Mostrando entradas con la etiqueta Literatura de ciencia ficción. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Literatura de ciencia ficción. Mostrar todas las entradas

domingo, 5 de noviembre de 2023

L'alè dels llaurats : ressenya

Fitxa tècnica

Mata, Toni. L'alè dels llaurats. Barcelona : Elastic Books, 2023. 252 p. ISBN 9788419478412

Etapa recomanada : Segon Cicle d'ESO (+13 anys)

Quinze anys desprès de conquerir Ciutat Eterna, cert gatpardisme s'ha instaurat a la vida dels abans breus i ara eterns que es van rebel·lar. La llauradora no existeix, han canviat alguns aspectes. Però en realitat no ha canviat res. Els breus continuen sent exterminats en un genocidi que ara assoleix noves i inimaginables quotes de deshumanització. Però no tothom està disposat a mirar cap a un altre costat. S'està preparant una nova rebel·lió. Podrà en Hunter, que ara ha substituït al Comodor, aturar la revolta i perpetuar-se al poder?

Valoració


3,2/5
Continuació del Premi Joaquim Riura 2019. Novel·la que agradarà especialment als fans de la primera entrega. Tot i que aquí trobem com minven o desapareixen alguna de les coses que feien notable la seva antecessora, estem davant d'una novel·la molt recomanable i valenta pel públic juvenil i molt per sobre de la qualitat mitjana editorial. 

Com a tota seqüela, recuperem els escenaris i personatges ja coneguts. Per tant l'efecte sorpresa o de novetats és mínim. Si que en Toni Mata ens sorprèn a l'inici amb dos elements molt potents. Un el flashback inicial. La novel·la comença gairebé pel final, amb un capítol molt breu de pàgina i mitja, per a continuar amb un altre fet sorprenent: la crueltat d'en Hunter i els seus nous mètodes d'extermini. Així que tot i ser una seqüela, aquest parell de sorpreses que ens prepara l'autor, ens fa entrar ràpidament a la història.

Els personatges, no tenen tan aprofundiment com a la primera saga. O no tots. Si que és veritat que aquí coneixem més en Hunter, en Cole i l'Helena, però aquí trobem a faltar aquella coralitat que, en termes desenvolupament de personatges, si que trobem a la primera. 

El mateix li passa a la construcció del món. Crec que es podrien haver donat més detalls de la nova societat actual. L'autor ha fet un excel·lent treball amb algunes ubicacions, com per exemple el poble gelat a l'exili, però s'ha quedat curt en quan a la Ciutat Eterna. Personalment, he trobat a faltar més elaboració, especialment per fer el final més versemblant. Un punt de vista de les tropes rases de la ciutat, o dels ciutadans, hagués enriquit molt la història i hagués donat més solidesa a la conclusió.

En quant a l'escriptura, aplaudir molt a en Toni Mata. Entén perfectament que busca el públic jove per crear adherència a la lectura. Capítols curts, canvi constant de narrador, una història molt visual i cap tipus d'autocensura en el que es refereix al sexe o a la violència. Tot i que si que advertim que sembla haver tret una mica el peu de l'accelerador a aquesta nova entrega.
  • Pros: Un inici sorprenent (per ser una continuació), el ritme de la novel·la amb capítols curts i canvi de narrador constants que fa avançar la història en trames paral·leles
  • Contres: no sorprèn tant com la primera part, personatges i ambientació menys aprofundides i repetició de l'esquema de la primera entrega

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sí la primera part et funciona bé, aquesta segona part encantarà a tots els seus fans.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des de, altres distòpies com per exemple:
    • Nascuts per ser breus, la primera part escrita pel mateix autor (Ressenya a aquest blog)
    • V de Vendetta d'Allan Moore ( Goodreads)
    • In Time, la pel·lícula de Justiom Timberlake de Raquel Ricart Leal ( IMDB)
    • Els jocs de la fam de Suzanne Collins ( Goodreads)


    miércoles, 2 de agosto de 2023

    Trueno : reseña

    Ficha técnica

    Shusterman , Neal ; Ramírez Tello, Pilar. Trueno.Madrid : Nocturna Ediciones, 2020. ISBN 9788417834616

    Etapa recomendada: ESO3-ESO4 (+14 años)

    Saga: Sí (3 de 3)

    Argumento

    Esta última entrega nos sitúa justo tres años después de la escena final de la anterior. Aquí veremos como han evolucionado los personajes principales de este humano e inmortal juego de ajedrez que  lucha por apoderarse del control de la humanidad y los cambios que esto ha propiciado en la sociedad.

    Valoración


    4/5
    Novela de ciencia ficción perfecta. Título y forma perfecta de acabar la que probablemente sea la mejor trilogía que existe de la literatura juvenil actual.

    El principio te atrapa, ya que el autor trabaja muy bien el suspense. Como lectores queremos que saber que ha pasado con los dos personajes protagonistas y como se ha solucionado la escena final del segundo volumen. ¿Y qué hace el autor?, pues no nos lo ofrece inicialmente, si no que enmarca la ambientación de la obra en estos primeros capítulos, mostrándonos como ha avanzado la sociedad y la historia sin ellos. Y es que la sociedad es la protagonista total de esta obra y el autor lo deja claro desde principio. Muy adictivo!

