empiezan a desenganchar de la lectura a una edad temprana porque tiene dificultad para seguir el argumento de ciertos libros o no acaban de encontrar historias con temas cercanos a ellos.

¿Estàs cercant un llibre que enganxi al teu alumnat/usuari de biblioteca des del principi, que sigui de qualitat, que sigui ràpid i fàcil de llegir? Doncs aquest no és el llibre que estàs cercant. Dels criteris citats abans, aquest llibre només compleix el de qualitat. I cal posar qualitat entre cometes. Quan estem parlant de qualitat en un obra LIJ a que ens referim exactament? Mesurem la qualitat de la literatura juvenil amb els mateixos paràmetres que a la novel·la per a adults. Crec que amb aquest llibre passa exactament això. Aquest llibre ha rebut molts premis i molt bones crítiques, però em sembla que aquestes venen sota criteris que serien més adients a la literatura per adults.

Aquest llibre és lent, terriblement lent. I això no ha de ser dolent per si mateix, però crec que quan expliquem històries (independentment del format), hi ha una cosa que és l'economia. Si es pot explicar quelcom en 200 pàgines, no cal explicar-la en 500. El primer terç del llibre es feixuc com ell sol. La introducció es massa llarga. Podria ser molt més curta, ja que el suspens al que intenta arribar l'autora està aconseguit des del principi.

Existeix també un problema amb els personatges. No acaben d'estar desenvolupats del tot. Cert que això és conseqüent amb la trama, però acabes l'obra amb la sensació de que no acabes de conèixer perfectament a cap desprès de 500 pàgines.

Un altre "defecte" a destacar és el vocabulari. Acumulats en poques pàgines tenim els següents mots: templa, esquitllar, clapoteig, dringadissa, serrats (substantiu), trencants, tascó, redreçar, hàlit, esvalot, esquelles, esmussat, estarrufat, lívida, titil·lant, lluïssor, tàcita, opalines, arraulir, basarda, tous (substantiu) ... normalment fets servir amb unes accepcions desconegudes per el públic infantil/juvenil.

Resumint. Estem davant d'un llibre força lent, on la història s'allarga en excés sense cap funció aparent. En part producte de descripcions que moltes vegades són innecessàries per avançar en la trama. Sumem el fet de que el lector haurà de consultar el diccionari, en algunes parts dels llibre vàries vegades per pàgina. Afegim que estem davant d'una història on no acabes de connectar amb els personatges (repeteixo que això és conseqüent amb la trama, però hi és). Aleshores que ens queda? Ens queda una novel·la amb un llenguatge molt ric (però complicat per al públic al que va destinat), amb una narrativa i unes descripcions molt riques i amb la seva millor carta: un univers propi molt ben construït.

Tornant al principi de la crítica, m'atreviria a concloure que és un llibre de literatura juvenil per adults, però no per a joves, o només per a joves lectors amb un nivell de lectura molt alt i molt exigents amb el que llegeixen. Es podria dir que és un nou Pinotxo. Trobo que s'inspira molt en aquesta obra: la nina que s'enfrontarà contra un mar d'adversitats per transcendir l'encanteri que l'anima i esdevenir una persona real. No m'estranya pas que hagi estat triat com a "nou clàssic", però igual que els clàssics originàriament estaven destinats a un públic adult, aquest em sembla que també és més oportú per a aquest públic.

Tinc seriosos dubtes a l'hora d'incorporar aquest llibre a una col·lecció juvenil. El podríem adquirir per a una biblioteca escolar tenint en compte que no sortirà gairebé en préstec i que si arribés a sortir sortiria amb comptagotes, havent de fer molta promoció i només seria assequible per a jovent amb un nivell de lectura molt avançat. Personalment em centraria en adquirir altres títols.

A partir de quina etapa/edat el podem recomanar?

3r d'ESO (14-15  anys).

Com ja he dit a dalt, crec que és un llibre més idoni per públic adult que per juvenil. Si el recomanem per a Batxillerat patim el risc de que al ser tan lent i llarg, no rutlli, a part de que no és gaire atractiu en aquestes edats llegir històries on les protagonistes estan tan a prop de la infantessa. En canvi si el recomanem a partir de 3r d'ESO tenim el problema que la multitud de descripcions, la lentitud i la dificultat del vocabulari, generin frustració al lector. Tot i això és pot recomanar a lectors avançats de 3r d'ESO.

