Mostrando entradas con la etiqueta Literatura de terror. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Literatura de terror. Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de abril de 2024

La escalera de los gritos : reseña

Ficha técnica

Stroud, Jonathan ; Martínez, Celia [trad.] Agencia Lockwood : la escalera de los gritos. Madrid: Hidra, 2022. 432 p. ISBN 9788419266217

Etapa recomendada : +2º de ESO (a partir de los 13 años)

Saga: Sí (1 de 5). Dispone de adaptación cinematográfica cancelada la primera temporada.

Argumento

En un Londres donde los fantasmas son un problema oficial, el gobierno gasta presupuesto en métodos de defensa y en agencias gubernamentales que trabajen sobre el tema. Pero el ámbito privado también se ocupa de combatir los espíritus y otros fenómenos paranormales: empresas que venden material antiespectros y también agencias que los eliminan y los cazan. Y en estas empresas los adolescentes tienen un papel crucial, ya que solo los niños y jóvenes pueden ver o sentir a los espectros. Una de estas agencias es la Agencia Lockwood & Co., en la cual Lucy Carlile acaba de ser seleccionada para trabajar en ella por Anthony Lockwood. Y esta una empresa muy especial, ya que es la única de Inglaterra en la que no trabaja ni un solo adulto.


Valoración


4/5
Novela fantástica-criminal que atrapa desde el principio, con unos personajes algo planos, pero con un mundo muy bien creado, una mezcla de géneros que funciona muy bien y un ritmo excelente.

La premisa es realmente original. Niños y adolescentes trabajando sin supervisión adulta. Pero además, si esta propuesta la hemos visto muchas veces en clásicos del misterio o de las aventuras, aquí lo vemos llevado a un Londres gótico y fantasmagórico ... y lleno de fantasmas, espíritus y otros seres parapsicológicos. Además el libro empieza, como si una película de James Bond o de Indiana Jones fuera, con una pequeña misión introductoria y nos sumerge de lleno en la acción, pero también en este mundo que aunque parecido al nuestro, desconocemos totalmente. Y eso, atrapa al lector desde la primera página.

En cuanto al trabajo con los personajes, en esta primera entrega de la saga, no es que sea muy destacable. Tienen unas cuantas características estereotipadas y que no evolucionan mucho durante la novela. Aunque hay que destacar, que juntos funcionan bien y que además hay una gran gama de  secundarios que hacen que tengamos un título poblado por muchos y diferentes personajes... aunque planos. 

Si los personajes no son el punto fuerte de la novela, el mundo creado si lo es. Está plagado de detalles y en él podemos encontrar muchos y variados espectros, tecnología defensiva contra estos, normas, protocolos, leyes, etc. El autor ha hecho un buen muy trabajo y dota de todo un sistema complejo y detallado al imaginario creado. 

Quizás el punto fuerte de la novela es tanto el ritmo, como el acertar el tono al mezclar terror y  género policiaco de una forma atractiva y moderna. Y es que en este título podemos encontrar muchas resonancias a Los cinco, Scooby Doo, Stranger Things o Cazafantasmas o Star Wars. 
  • Pros: mundo muy original y consistente, muy buen ritmo y constante, mezcla de géneros que funciona muy bien
  • Contras: los personajes son planos y estereotipados

¿Debe estar en una biblioteca escolar?

Sí.


Itinerario lector

Podemos mediar a este título desde o hacia lecturas o universos que también sean una mezcla de géneros y donde los adolescentes sin contar con los adultos, tengan un especial protagonismo e impacto en el mundo. Como por ejemplo:

domingo, 4 de febrero de 2024

Ressenya : El cor condemnat

Fitxa tècnica

Barker, Clive; Calvo, Javier [trad.]. El cor condemnat. Barcelona : Laertes, 2023. 160 p. ISBN 9788419676221

Etapa recomanada : Post-obligatòria (16-17 anys)

Saga: No


Argument

Frank Cotton és un hedonista insaciable. Es deixa dur per les seves passions. També per les més fosques i baixes. Però un cop ja ha cremat tot el que ha caigut al seu abast, comença a investigar allò que està més ocult. I així acaba a les seves mans la capsa de Lemarchand. Una mena de trencaclosques japonès que diuen que quan aconsegueixes obrir descobriràs un plaer inimaginable. Però la capsa és la porta al mons dels cenobites. Uns essers especialitzats en el dolor i les tortures més extremes ... i ara en Frank descobrirà unes sensacions que no es podia ni arribar a imaginar.