    ¿Y los personajes? Shusterman los desarrolla hasta límites insospechados y si ya los conociamos de las anteriores entregas, aquí profundiza en su psique y los llegamos a conocer totalmente. A los protagonistas, a los antagonistas e incluso a los secundarios... y también a los no humanos! El desarrollo de personajes en esta novela, no se puede mejorar. 

    Pero tal como se comentaba anteriormente, la sociedad y todos los cambios que en ellas se producen están perfectamente relatados. Neal Shusterman es un maestro de la ciencia ficción social y lo demuestra sin creces en este volumen. Abre puertas, propone problemas, soluciones, giros, fracasos, reglas y todo, todo, con un altísimo nivel literario.

    Si todo esto no fuera suficiente, la prosa es especialmente atractiva. ¿Puede una novela de más de 700 páginas ser rápido de leer? Pues Shusterman lo consigue con matrícula de honor. Capítulos cortos y saltos continuos de personajes, intercalando breves artículos de diario o fragmentos.


    • Pros: Todo
    • Contras: la extensión y el hecho de que sea necesario leer los dos volumenes previos puede crear resistencia a leer este 3r título

      ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

      Si apuestas por una colección de calidad a secundaria, indudablemente sí.

      Itinerario lector

      Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:


      domingo, 5 de febrero de 2023

      Ciutats de fum : ressenya

      Fitxa tècnica

      Marcús, Joana. Ciutats de fum. Barcelona : Fanbooks, 2022. 496 p. ISBN 9788418327971 -en català-

      Marcús, Joana. Ciudades de humo. Barcelona : Fanbooks, 2022. 496 p. ISBN 9788408251859 -en català-
      .

      Etapa recomanada : 2n - 3r d'ESO (+13 anys)

      Saga: Sí. (1 de 3)

      Autoria

      Joana Marcús (Mallorca, 2000) és una escriptora de literatura juvenil que tot i la seva curta edat ja ha publicat més d'una desena de títols. Molt d'elles a la plataforma Wattpad, però alguns han donat el salt al paper o directament s'han publicat en format imprès. 

      Marcús, es dedica al gènere romàntic, de ciència-ficció i de literatura fantàstica. Ha guanyat dos premis de la plataforma Wattpad per les obres:

      Argument

      L'Alice (l'androide número 43) viu en un poble i té com a únic objectiu servir als humans. En concret és una androide especialitzada en història. L'ambient al seu poble és asfixiantment autoritari i els càstigs poden arribar a les amputacions d'extremitats. Tot i això el seu creador (pare) la cuida i tenen una bona relació. Quan una facció rival envaeix el poble i comença a assassinar a tothom, l'Alice no tindrà cap més opció que escapar cap a un món del que no sap absolutament res. 

      Valoració


      4/5
      Novel·la de ciència ficció de molt bona confecció. Amb una bona i interessant trama, uns girs encertats, intrigues polítiques, relacions romàntiques, acció i un bon desenvolupament dels personatges.

      La història comença amb un capítol introductori per continuar amb una escena d'acció que és el detonant de la història. Tenim algun detall força impactant i sorprenent en aquest capítol que pot captar l'atenció de lector i fer-lo empatitzar amb la protagonista degut a aquest clima autoritari que poden de vegades vivenciar els adolescents.

      El desenvolupament dels personatges és notable. Cal destacar la creació i el creixement de l'Alice, però també de la seva contrapartida masculina i d'alguns secundaris. Tots amb un bon transfons i amb alguns detalls que els van molt realistes.

      Els micromons construïts per l'autora també estan a una gran nivell. Tot i que no tenim una visió  general del món on s'ambienta la història, els dos petits poblats creats per a aquesta entrega són molt consistents i tenen molts detalls que els fan molt consistents.

      Estem davant d'una nova proposta clàssica del gènere de ciència-ficció al voltant de la relació home/màquina o de la reflexió al voltant de si una màquina pot arribar a ser una persona, o quan una persona es converteix en màquina. Tot i que és un tema molt tractat per a ciència-ficció, l'autora aconsegueix emmarcar-lo amb les característiques d'una novel·la juvenil de forma molt adequada. 
      • Pros: posada en escena, els personatges, l'ambientació, la història d'amor, els girs, el cliffhanger final, etc.
      • Contres: l'extensió dels capítols i del text, crearan resistències en més d'una persona. Capítols i llibre més curts, obviant algunes coses de la història que no són importants, hagués deixat una novel·la molt més rodona. També perpetua el romanç entre la noia innocent i el noi dur i impassible.

      ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

      Sens cap tipus de dubte.

      Itinerari lector

      Podem mediar a, o des d'altres títols de ciència-ficció (o no) de supervivència i acció:


      miércoles, 17 de agosto de 2022

      Enemic meu : ressenya

      Fitxa tècnica

      Longyear, Barry B. (Autor), Cotes Argelich, Edgar. Enemic meu. [Barcelona] : Laertes, 2022. 160 p. ISBN 9788418292668.

      Etapa recomanada : 3r d'ESO (+14 anys)

      Saga: No. Tot i que posteriorment es va fer una trilogia arrel de la novel·lització de la pel·lícula que va inspirar.