Ens submergirem en aquest món post-apocalíptic aterrant enmig d'un desballestador on viu en Christopher, un nen orfe que va perdre els pares en un incendi i que va ser acollit pel seu oncle egoista: el senyor Absalom. Al desballestador també hi viuen un grup de mecanismes (robots) propietat del senyor Absalom i mentre que per a aquest no són més que eines per les que cobra un lloguer que li permet viure, per a Christopher són com part de la família. A aquest grup s'hi afegirà l'Estelle. Una noia humana fabricant de pell sintètica per recobrir aquests mecanismes. 

Un dia tot el grup serà contractat per treballar llevant la neu d'una carreta tallada i aleshores un accident canviarà la vida de tots i els portarà a conèixer a l'enginyer més gran de tots els temps i un dels pares de la robòtica màgica.

Valoració

La valoració és d'un 2 sobre 5.

Dir per davant que aquest llibre no m'ha agradat gaire. M'ha semblat massa infantil i això no seria un problema ja que va destinat a aquest públic. Però trobo que per ser una novel·la infantil té alguns inconvenients. En primer lloc la seva longitud de 350 pàgines. També que fa servir un terç del llibre per introduir la trama, cosa que pot desmotivar bastant a algun lector amb certa dificultat a la lectura ... i actualment són majoria. Per acabar també crec que va en contra el fet de que es presenten masses personatges a l'inici i això pot desorientar a més d'un, especialment si parlem de que al llibre no hi ha il·lustracions per facilitar la presentació dels personatges.

També he trobat altres motius no relacionats exclusivament amb el públic. El ritme és especialment lent i no és que estiguem parlant de que és lent perquè està treballant poc a poc una gran trama o clímax, no. És lent sense més. Fins a l'últim quart no hi ha un canvi de ritme que et faci enganxar-te a la lectura. A això es suma la sensació de que saps tota l'estona el que passarà i de que la novel·la en molts aspectes és previsible gairebé de principi a fi. Una altra sensació que vaig tenir és estar llegint un guió d'una pel·lícula de Pixar tota l'estona i a més ple de tòpics: robots amb sentiments (WALL·E), persones grans queixoses i serioses que desprès resulta que tenen un gran cor (Up), una banda de secundaris molt tòpics en la que no falta el personatge que fa el contrapunt còmic, dolents que es fan els bons però que saps que en realitat són molt dolents (Up) i molta molta influència del film "El màgic d'Oz". Què tampoc és que sigui res nou fer una versió pròpia d'aquesta història.

Altre cosa que no m'ha agradat és que es formulen al principi del llibre uns principis inspirats en les tres lleis de la robòtica d'Isaac Asimov, però que desprès no se'ls hi treu suc. Tampoc m'ha agradat la forma en que estan tractats els temes principals, que serien reflexionar sobre que considerem humà, el destí de les ànimes quan deixen el seu cos, si aquesta és podria posar dins d'un robot, els perills de la tecnologia ... però el problema és que estan tractats molt superficialment.

No tota la novel·la m'ha semblat un desastre, també he trobat coses interessants. M'ha agradat com camina entre la frontera de la ciència-ficció i la fantasia. M'ha agradat que la base de la robòtica estigui inspirada en els glifs que donen vida al Golem jueu, ja que tots dos es posen als caps. Em van agradar l'adaptació de les lleis de la robòtica, tot i que desprès crec que estan molt desaprofitades. Un aspecte important és que els capítols són curts i per tant és un llibre ideal per espais de lectures breus i espaiats en el temps. És difícil perdre's si fa dies que no el llegeixes o si l'has hagut d'interrompre sobtadament.

Tinc seriosos dubtes. Tot i ser un llibre que ha acaparat bones crítiques i distincions no acabo de veure clar els mèrits. Suposo que els experts que els han atorgat han vist alguna cosa que se m'ha escapat. Tampoc acabo de veure el públic objectiu. Un alumne que busqui una novel·la de robots es veurà possiblement decebut, un que cerqui una d'acció igual, un que cerqui una de fantasia també. Crec que podria ser bona lectura per a algú que simplement vulgui llegit un llibre que no l'exigeixi o per un noi que estigui interessat en l'animisme o que li atregui el folklore jueu del Golem o sigui un fan d'"El màgic d'Oz". Però clar, són casos extremadament puntuals i ja sabem que no tenim un pressupost per tirar coets a les biblioteques escolars.

Un altre problema que trobo és la franja d'edat. Poder un xic elevat per un últims curs de primària i una pel massa infantil per un 1r d'ESO.

Etapa recomanada: 6é de primària, 1r d'ESO (11-12 anys)