Valoració


4/5
Per a les persones que no coneguin en absolut el fenomen Hellraiser, sens dubte serà una novel·la molt sorprenent. L'aparició dels cenobites capta de forma molt poderosa l'atenció i desperta l'interès per saber més sobre ells. Tot i que lamentablement, poca cosa més esbrinarem. Però malgrat això la novel·la sorprèn amb un inici molt ràpid i directe que atrapa fins el final.

A una novel·la tan curta, podem pressuposar que no hi haurà gaire espai pel desenvolupament dels personatges. Però això és un error. El personatge del Frank tot i tenir poca presència, l'arribarem a odiar amb tota la nostra ànima. I el personatge de la Júlia, a part de tenir un gran desenvolupament, ens despertarà una gran gamma d'emocions. 

Si bé és cert que els cenobites són uns misteri i que a l'acabar la novel·la no hem descobert pràcticament res sobre ells, la simple creació d'aquests és un exercici d'alta i terrorífica creativitat. La seva estètica, aspecte i personalitat, és tot un enigma que ens atrapa sense remei. Però l'ambient angoixant i esfereïdor va de menys a més, fins arribat a un clímax final inesperat i escruixidor. 

Potser l'estil de Clive Baker no és alta literatura, però s'ha de reconèixer que és una de les figures més influents del terror contemporani i que aquí ens regala un relat curt, directe, gairebé teatral i tremendament original. Així que segur què no és alta literatura saber barrejar tot això i despertar tot tipus d'emocions al lector en un relat de 150 pàgines? 
  • Pros: la seva frescor, atreviment, intransigència, imaginació i brevetat
  • Contres: no és una obra per tothom al tenir referències molt directes al sexe i al gènere gore

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sí. El terror és un dels gèneres més demandats a secundària i a això es suma que una de les característiques més demandes és que un llibre sigui curt. Aquest llibre compleix ambdues i a més, tècnicament està molt ben escrit.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des de, altres novel·les en que aquest terror psicològic, gore i d'altres mons estigui present. Com per exemple:

    sábado, 5 de noviembre de 2022

    La llamada : reseña

    Ficha técnica

    O'Guilin, Peadar ; Valero Martínez, Jaime [trad.]. La llamada. Barcelona : Salamandra, 2022. 288 p. ISBN 9788418797439

    Etapa recomendada: ESO3 (+14 años)

    Saga: (1 de 2) El segundo publicado solo en inglés

    Autoría

    Peadar Ó Guilín (Irlanda, 196?) es un escritor irlandés de literatura juvenil fantástica. Debutó en 2010 con la obra "The inferior", aunque su éxito editorial llega en 2016 con "La llamada", nominada al Leeds Book Awards para las edades 14-16 en el 2017. Dos años después publicó la secuela, aunque no ha gozado del mismo éxito.


    Argumento

    Lo que sabíamos sobre la mitologia irlandesa era cierta. Los humanos expulsaron a la Tierra Gris a las criaturas (los sidhe) que vivían en Irlanda hace miles de años. En la actualidad estas criaturas han conseguido ejecutar un terrorífico plan para vengarse y poder volver a nuestro mundo. Gracias a su magia han aislado totalmente a Irlanda del resto del mundo. Pero hay aún algo más tétrico. Todos los adolescentes irlandeses son teletransportados a la Tierra Gris durante tres minutos de nuestro tiempo. En realidad cuando llegana a la Tierra Gris  desprovistos de  cualquier equipamiento y ropa, los tres minutos de la Tierra, se transforman en horas en los que serán cazados como animales y torturados de las formas más macabras. Solo un 10% consigue sobrevivir y regresar, pero pagando un precio muy alto en heridas, malformaciones o locura.

