Bibliotecario en la escuela

4/5

Novela fantástica-criminal que atrapa desde el principio, con unos personajes algo planos, pero con un mundo muy bien creado, una mezcla de géneros que funciona muy bien y un ritmo excelente.

La premisa es realmente original. Niños y adolescentes trabajando sin supervisión adulta. Pero además, si esta propuesta la hemos visto muchas veces en clásicos del misterio o de las aventuras, aquí lo vemos llevado a un Londres gótico y fantasmagórico ... y lleno de fantasmas, espíritus y otros seres parapsicológicos. Además el libro empieza, como si una película de James Bond o de Indiana Jones fuera, con una pequeña misión introductoria y nos sumerge de lleno en la acción, pero también en este mundo que aunque parecido al nuestro, desconocemos totalmente. Y eso, atrapa al lector desde la primera página.

En cuanto al trabajo con los personajes, en esta primera entrega de la saga, no es que sea muy destacable. Tienen unas cuantas características estereotipadas y que no evolucionan mucho durante la novela. Aunque hay que destacar, que juntos funcionan bien y que además hay una gran gama de  secundarios que hacen que tengamos un título poblado por muchos y diferentes personajes... aunque planos. 

Si los personajes no son el punto fuerte de la novela, el mundo creado si lo es. Está plagado de detalles y en él podemos encontrar muchos y variados espectros, tecnología defensiva contra estos, normas, protocolos, leyes, etc. El autor ha hecho un buen muy trabajo y dota de todo un sistema complejo y detallado al imaginario creado. 

Quizás el punto fuerte de la novela es tanto el ritmo, como el acertar el tono al mezclar terror y  género policiaco de una forma atractiva y moderna. Y es que en este título podemos encontrar muchas resonancias a Los cinco, Scooby Doo, Stranger Things o Cazafantasmas o Star Wars. 

3,4/5

Novela coral de misterio con dosis de terror en la que destaca la creación de un mundo extraordinario, la cantidad de personajes y la originalidad de la trama. Por desgracia un principio y un final dilatados en exceso le resta puntos a lo que podía haber sido un excelente título.

Al adentramos en la historia podemos pensar que estamos ante un nuevo título de terror de mansión encantada. Y aunque la novela es mucho más que eso, no podremos conocer la trama hasta haber sobrepasado las primeras 100 páginas. Esto le hace tener muchos números para que más de un lector juvenil abandone su lectura al sentirse completamente confuso, frustrado y ver que la trama no avanza. Si consigue llegar a ese punto, lo que se encontrará es un mundo tremendamente original.

En cuanto a los personajes hay que decir que para ser una novela coral, el trabajo es notable. Los dos protagonistas están excelentemente bien desarrollados, pero los secundarios e incluso los personajes a los que solo se les dedica un capítulo, están llenos de personalidad, detalles y matices. 

Pasa lo mismo con el mundo creado. La mansión de Heap House, es una de las casas más originales jamás. Y no solo la casa si no todo lo que lo envuelve a esta y a la familia que la habita. Pero la casa, es quizás el principal personaje de esta novela, que vertebra el vertedero y los habitantes de arriba y de abajo, así como sus vidas, sus pasiones y sus temores.

Para acabar y lamentablemente, es una lástima que el autor no controle los tempos, ni los ritmos de la literatura juvenil, ya que un planteamiento muy dilatado y un desenlace igual de alargado, hace que una propuesta notable pierda mucha potencia literaria y se aleje de una parte muy importante de su público potencial. A todo esto sumar, que para ser un primer título, la entrega es poco autoconclusiva y que para un primer ciclo de ESO el texto es complejo, mientras que para un segundo ciclo de ESO la trama es demasiado infantil.

4/5

Realment un cop ens endinsem en l'obra, no trobem res que no haguem vist abans. Però cal reconèixer que l'autora sap com plantejar un camí de l'heroi d'una forma una mica diferent. Força èpica i sense caure a la figura de l'adolescent incomprès i poc estimat. I a més aquesta fórmula funciona prou bé per captar l'atenció des del principi i per sorprendre al lector. Però és que a més enganxa, perquè la introducció és força ràpida i directe i els capítols no són gaire llargs, aconseguint que en poc temps de lectura estem ja acompanyant a la Gala en el viatge al que haurà de descobrir el seu destí.