      Autoria

      Barry B. Longyear (Pennsilvània, 1942-) és un escriptor americà conegut per haver guanyat el premi  Hugo, Nébula i Locus per la novel·la Enemic meu (1979). De fet l'èxit del llibre va portar a fer una pel·lícula amb el mateix títol i posteriorment una novel·lització d'aquesta que posteriorment es va convertir en trilogia amb la publicació de dos títols més.

      Longyear s'ha dedicat gairebé en exclusiva a escriure ciència-ficció i ha tingut altres èxits com Sea of Glass o la trilogia Circus World, tot i que les seves últimes obres són de misteri. Tot i ser un escriptor una mica one-hit wonder, Longyear ha passat a la història com un dels més notables escriptors de ciència ficció i una de les dues úniques persones en guanyar els premis més importants del gènere en el mateix any.

      Argument

      Enmig d'una guerra planetària, dos caces espacials (de dues espècies diferents -un humà i un dracó-) s'esbatussen a prop d'un planeta perdut de la mà de Déu. Al finalitzar el combat ambdues naus estan tan malmeses que s'estavellen al planeta. Desprès de sobreviure a l'aterratge tots dos surten dels seus caces per matar a l'oponent, però quan un tsunami interromp el seu duel a mort, tots dos comprendran que tenen més possibilitats de sobreviure en aquell planeta hostil si cooperen per la supervivència, que si tan sols un dels dos sobreviu. Això iniciarà una singular treva que els donarà l'oportunitat de conèixer a l'altre, d'una forma que la guerra no hagués permès mai. 

      Valoració


      4,9/5
      Novel·la curta de ciència ficció gairebé perfecte. Una masterclass de com escriure i de com explicar moltíssim i tractar temes transcendentals amb poquíssim.

      La història comença in media res. Així doncs, els lector es veu de cop immers enmig de la història i no només això. També enmig d'un duel a mort entre dos grans pilots espacials.. A més quan esperem que l'escena d'acció acabi, aquesta continua. Perquè igual que passa amb la sèrie LOST, un cop la vida no corre perill, comença la lluita per la supervivència. I aquí s'acaba tot el que té a veure amb LOST, o Lost in space o qualsevol altre ficció de supervivència d'acció. Aquí de fet la novel·la dona un gir i el que tenim més un retold de Robinson Crusoe (salvant molt les distàncies) que una novel·la d'acció. Gràcies als capítols curts, la seva lectura és addictiva (sumat a un ritme encertadíssim) i ens sorprén perquè al poc de començar l'acció s'acaba i gira cap a un ambient molt més intimista. I és que els personatges passen a aguantar tot el pes de la novel·la. Però no com estem acostumats, amb un gran desenvolupament o desgranatge de la psicologia d'aquests. Aquests agafen el pes de la novel·la des de l'àmbit relacional, ja que la història va precisament sobre això. Sobre com va mutant la relació entre aquests dos personatges fins a límits insospitats i uns girs i un final molt sorprenent.

      Longyear fa un treball de geni al donar-li moltíssima personalitat al planeta. Tant que es podria dir que es transforma en un personatge més. De fet hi ha més d'una escena en que uns dels protagonistes li parla al planeta, com si aquest ho fos. Així doncs el worldbuilding és excel·lent per estar parlant d'una novel·la tan curta. L'autor li dona un clima, biologia i característiques pròpies que transporta al lector a aquest lloc tan inhòspit. I a més, quan no t'ho esperes, l'autor sap com impactar-te emocionalment i deixar-te molt trastocat amb els girs argumentals. Potser l'única cosa reprotxable de l'obra és que algú podria dir que no està ben tancada. Però això es pecata minuta si veiem els temes que pot tractar l'escriptor en una història tan breu: l'alteritat, l'antibel·licisme i el pacifisme, les arrels, la cultura com a punt de trobada, la connexió amb els nostres avantpassats, el racisme i la xenofòbia, la mort, la solitud, l'espiritualitat ... Una  gran quantitat de temes per la brevetat de la història.
      • Pros: l'inici, el ritme, els personatges, el worldbuilding, els girs argumentals, el final, ...
      • Contres: a més d'una persona pot no agradar-li el final i li pot representar alguna dificultat el fet de que al principi apareixen moltes paraules en el llenguatge nadiu del personatge alienígena, que poden dificultar la lectura

      ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

      Sí, sens dubte. La qualitat és extraordinària i és molt assequible pels grups més grans de secundària. És un d'aquells llibres que pot aconseguir recuperar lectors, refermar-los i inclús serveix per treballar a l'aula tots els grans temes que tracta i fer d'intermediària cap a novel·les més adultes.

      Itinerari lector

      Podem mediar a, o des d'altres títols de ciència-ficció (o no) de supervivència i acció:

      domingo, 7 de agosto de 2022

      Nimbo : reseña

      Ficha técnica

      Shusterman, Neal ;  Ramírez Tello, Pilar [trad.]. Nimbo. Madrid : Nocturna, 2018. 598 p. ISBN 9788416858682

      Etapa recomendada: ESO3 (+14 años)

      Saga: (2 de 3) 

      Autoría

      Neal Shusterman (1962) es un escritor, guionista y diseñador de juegos de mesa nacido en Brooklyn donde vivió hasta los 16 años, momento en que su familia se trasladó a Ciudad de México, donde acabó su escolarización en una escuela americana. Este hecho lo valora el propio autor como muy positivo en su vida y en su visión del mundo. Posteriormente ingresó en la University of California Irvine en la que se licenció con un double-major (una especie de doble licenciatura) en psicología y teatro. Poco después de acabar sus estudios firmó su primer contrato y desde entonces no ha parado: diferentes sagas de literatura juvenil, relatos cortos, guiones para programas de televisión (algunos populares en España como Pesadillas o Animorphs), poesía, juegos de mesa, etc. Una vida muy prolífica dedicada a la creación. Como escritor Shusterman suele lidiar con temas que atraen tanto a adultos como a adolescentes, entrelazando personajes muy reales y tridimensionales con temas delicados y fascinantes.