    En esta sociedad militarizada, Nessa es una adolescente con una grave cojera, que se entrena en una escuela más (que ahora solo tienen este propósito), esperando a recibir la llamada y luchar por su vida.


    Valoración


    4,2/5
    Novela juvenil difícil de clasificar. Si mezclamos Los juegos del hambre y Helrraiser, obtenemos algo parecido a La llamada. Con capítulos cortos y un personaje femenino bien construido, el resultado final es una novela que engancha de principio a fin, tremendamente original y siniestra y con un buen clímax final.

    El inicio de la novela es quizás su parte más débil. Y es decir mucho, ya que no es un mal inicio. En los primeros dos capítulos (muy cortos y con un estilo muy directo), descubrimos el momento en que la protagonista descubre su oscuro destino con 10 años y en el segundo la descubrimos con 14 siendo testigo de "la llamada" de un chico en un autobús. Tenemos por tanto un inicio conciso, directo, breve y que invita a seguir leyendo más. Aunque el libro no consigue atrapar hasta que la trama avanza algo más y descubrimos la macabra cacería y la raza que habita las Tierras Grises.

    El personaje de Nessa está bien desarrollado. Conseguimos entender su forma de ser, su fuerza de voluntad extraordinaria fuerza, sus inquietudes, ... pero le falta una vuelta de tuerca para ser un personaje excelente y conseguirnos hacer empatizar del todo con ella. Esto se repite con los personajes secundarios, que quitando el némesis de la protagonista y de una escena muy concreta (la de la partida de cartas), tienen muy poco desarrollo. Pero como he dicho otras veces, quizás no hay mucho que desarrollar cuando los personajes están en modo supervivencia.

    Si algo es un punto fuerte de la novela, es la ambientación. El autor consigue crear dos mundos. Un mundo siniestro militarizado (el humano) y un mundo macabro pero a la vez hermoso y asombroso. Los construye y los entrelaza de una forma notable, especialmente el segundo (que nos recordará al mundo de Avatar en versión terrorífica). Y esto tiene mucho mérito. 

    Otro punto a favor es que al autor se le ve muy cómodo en el género de terror. Controla muy bien los impactos iniciales, el ritmo, la tensión, la calma y también el clímax. De hecho es muy común encontrar novelas con historias muy originales, que no están bien resueltas. Esta no es una de ellas.

    • Pros: la originalidad de la mezcla de acción y terror gore, el ritmo, los capítulos cortos y que enganchan rápido, el clímax final, ...
    • Contras: los personajes tiene margen de mejora y la pluma del autor aunque es correcta, también

    ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

    Existen pocas obras tan originales como esta. Sin duda debe estar en una biblioteca juvenil, en la que el género de terror y aventuras/acción són de los favoritos.

    Itinerario lector

    Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, de terror, o libros que hayan recreado mundos  terroríficos, asombrosos y asfixiantes, como por ejemplo:

    lunes, 6 de diciembre de 2021

    Històries de nit : ressenya

    Fitxa tècnica

    White, J.A. ; Gombau Armau, Alexandre [trad.]. Històries de nit. Barcelona : Estrella Polar, 2021. 248p. ISBN 9788413890487

    Etapa recomanada: 5é de primària - 1r d'ESO (10-12 anys)

    Saga: No


    Autoria

    J.A. White és un escriptor i professor d'escola pública nascut a l'estat de Nova York i establert a Nova Jersey. Fan del terror, les seves obres literàries s'emmarquen dins d'aquest gènere i del fantàstic.