Un dels pilars de la novel·la són els seus personatges. Tots! I és que l'autora ha demostrat ser una gran creadora d'aquests. El de la Gala no deixar de brotar matisos i detalls durant tota la novel·la, arribant a construir un personatge notable i molt carismàtic. I el mateix tot i que en menor grau, ho aconsegueix amb el seu company masculí, en Ciaran. Personatge amb llums i ombres, que ens confondrà  positivament durant tota l'obra.

El món que ha creat la Selena Soro també sorprèn gratament. Molt inspirant en altres sagues èpiques on el tema principal és la lluita entre el bé i el mal, però incorporant molta factura pròpia que aconsegueix un món molt únic. Amb referències des del budisme fins a Star Wars o o inclús alguna picada d'ull a Clive Barker. 

Els temes que tracta també respiren una mica d'aquestes fonts. De fet cal aplaudir al trobar una novel·la juvenil on el tema central sigui l'amor, però no l'amor romàntic. De la mateixa forma, cal fer-ho amb el fet de centrar la novel·la en dos personatges duals, amb la seva part lluminosa i la seva part fosca. Es tracten altres temes d'aquestes sagues, com l'autoritarisme, la família, la manipulació per part del govern, etc. 

En general estem davant d'un títol molt rodó (poc habitual a la literatura juvenil catalana), de molt alta factura, molt ben treballat i que pot enganxar a qualsevol lector, fer-lo gaudir i també  reflexionar sobre temes molt vitals.

4/5

Un altre llibre més sobre inadaptats socials?, ens podem preguntar quan el comencem a llegir... però ni més lluny, perquè a les primeres pàgines ja descobrim que es diferencia molt d'altres títols en que el/la protagonista amaguen un trauma que condiciona la seva adolescència, aquí la protagonista tira molt de crítica, sàtira, acidesa i sarcasme i això pot atrapar a més d'un adolescent en la seva lectura, ja que aquest to no és gaire habitual al panorama literari juvenil dramàtic.

El personatge de la Melinda és dels més originals que ens podem trobar a una novel·la dramàtica i està molt ben construït. L'anem descobrint  mitjançant els seus monòlegs interns, però també a través de les vivències i inclús a través de les classes. I això està especialment ben aconseguit si tenim en compte que la Melinda gairebé no es relaciona amb ningú, i tot i així no es fa gens repetitiva aquesta forma de conèixer el personatge tan introspectiva.

El clima predominant d'angoixa a la novel·la també està molt ben assolit. Més tenint en compte que la barreja entre humor (a partir del sarcasme) podria haver ensorrat tota la carrega dramàtica. Però l'autora combina excel·lentment totes dues. Sap quan i com narrar una situació molt dramàtica i sap ficar la dosi justa d'humor per no desconnectar-nos de les vivències traumàtiques de la protagonista. Un joc d'equilibri realment notable!

També destaca la recreació del món de l'institut. Molt realista sense caure en el tòpic de fer que el capità de l'equip de futbol sigui parella de la capitana de les animadores. Molt plural, al mostrar-nos diferents perfils d'alumnes, diferents perfils de professors. Cal remarcar que, més que retratar l'estereotip de la lluita per la popularitat (pròpia d'un institut d'EEUU), aquí opta per mostrar un univers on tothom busca el lloc on encaixar amb poc èxit. Molt humà i  molt real.. 

3,2/5

Continuació del Premi Joaquim Riura 2019. Novel·la que agradarà especialment als fans de la primera entrega. Tot i que aquí trobem com minven o desapareixen alguna de les coses que feien notable la seva antecessora, estem davant d'una novel·la molt recomanable i valenta pel públic juvenil i molt per sobre de la qualitat mitjana editorial. 

Com a tota seqüela, recuperem els escenaris i personatges ja coneguts. Per tant l'efecte sorpresa o de novetats és mínim. Si que en Toni Mata ens sorprèn a l'inici amb dos elements molt potents. Un el flashback inicial. La novel·la comença gairebé pel final, amb un capítol molt breu de pàgina i mitja, per a continuar amb un altre fet sorprenent: la crueltat d'en Hunter i els seus nous mètodes d'extermini. Així que tot i ser una seqüela, aquest parell de sorpreses que ens prepara l'autor, ens fa entrar ràpidament a la història.