      Argumento

      Un año después de su enfrentamiento, Citra y Rowan han seguido caminos muy diferentes. Ella ha empezado su vida como segadora. Él como prófugo. Pero cuando la vida de Citra (ahora bautizada como segadora Anastasia) se ve amenazada, Rowan no podrá evitar abandonar su anonimato para protegerla.

      Valoración


      4,8/5
      Continuación de la distopia "Siega". Donde como en toda buena novela de ciencia ficción, se tratan temas éticos y morales sobre dilemas sociales y otro tipo de sociedades.

      Shusterman no suele fallar. Aquí retoma la historia poco tiempo después del final de Siega. Y esto ayudará a entrar rápido en la historia a los lectores de la primera entrega. Con su peculiar estilo de microtextos (sacados de los diarios de los segadores) y microreflexiones de la inteligencia artificial que da nombre a la novela, el autor crea un ritmo muy ligero que nos absorbe y nos invita a no parar de leer.

      Los dos personajes son una de la grandes bazas del texto. Aquí nos encontramos a una Citra y un Rowan que en solo un año han crecido mucho y los vamos a ver crecer mucho más durante la novela. Además, como en la primera parte, estos protagonistas se verán acompañados de grandes secundarios como la segadora Curie, el jefe de la Guadaña Xenocrates o el espía Greyson. Todos ellos forman parte de este complejo rompecabezas y todos tienen sus intereses personales y sus miedos. Sin duda, Shusterman es un excelente creador de personajes y sabe como usarlos para enriquecer la trama. En esta entrega, además, conoceremos en primera persona y en bastante profundidad al propio Nimbo. LA inteligencia que gobierna el planeta con extraordinaria eficiencia. Y también descubriremos que precio se ha pagado para llegar a tener la sociedad perfecta y que se esconde a la opinión publica y a nosotros como lectores en la primera parte. No es oro todo lo que reluce. 


      • Pros: los personajes, el ritmo, la historia, los temas tratados, la calidad literaria, que es adictiva, etc.
      • Contras: quizás puede desmotivar a algún lector más joven, que en comparación con la primera entrega, aquí la complejidad da un salto notable. El cliffhanger del final, también puede frustrar a más de un lector... o hacer que empiece a leer la tercera parte inmediatamente

      ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

      Indudablemente y sin peros. Igual que su primera parte.

      Itinerario lector

      Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, de ciéncia ficción:

      martes, 24 de agosto de 2021

      Cero se repite siempre : reseña

      Ficha técnica

      Prendergast, G.S. ; Manuel Bellón, Marcelo Andrés [trad.] . Cero se repite siempre. Barcelona : Océano, 2018. 456 p. ISBN 9788494658785
       
      Etapa recomendada: ESO2 - ESO3 (+13-14 años)

      Saga: 1 de 2

      Autoría

      Gabrielle Sara Prendergast es un escritora, profesora y diseñadora afincada en Vancouver. Tiene un master en Escritura Creativa por la University of British Columbia y ha impartido docencia en la Sydney University, San Francisco State University, UBC y el Royal Canadian College.

      Gabrielle firma sus libros de ciencia ficción como G.S. Prendergast, mientras que los de otros géneros los rubrica con su nombre completo.

      Ha publicados más de una decena de títulos de literatura juvenil, middle-grade e infantil y ha sido galardonada con los premios Monte Miller, Westchester Fiction Award y The BC Book Prize y  nominada para una gran cantidad de otros.


      Argumento

      Raven es una adolescente que vive una invasión extraterrestre. Aunque ningún humano quiere creerlo, la evidencia es clara y con el tiempo acabará formando parte de la minoritaria resistencia humana que lucha contra esta. Lleva semanas junto con otros chicos, aislada en un campamento juvenil a la que fue obligada a ir por problemas con la justicia, pero se les están acabando las provisiones y se ven forzados a abandonarlo.

      En el otro bando un robot llamado Octavo aguanta su rifle mientras su compañera le da las órdenes. Él forma parte de la invasión. Su misión: matar a todos los humanos posibles. Un día durante una escaramuza ve a Raven y esto provocará que empiece a cuestionarse su papel en esta guerra.


      Valoración


      3,5/5
      Novela de ciencia ficción romeojulietesca escrita a dos voces, con un buen ritmo, un personaje principal femenino bien desarrollado y un mundo bien creado.

      Con una premisa que recuerda mucho a Battlestar Galactica, la novela comienza in media res y nos sorprende ya que el primer protagonista que nos presenta es uno de los extraterrestres invasores. Quizás esto sea una de las cosas más sorprendentes de la novela, ya que casi todo lo demás lo hemos visto en otras historias de invasiones alienígenas y apocalípticas.