    Històries de nit és l'única història autoconclusiva que l'autor ha escrit fins ara. També és l'únic títol seu publicat en català i castellà, així com adaptat a la pantalla (produïda per Sam Raimi i Netflix). A banda d'aquesta novel·la, White també ha publicat una trilogia (Shadow School) i una tetralogia (The Tickety).

    Els llibres de White han aglutinat a la crítica, experts i públic al ser recompensats amb premis, crítiques i vendes.


    Argument

    Mentre tothom dorm de nit, l'Alex surt d'amagat de casa seva per anar a la sala de calderes de l'edifici i cremar allà una cosa que li turmenta. A mig camí sent a la televisió d'un veí la seva pel·lícula favorita, La nit dels morts vivents. Sense saber gaire bé com, l'Alex pica a la porta sense imaginar-se pas que és el parany d'una bruixa. Fet presoner per aquesta, l'Alex no tindrà cap altre recurs per sobreviure que escriure i llegir un conte per a ella cada nit.

    Valoració


    3,8/5
    Middlegrade de terror fantàstic de bona factura i amb un desenvolupament molt correcte dels personatges i els temes tractats. Amb unes quantes sorpreses i un bon clímax final, estem davant d'un títol que sense ser excel·lent i tenint un final previsible, disposa d'una qualitat per sobre de la mitjana.

    S'ha de reconèixer que la premissa és més que original i que va in crescendo a mesura que avança el text. També és veritat que la història és clarament hereva de Les mil i una nit, però no se n'amaga pas.

    La novel·la sap mantenir l'atenció al plantejar-nos una història de terror que gira cap a una sobre l'art de l'escriptura, el fet d'escriure i l'autoacceptació. Cal sumar a això els relats breus de terror que ens anem trobant al llarg del text i la introducció de nous personatges, tots amb els seus secrets i els seus girs. I és que els personatges són clarament el punt fort del títol. És estrany trobar una novel·la infantil amb uns personatges tant i tan bé desenvolupats, tridimensionals i amb tants secrets per explicar. L'Alex (que amaga que volia cremar i per a què), la Yasmin (i el dol permanent que arrossega), la gata Lenore (i el fet de que sigui una altra presonera de la bruixa) i inclús la bruixa (que amaga un terrible i gran secret). Tots ells són personatges molt complets i que segur que deixaran empremta en la persona lectora.

    L'ambientació està molt ben aconseguida. Al principi el terror és molt palpable i omple tota la narració. Desprès poc a poc va deixant pas a la quotidianitat dels protagonistes i allà descobrim en un entorn molt petit, un món excel·lentment recreat on el terror deixa pas a poc a poc a l'emocionalitat: la gata, el contes, el diari, la màgia, ... Sens dubte un llibre força ben escrit.
    • Pros: premissa original i sorprenent, personatges molt ben desenvolupats, atmosfera/ambientació molt ben aconseguides
    • Contres: l'atmosfera de terror del principi de la novel·la pot incomodar a més d'un infant

      Té lloc a una biblioteca escolar?

      Totalment. El gènere de terror és un dels més demandats a 1r i 2n d'ESO i aquest és un llibre de força qualitat.

      Itinerari lector

      Podem arribar a aquesta lectura, o anar des d'ella cap a altres títols històrics :

      lunes, 30 de agosto de 2021

      Atrapats : ressenya

      Fitxa tècnica

      Gual, Xavier. Atrapats. Barcelona : Fanbooks, 2021. 254 p. ISBN  9788418327438

      Etapa recomanada: 2n d'ESO  (+13 anys)

      Saga: No. Tot i que comparteix personatge i és una història posterior a La noia de la caravana

      Autoria

      Xavier Gual (Barcelona, 1973) és filòleg (UB), periodista i professor de secundària. Ha publicat més d'una desena de novel·les i ha rebut els premis:
      És habitual col·laborador d'alguns mitjans de comunicació, com RAC1 i el diari Ara (Ara Criatures).