Els personatges, no tenen tan aprofundiment com a la primera saga. O no tots. Si que és veritat que aquí coneixem més en Hunter, en Cole i l'Helena, però aquí trobem a faltar aquella coralitat que, en termes desenvolupament de personatges, si que trobem a la primera. 

El mateix li passa a la construcció del món. Crec que es podrien haver donat més detalls de la nova societat actual. L'autor ha fet un excel·lent treball amb algunes ubicacions, com per exemple el poble gelat a l'exili, però s'ha quedat curt en quan a la Ciutat Eterna. Personalment, he trobat a faltar més elaboració, especialment per fer el final més versemblant. Un punt de vista de les tropes rases de la ciutat, o dels ciutadans, hagués enriquit molt la història i hagués donat més solidesa a la conclusió.

En quant a l'escriptura, aplaudir molt a en Toni Mata. Entén perfectament que busca el públic jove per crear adherència a la lectura. Capítols curts, canvi constant de narrador, una història molt visual i cap tipus d'autocensura en el que es refereix al sexe o a la violència. Tot i que si que advertim que sembla haver tret una mica el peu de l'accelerador a aquesta nova entrega.

• Pros: Un inici sorprenent (per ser una continuació), el ritme de la novel·la amb capítols curts i canvi de narrador constants que fa avançar la història en trames paral·leles
• Contres: no sorprèn tant com la primera part, personatges i ambientació menys aprofundides i repetició de l'esquema de la primera entrega

4,6/5

Podríem pensar que estem davant d'una altre Bildungsroman més. El món literari català en va ple de novel·les juvenils realistes. La majoria que no aporten res nou literàriament parlant, però ja a la primera pàgina advertim que aquesta no entra dins de la categoria. Per començar, renuncia a aquell to, que els anglesos dirien "polite" i que alguns mediadors de literatura juvenil s'han atrevit a etiquetar com "novel·la que sembla escrita des de l'Eixample". Aquí tenim una història de perifèria que a la primera pàgina ja ens regala uns quants renecs que molt segur no seran del gust ni de pares, ni de docents que vulguin treballar aquesta lectura a l'aula. Així doncs, ens atrevim a dir que estem davant d'un títol, que en el panorama català juvenil representa una glopada d'aire fresc trencant amb cert estil barcelonaeixamplista i conservador al que estem acostumats. Aquesta autenticitat barroera farà que molts lectors adolescents es sentit atrapats des de la primera pàgina, mentre que a molts adults els hi provocarà rebuig per l'explicitat dels temes, escenes i del llenguatge.

Adrià Alguacil ha fet una tasca excel·lent amb els personatges. El protagonista de la novel·la és un personatge increïblement tridimensional en el que s'aprofundeix d'una forma poc comú en la literatura juvenil. També cal remarcar la creació d'alguns personatges secundaris com l'oncle, la professora o alguns dels amics del protagonista. Alguacil treballa molts matisos dels personatges i els va desenvolupant a poc a poc fins que obté personatges que gairebé els podríem tocar de tant autèntics que arriben a ser.

També s'ha de destacar l'ambientació de la novel·la que igual que passa amb els personatges assoleix un alt grau de realisme. No només perquè la història tingui lloc a multitud d'ubicacions reals. També perquè el clima que crea l'autor és a estones asfixiant i a estones desenfadat, demostrant una gran capacitat de flexibilitat a tots els tons que requereix una gran novel·la.

En quant a l'escriptura de l'autor, certa corrent conservadora la catalogarà de grollera, poc polida o treballada o inclús etiquetaran l'autor de nou enfant terrible de la literatura catalana. El cert és que en quant a literatura juvenil, Adrià Alguacil ens regala un producte molt ben treballat i amb una creació d'un món i uns personatges moltíssim per sobre de l'habitual. No es pot dir una altra cosa que no sigui que estem davant d'un llibre molt ben acabat i escrit i que ens recordarà a "El vigilant en el camp de sègol", un títol pel que està molt influenciat, però reinterpretat a l'actualitat i a la perifèria barcelonina i amb molta reivindicació de temes socials.

• Pros: la seva frescor i autenticitat, el seu llenguatge trencador, la seva valentia, els temes que tracta, els personatges i l'atmosfera/ambientació
• Contres: provocarà poc interès a aquells que rebutgin les històries LGTBI i les novel·les de massa longitud o massa introspectives