      El ritmo de la novela es correcto pero tiene algún altibajo y sobre todo le falta economía textual. Se podía haber explicado lo mismo, en muchísimas menos páginas.

      Uno de los puntos fuertes de la novela es la personaje principal. Una chica compleja, empoderada, con unas contradicciones, miedos y pasiones bien plasmados. También el robot alienígena está muy bien desarrollado. Además este es un gran trabajo, ya que había la dificultad del límite del lenguaje para desarrollarlo. En contraposición, se echa en falta haber ido un poco más allá en los secundarios.

      Prendergast ha recreado de forma muy lograda una tierra y civilización humana postapocalíptica. Las ciudades en ruina, la soledad, los cadáveres. También los alienígenas están bien creados. Sus tácticas, uniformes, naves, actitudes, lenguaje, etc. Además se atreve a tocar temas como la pansexualidad, el amor, la muerte y el duelo, los introyectos, etc. 

      En la novela también encontraremos referencias a clásicos como El cuervo, Romeo y Julieta o Frakenstein.
      • Pros: el worldbuilding, los personajes principales, la mezcla entre ciencia ficción y romántica, ...
      • Contras: tiene altibajos y carencia de economía textual

      ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

      No es un mal libro, pero tenemos otras historias de ciencia ficción románticas de más calidad. Si vamos bien de presupuesto, lo podemos incorporar a la colección. 


      Itinerario lector

      Podemos mediar a o desde otros títulos de ciencia ficción sobre invasiones alienígenas o con un trasfondo romántico, como por ejemplo:

      viernes, 6 de agosto de 2021

      El año de gracia : reseña

      Ficha técnica

      Liggett, Kim ; Villaro Gumpert, Ignacio. El año de gracia. Barcelona: Salamandra, 2021. 400 p. ISBN 9788418174186
       
      Etapa recomendada: ESO3 (+15 años)

      Saga: La autora ha confirmado que le gustaría hacer una trilogía, aunque está pendiente de edición.


      Autoría

      Kim Liggett nació y se crio en un pueblo del medio oeste de EEUU. A los 16 años se trasladó a la ciudad de Nueva York y comenzó una carrera musical. Años más tarde dio un giro a su vida al formar familia y matrimonio con un músico de jazz. Se asentó en Manhattan y empieza a trabajar organizando viajes para músicos y creando contenidos educativos infantiles. A los 40 años decide empezar su carrera como escritora y en el 2015 debuta con Blood and Salt. En los años posteriores publica hasta seis títulos más contando la segunda parte de esta duología, relatos, y varias novelas. Gana el premio Bram Stoker en 2017 y finalmente en el 2019 sale al mercado El año de gracia y el éxito se vuelve arrollador. Se traduce a multitud de idiomas y se venden los derechos para rodar la película. La obra estuvo nominada a mejor lectura de literatura juvenil por la plataforma Goodreads en el 2019.

      De la creación del libro vale la pena destacar su anécdota gestacional. Esperando para subir a un tren, una adolescente de unos 14-15 años en actitud infantil llama la atención de la autora. La joven es regañada por su familia. Al mismo tiempo, es observada por un hombre adulto y por una mujer adulta.  El primero desde el deseo erótico y la segunda desde la envidia y la perdida de algo que ya jamás volverá. Finalmente, la chica sube sola al tren sin su familia, camino del colegio internado en el que estará todo el año. Este hecho golpea la conciencia de la autora y durante el viaje configura todo esquema de la obra. 

      Todas las novelas escritas por Kim Liggett son de literatura juvenil, coming-of-age con personajes y con protagonistas femeninos. Aunque sólo ha escrito 6 novelas ya se ha movido en géneros tan dispares como el realismo, la fantasía, la ciencia-ficción y el terror.


      Argumento

      En una sociedad extremadamente patriarcal y machista, donde a una mujer se le puede ajusticiar y ejecutar por cualquier motivo (y casi con la inexistencia de uno), existe el condado de Garner. Aquí cuando las chicas cumplen 16 años deben exiliarse a una isla salvaje durante un año, con el objetivo de liberarse (purificarse) de su magia. Esta puede hacer enloquecer a los hombres y destruir toda la sociedad. Tierney James está a punto de enfrentarse a este ritual de paso. Pero Tierney ha sido educada como un chico por su padre y entre otros pensamientos e ideas prohibidas, piensa que la magia es una simple invención de los hombres para tener a las mujeres subyugadas.


      Valoración


      4,3/5
      Novela juvenil de ciencia ficción especulativa de calidad, dura, violenta, explicita, muy adictiva, con el trasfondo del feminismo y la sororidad, algo floja en cuanto a personajes, pero con una temas muy potentes. A medio camino entre El cuento de la criada, El clan del oso cavernario y la serie The Wilds.

      En un mundo muy parecido al de El cuento de la criada, en donde cualquier disidencia por parte de una mujer se castiga con la muerte, conocemos a Tierney James. Una chica escéptica y crítica. La información de este mundo se nos empieza a mostrar con cuentagotas, al igual que la información sobre El año de gracia, que si bien sabemos desde la primera línea lo que es, la autora nos va mostrando sus detalles de forma muy dosificada, creando mucho suspense y despertando las ganas de saber más sobre él.