      Argument

      Un grups de companys de la mateixa classe es colaran dins de l'Institut durant les vacances de nadal per rodar clandestinament un curt de terror basat en la llegenda de la Santacruz. Una alumna vinguda de les illes Canàries que va ser trobada morta a l'institut. Al lloc més tètric d'aquest. Una antiga habitació coneguda com a la carbonera. El problema vindrà quan una gran nevada els deixi atrapats al centre i descobreixen que no estan sols.


      Valoració


      3,25/5
      Novel·la de terror clàssic amb una proposta moderna, uns bons girs de guió, addictiva i ben resolta.

      No es que podem titllar de sorprenent la premissa del llibre. L'hem vist centenars de vegades en obres pulp de terror. Adolescents es colen on no deuen i això catalitza el despertar d'un terror malèfic. Aquí però, s'introdueixen algunes variants interessants. El fet de que l'entorn forma part de la rutina diària dels protagonistes és molt innovador. També ho són els girs que juguen amb el lector a la dificultat de saber si realment estem a una història de fantasmes o simplement davant d'una novel·la negra.

      Trobem que el ritme és una mica desigual a la novel·la i especialment lent al principi si partim de que estem a un marc de terror clàssic, ja que la trama de misteri triga massa en aparèixer. Un cop fet, la proposta va de menys a més, tornant-se inclús força addictiva. En part gràcies a uns capítols molt breus.

      Com sol passar en aquestes propostes, el desenvolupament dels personatges brilla per la seva absència. Pocs o res sabem d'ells, tret aquí d'un dels personatges femenins, que és la Laura i que ja coneixem si hem llegit La noia de la caravana, cosa que per altra banda, no és necessària per gaudir de l'obra. Cal destacar també la bona història que hi ha darrera de la llegenda de la Santacruz. Sens dubte un bon exemple del Mètode de les caixes xineses o mise en abîme.

      Un dels punts forts de la novel·la és l'ambientació. Gual, fa una molt bona feina en convertir un escenari conegut i quotidià pels protagonistes, en un d'esgarrifós, terrorífic i mortal. I ho fa de forma molt senzilla, sense gaires enganys i molt honesta. Demostra que es mou com peix a l'aigua en aquest gènere. De fet, un altre dels grans encerts de la novel·la és el permanent joc de desorientació que fa l'autor. I es que juga a fer-nos dubtar tota l'estona si allò que els hi passa als protagonistes és un atac d'histèria col·lectiva, un fet criminal o realment una història de fantasmes. Punt que desemboca en un final de l'obra molt ben solucionat. I és que en aquest tipus d'històries, és un gran mèrit saber-les acabar bé
      • Pros: original (dins dels clixés), ben escrita, addictiva i fàcil de llegir, jugar a despistar amb el gènere, un bon exemple de mise en abîme
      • Contres: protagonistes poc desenvolupats, premissa massa gastada, inici lent

        Té lloc a una biblioteca escolar?

        Sí. Tot i que no és un llibre d'una alta qualitat és ideal per a un 1é-2n d'ESO, on el terror és un dels gèneres preferits. A això hem de sumar una lectura fàcil (gràcies a la brevetat dels capítols) i una història addictiva a mesura que avança.

        Itinerari lector

        Podem mediar des de (o cap a) altres títols de terror juvenil, com per exemple:

        lunes, 12 de julio de 2021

        Els assassinats de la Molly Southbourne : ressenya

        Fitxa tècnica

        Thompson, Tade ; Paez, Alexander (Trad.). Els assassinats de la Molly Southbourne. Barcelona : Mai Més, 2019. 128 p. ISBN  9788412057614

        Etapa recomanada: 4rt d'ESO i Postobligatòria (+15 anys)

        Saga: Sí (1 de 2) 


        Autoria

        Tade Thompson (Londres, 1950?) és escriptor i psiquiatre titulat. Quan tenia set anys la seva família, d'origen ioruba, va marxa a viure a Nigèria i és allà on cursa psiquiatria després de fer-ho amb medicina i antropologia social. Tornà a Anglaterra al 1988, on resideix a dia d'avui.