      Quizás los personajes son el punto débil de la obra. Aunque el principal está bien construido, no acaba de hacernos empatizar y esto es probable que sea por falta de carisma. Los secundarios, están poco o nada desarrollados y la autora se queda en la superficie de estos. 

      El mundo, aunque parecido al de la obra de Atwood, está bien construido. Contiene detalles muy sorprendentes y deja entrever que la autora ha obviado mucha información sobre él, a favor del ritmo de la obra. Sin duda un muy buen trabajo.

      Quizás lo mejor del libro sea el tempo, la pausa y la dosificación de la información, que provocan una lectura altamente adictiva pero de ritmo pausado. En este aspecto el equilibrio es perfecto y muy poco habitual. Dividido en cuatro grandes capítulos, cada uno corresponde a una estación del año. 
      • Pros: lento pero altamente adictivo, temas muy potentes alrededor del feminismo, la sororidad y el empoderamiento, mundo bien construido
      • Contras: personajes flojos, no apto para personas ya cansadas de ver como someten mujeres en la serie o el libro de El cuento de la criada i para personas alérgicas a la violencia o el feminismo

      ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

      Sin duda, por los temas y por la calidad.

      Itinerario lector

      Podemos mediar a o desde otros títulos en los que se inspira el libro o con historias de personajes femeninos empoderados o que luchan contra el statu quo impuesto.

      lunes, 12 de julio de 2021

      Els assassinats de la Molly Southbourne : ressenya

      Fitxa tècnica

      Thompson, Tade ; Paez, Alexander (Trad.). Els assassinats de la Molly Southbourne. Barcelona : Mai Més, 2019. 128 p. ISBN  9788412057614

      Etapa recomanada: 4rt d'ESO i Postobligatòria (+15 anys)

      Saga: Sí (1 de 2) 


      Autoria

      Tade Thompson (Londres, 1950?) és escriptor i psiquiatre titulat. Quan tenia set anys la seva família, d'origen ioruba, va marxa a viure a Nigèria i és allà on cursa psiquiatria després de fer-ho amb medicina i antropologia social. Tornà a Anglaterra al 1988, on resideix a dia d'avui.

      A nivell literari és un escriptor de novel·les i relats curts de gènere fantàstic i de ciència-ficció, molt estimat per la crítica. Ha guanyat els premis Nommo i el Kitschies dins de la categoria Golden Tentacle. També ha rebut nominacions al John W. Campbell, Shirley Jackson, British Science Fiction Award i va tornar a estar nominat als Nommo.

      Els assassinats de la Molly Southbourne, és la seva primera novel·la traduïda al català i també la primera amb possibilitats de dur-la al cinema, ja que s'han adquirir el drets cinematogràfics per portar-la a la gran pantalla.


      Argument

      La Molly es desperta a una habitació que no reconeix. No se’n recorda de com hi ha arribat. Una dona li proporcionarà aigua i menjar, però també li farà un tatuatge de forma precària. Tot i que això no és ni de lluny la situació més estranya a la que s'ha enfrontat la Molly a la seva vida, ja que des de que és petita, cada vegada que sagna, de les gotes de la seva sang neix un Doppelgänger que tard o d'hora intenta assassinar-la. Com es viu amb aquesta maledicció i sobretot quin futur es pot tenir?


      Valoració


      5/5
      Novel·la curta crossover de ciència-ficció molt ben escrita, amb un personatge femení protagonista brutal, molt original, amb molt bon ritme i molt, molt addictiva.

      La proposta és terroríficament original. I mai millor dit! El fet de que ja sent una nena, un Doppelgänger creat per tu mateixa, et busqui per matar-te, és una premissa que impacta i que no pot deixar a cap persona indiferent. Però és que aquest interès es manté durant tota la novel·la ja que seguim com la Molly va obrint noves noves etapes de la vida, en que aquesta amenaça implicarà nous reptes: fer-se adolescent, tenir relacions sexuals, marxa a viure sola, tenir parella, etc. Totes aquestes noves vivències van introduint noves variables i incògnites que atrapen en la seva lectura.

      I què dir del personatge principal. La Molly! Una antiheroïna que ens recorda a grans personatges de la cultura popular: Nikita, Dexter o Patrick Bateman. Aquest cop però en la pell d'una noia jove, empoderada i alliberada. Només atrapada pel seu destí. Però és que a més, un dels grans reptes de la novel·la era aconseguir que els personatges secundaris no quedessin enfosquits per la llum de la Molly i l'autor ho aconsegueix, especialment amb els pares d'aquesta, que estan molt ben construïts. Però és que també el personatge més irrellevant aconsegueix brillar amb llum pròpia dins de la novel·la.

      Un altre repte superat amb molt d'èxit és el clima de l'obra. Concretament el món creat i l'atmosfera. El primer molt ben construït, mitjançant la granja -llar materna de la Molly-, o el fet científic que explica la maledicció de la Molly. En quant al segon, l'atmosfera i el to de l'obra estan perfectament trobades. La innocència de la infantessa, les ganes de llibertat de l'adolescència, la desesperació de l'adultesa...

      Cal destacar el gran ús de l'economia textual de l'obra. En 120 pàgines l'autor aconsegueix explicar-nos tota una vida, crear perfectament un personatge eternament amenaçat per una espasa de Dàmocles que la supera, una relació familiar descrita perfectament, un final a l'alçada i explorar temes com l'educació, la solitud, la sexualitat, l'amor, la mort, etc.
      • Pros: original, addictiva, economia textual magistral, protagonista femenina molt ben construïda, arriscada, ..
      • Contres: la violència intrínseca a l'obra, farà enrere a molts adults

      Té lloc a una biblioteca escolar?

      Sí. Especialment indicat per a Batxillerat i postobligatori, per recuperar lectors que deixen la lectura per falta de temps.


      Itinerari lector

      Podem mediar des de (o cap a) altres títols terrorífics de to similar, amb economia textual molt alta o personatge femení molt empoderat, com per exemple:

      jueves, 10 de junio de 2021

      Escuadron : reseña

      Ficha técnica

      Sanderson, Brandon ; Viciano Delibano, Manuel [trad.]. Escuadrón. Barcelona : NOVA, 2018. 528 p. ISBN 9788417347277
       
      Etapa recomendada: ESO2 (+13 años)

      Saga: Skyward 1 de 6


      Autoría

      Brandon Sanderson (Nebraska, 1975) es un escritor de literatura fantástica infantil, juvenil y adulta conocido por las sagas Mistborn, El archivo de las tormentas y por finalizar la saga La rueda del tiempo del escritor Robert Jordan. Sanderson empezó a estudiar en la Brigham Young University un grado en bioquímica, interrumpido para ir a ejercer de misionero mormón a Corea del Sur. Al volver ya no retomó este grado, sino el de literatura inglesa que finalizó en el 2000. Ya en la universidad se sentía muy atraído por la ciencia ficción y la fantasía y formó parte de la revista semiprofesional de ficción especulativa, Leading Edge. Empezó a escribir novelas de niño y en 2003 publica su primer libro Elantris. En 2006 inicia la saga Mistborn, en 2007 publica la segunda parte y también Alcatraz contra los bibliotecarios malvados. Ese mismo año escribe la primera ley de magia. Unas normas y recomendaciones para dar coherencia a las historias donde la magia tenga presencia.

      Argumento

      Spensa sale a la superficie por primera vez al exterior, acompañada por su padre (piloto de caza espacial). Viven en las cavernas para ocultarse de los Krell, unos alienígenas que les dan caza a través de ataques aéreos. Justo en ese momento su padre debe partir a defender la base central de un ataque, pero en el combate será derribado por los suyos al intentar huir, cosa que comportará que toda su familia sea repudiada. Años después Spensa se prepara para afrontar el examen de piloto, entrar en la academia y restaurar la memoria de su padre.


      Valoración


      4,6/5
      Space opera de alta calidad, muy adictiva, con un buen desarrollo de los personajes, una buena trama, unos temas tratados muy potentes y acción. Mucha acción.

      Realmente hemos visto esta historia, en que los extraterrestres buscan aniquilar la humanidad, decenas de veces. Así que no se puede decir que la historia brille por su originalidad. De hecho, el inicio de la novela nos evocará múltiples veces a otros títulos como El juego de Ender o  el universo Star Wars. A pesar de esto, la fuerza con las que nos golpea el detonante que hace arrancar la novela, junto con la del personaje principal y algunos factores más, consiguen que la novela sea altamente adictiva. Hecho que consigue mantener hasta el fin debido a un ritmo muy conseguido y un clímax espectacular.

      En cuanto a los personajes, estos son de diez. La evolución de todos los personajes es espectacular, incluso la de los secundarios. Pero lo bien construida que está la protagonista principal, es magistral. El autor nos presenta un estereotipo y nos lo va despojando capa por capa, hasta llegar a mostrarlo en su total complejidad. Pero es que además nos regala uno de los mejores personajes-objeto que de la historia de la literatura juvenil.

      El worldbuilding es una obra de engranaje perfecta. Sanderson demuestra ser un relojero de precisión en su campo. Estamos ante un mundo complejo, detallado y amplio en que el autor se mueve como pez en el agua al mostrarlo. La sensación es muy vívida y sustenta portentosamente toda los otros aspectos principales de la obra. Pero si eso no fuera suficiente, Sanderson nos muestra gran parte de este wordbuilding a través de las lecciones que reciben en clase la protagonista y sus compañeros de escuadrón. También están muy conseguidos el viaje del heroe y algunos giros inesperados en la historia, así como el desenlace.

      Los temas tratados son muy amplio y también muy potentes (cosa que reclamaba un equilibrio complejo, dado el continuo uso del humor en la novela) y entre ellos podemos encontrar: la muerte, el duelo/trauma/dolor provocado por esta, el autoritarismo, la militarización de la sociedad, la autoestima, las tradiciones o los introyectos.
      • Pros: ritmo, temas, personajes, worldbuilding, 
      • Contras: alguna escena forzada para darle más épica (que seguramente era incesario) y una  longitud (+500 págs.) puede crear cierta resistencia

      ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

      Sin ningún tipo de duda.

      Itinerario lector

      Podemos mediar a o desde otros títulos de ciencia ficción del género Space Opera, pero también podemos derivar a o desde novelas con un tono similar o más serio, como por ejemplo:


      lunes, 26 de abril de 2021

      Janowitz : ressenya

      Fitxa tècnica

      Macipa, Salvador ; Ruiz Garzón, Ricard. Janowitz. Barcelona : Fanbooks, 2021. 288 p. ISBN  9788418327384

      Etapa recomanada: Secundària post obligatòria (+16 anys)

      Saga: No 

      Autoria

      Salvador Macip i Maresma (Blanes, 1970) és un escriptor, metge i investigador. Es gradua al 1994 a la Universitat de Barcelona i al 1995 queda finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bèstia amagada. Al 2005 va coescriure amb Sebastià Roig Mugrons de titani i guanya el premi Vall d'Albaida d'aquell any. Al 2006 guanya el VII premi Vila d'Almassora pel recull de contes, Quina gran persona! Amb la seva segona novel·la, El joc de Déu, guanya el Premi Ictineu (a la millor novel·la escrita en català 2011), premi que va repetir al 2019 pel conte, Plàstic. Amb la novel·la, Ullals, també escrita amb en Sebastià Roig va guanyar el premi Joaquim Ruyra al 2010. En solitari va publicar la duologia juvenil Fills de la Setena Onada. Té multitud d'obres publicades de literatura juvenil, infantil, contes per adults i no-ficció. A banda d'això apareix habitualment als mitjans de comunicació com expert en recerca científica, fet que s'ha vist multiplicat durant la crisi de la COVID-19.

      Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) és escriptor, periodista i professor d'escriptura. Ha escrit a la secció de cultura de múltiples mitjans de comunicació i ha participat en diferents antologies a més de guanyar multitud de premis i les seves obres s'han traduït a diferents idiomes.

      Janowitz, és el segon títol que escriuen junts després de la publicació d'Herba negra.


      Argument

      La ciutat de Janowitz ha entrat en col·lapse. No es només que s'estigui gestant una revolució social, és que també ha aparegut un virus que deixa cegues a les persones. Però això és irrellevant quan el riu que travessa la ciutat desapareix o quan algunes plantes comencen a fugir dels aparells electrònics. Dintre d'aquest esquizofrènic ambient un grup de persones intentaran salvar la ciutat, però des de postures confrontades.


      Valoració


      3,4/5
      Novel·la coralíssima (9 personatges) de ciència ficció del subgènere de col·lapse urbà. Ben plantejada, amb una trama molt ben teixida, uns personatges al servei de la trama i un final encertat.

      Amb una arrencada molt arriscada i amb un ritme molt alt, la novel·la comença in media res mostrant-nos una ciutat que està a punt de col·lapsar i això ho fa de forma molt original mitjançant la percepció, visió i interessos dels 9 personatges principals. Això és un dels punts forts de l'obra, però al mateix temps també un dels seus punts febles, ja que aquesta presentació ocupa el 40% de l'obra (fent gairebé indispensable la presa de notes per no perdre el fil). Aquesta obertura es fa de forma ritual, com si s'estigués preparant una batalla en que es van desplegant les tropes a poc a poc, però al mateix temps de forma molt ràpida, amb capítols molts curts que aporten molt dinamisme. Tanmateix, el contrapès de tenir aquest reguitzell de personatges en una obra no gaire extensa, és el de no poder aprofundir en ells. I és que a Janowitz aquests estan al servei de l'obra (d'aquesta batalla per salvar la ciutat) i això fa que planegi una sensació de superficialitat, tot i que s'ha de dir que si era molt difícil no aconseguir que aquests personatges caiguessin a l'estereotip o l'arquetip, els autors han pogut sortejar això amb més o menys fortuna.

      L'encert majúscul de l'obra és el worlbuilding. La creació de Janowitz i l'atmosfera d'imminent destrucció està molt ben aconseguida i sustentada en molts detalls que teletransporten al lector a aquesta ciutat.

      A banda del final un altre punt arriscat de l'obra és l'excés de referències. I és que són múltiples, però també en algun cas massa evidents especialment en el nom de molts  personatges: Katniss (Els jocs de la fam), Ender (El joc d'Ender), Ziggy (l'extraterrestre de David Bowie). No passa el mateix amb d'altres creacions culturals o artístiques com per exemple el quadre La gran onada de Kanagaw i de forma indirecta a pel·lícules com Akira, Metropolis, Matrix o Juegos de Guerra.
      • Pros: molt arriscada i original, subgènere poc freqüent, trama ben desenvolupada, worldbuilding notable
      • Contres: la multitud de personatges provoca problemes com una arrencada llarga i dilatada que pot dificultar l'entrada a l'obra i degut a l'extensió la renúncia d'aprofundir en aquests. El final pot agradar molt a algunes persones i altres trobar-lo forçat

      Té lloc a una biblioteca escolar?

      Sí. És una arriscada, fresca i molt bona proposta en català.


      Itinerari lector

      Des d'aquest títol podem mediar a (o des d') altres títols de ciència ficció del subgènere de col·lapse urbà. En molts casos des de la narrativa transmèdia, com per exemple:
      • Akira de Katsuhiro Otomo, el còmic ( Goodreads), però també el film ( IMDb)
      • Metropolis. El film de Fritz Lang ( IMDb) i la novela gráfica ( Goodreads)
      • Nascut per ser breus de Toni Mata (Ressenya a aquest blog)
      • Aniquilación de Jeff VanderMeer, tant el llibre ( Goodreads), con el llargmetratge ( IMDb)