        A nivell literari és un escriptor de novel·les i relats curts de gènere fantàstic i de ciència-ficció, molt estimat per la crítica. Ha guanyat els premis Nommo i el Kitschies dins de la categoria Golden Tentacle. També ha rebut nominacions al John W. Campbell, Shirley Jackson, British Science Fiction Award i va tornar a estar nominat als Nommo.

        Els assassinats de la Molly Southbourne, és la seva primera novel·la traduïda al català i també la primera amb possibilitats de dur-la al cinema, ja que s'han adquirir el drets cinematogràfics per portar-la a la gran pantalla.


        Argument

        La Molly es desperta a una habitació que no reconeix. No se’n recorda de com hi ha arribat. Una dona li proporcionarà aigua i menjar, però també li farà un tatuatge de forma precària. Tot i que això no és ni de lluny la situació més estranya a la que s'ha enfrontat la Molly a la seva vida, ja que des de que és petita, cada vegada que sagna, de les gotes de la seva sang neix un Doppelgänger que tard o d'hora intenta assassinar-la. Com es viu amb aquesta maledicció i sobretot quin futur es pot tenir?


        Valoració


        5/5
        Novel·la curta crossover de ciència-ficció molt ben escrita, amb un personatge femení protagonista brutal, molt original, amb molt bon ritme i molt, molt addictiva.

        La proposta és terroríficament original. I mai millor dit! El fet de que ja sent una nena, un Doppelgänger creat per tu mateixa, et busqui per matar-te, és una premissa que impacta i que no pot deixar a cap persona indiferent. Però és que aquest interès es manté durant tota la novel·la ja que seguim com la Molly va obrint noves noves etapes de la vida, en que aquesta amenaça implicarà nous reptes: fer-se adolescent, tenir relacions sexuals, marxa a viure sola, tenir parella, etc. Totes aquestes noves vivències van introduint noves variables i incògnites que atrapen en la seva lectura.

        I què dir del personatge principal. La Molly! Una antiheroïna que ens recorda a grans personatges de la cultura popular: Nikita, Dexter o Patrick Bateman. Aquest cop però en la pell d'una noia jove, empoderada i alliberada. Només atrapada pel seu destí. Però és que a més, un dels grans reptes de la novel·la era aconseguir que els personatges secundaris no quedessin enfosquits per la llum de la Molly i l'autor ho aconsegueix, especialment amb els pares d'aquesta, que estan molt ben construïts. Però és que també el personatge més irrellevant aconsegueix brillar amb llum pròpia dins de la novel·la.

        Un altre repte superat amb molt d'èxit és el clima de l'obra. Concretament el món creat i l'atmosfera. El primer molt ben construït, mitjançant la granja -llar materna de la Molly-, o el fet científic que explica la maledicció de la Molly. En quant al segon, l'atmosfera i el to de l'obra estan perfectament trobades. La innocència de la infantessa, les ganes de llibertat de l'adolescència, la desesperació de l'adultesa...

        Cal destacar el gran ús de l'economia textual de l'obra. En 120 pàgines l'autor aconsegueix explicar-nos tota una vida, crear perfectament un personatge eternament amenaçat per una espasa de Dàmocles que la supera, una relació familiar descrita perfectament, un final a l'alçada i explorar temes com l'educació, la solitud, la sexualitat, l'amor, la mort, etc.
        • Pros: original, addictiva, economia textual magistral, protagonista femenina molt ben construïda, arriscada, ..
        • Contres: la violència intrínseca a l'obra, farà enrere a molts adults

        Té lloc a una biblioteca escolar?

        Sí. Especialment indicat per a Batxillerat i postobligatori, per recuperar lectors que deixen la lectura per falta de temps.


        Itinerari lector

        Podem mediar des de (o cap a) altres títols terrorífics de to similar, amb economia textual molt alta o personatge femení molt empoderat, com per exemple: