Mostrando entradas con la etiqueta Literatura de ciencia ficción. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Literatura de ciencia ficción. Mostrar todas las entradas

domingo, 5 de noviembre de 2023

L'alè dels llaurats : ressenya

Fitxa tècnica

Mata, Toni. L'alè dels llaurats. Barcelona : Elastic Books, 2023. 252 p. ISBN 9788419478412

Etapa recomanada : Segon Cicle d'ESO (+13 anys)

Quinze anys desprès de conquerir Ciutat Eterna, cert gatpardisme s'ha instaurat a la vida dels abans breus i ara eterns que es van rebel·lar. La llauradora no existeix, han canviat alguns aspectes. Però en realitat no ha canviat res. Els breus continuen sent exterminats en un genocidi que ara assoleix noves i inimaginables quotes de deshumanització. Però no tothom està disposat a mirar cap a un altre costat. S'està preparant una nova rebel·lió. Podrà en Hunter, que ara ha substituït al Comodor, aturar la revolta i perpetuar-se al poder?

Valoració


3,2/5
Continuació del Premi Joaquim Riura 2019. Novel·la que agradarà especialment als fans de la primera entrega. Tot i que aquí trobem com minven o desapareixen alguna de les coses que feien notable la seva antecessora, estem davant d'una novel·la molt recomanable i valenta pel públic juvenil i molt per sobre de la qualitat mitjana editorial. 

Com a tota seqüela, recuperem els escenaris i personatges ja coneguts. Per tant l'efecte sorpresa o de novetats és mínim. Si que en Toni Mata ens sorprèn a l'inici amb dos elements molt potents. Un el flashback inicial. La novel·la comença gairebé pel final, amb un capítol molt breu de pàgina i mitja, per a continuar amb un altre fet sorprenent: la crueltat d'en Hunter i els seus nous mètodes d'extermini. Així que tot i ser una seqüela, aquest parell de sorpreses que ens prepara l'autor, ens fa entrar ràpidament a la història.

Els personatges, no tenen tan aprofundiment com a la primera saga. O no tots. Si que és veritat que aquí coneixem més en Hunter, en Cole i l'Helena, però aquí trobem a faltar aquella coralitat que, en termes desenvolupament de personatges, si que trobem a la primera. 

El mateix li passa a la construcció del món. Crec que es podrien haver donat més detalls de la nova societat actual. L'autor ha fet un excel·lent treball amb algunes ubicacions, com per exemple el poble gelat a l'exili, però s'ha quedat curt en quan a la Ciutat Eterna. Personalment, he trobat a faltar més elaboració, especialment per fer el final més versemblant. Un punt de vista de les tropes rases de la ciutat, o dels ciutadans, hagués enriquit molt la història i hagués donat més solidesa a la conclusió.

En quant a l'escriptura, aplaudir molt a en Toni Mata. Entén perfectament que busca el públic jove per crear adherència a la lectura. Capítols curts, canvi constant de narrador, una història molt visual i cap tipus d'autocensura en el que es refereix al sexe o a la violència. Tot i que si que advertim que sembla haver tret una mica el peu de l'accelerador a aquesta nova entrega.
  • Pros: Un inici sorprenent (per ser una continuació), el ritme de la novel·la amb capítols curts i canvi de narrador constants que fa avançar la història en trames paral·leles
  • Contres: no sorprèn tant com la primera part, personatges i ambientació menys aprofundides i repetició de l'esquema de la primera entrega

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sí la primera part et funciona bé, aquesta segona part encantarà a tots els seus fans.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des de, altres distòpies com per exemple:
    • Nascuts per ser breus, la primera part escrita pel mateix autor (Ressenya a aquest blog)
    • V de Vendetta d'Allan Moore ( Goodreads)
    • In Time, la pel·lícula de Justiom Timberlake de Raquel Ricart Leal ( IMDB)
    • Els jocs de la fam de Suzanne Collins ( Goodreads)


    miércoles, 2 de agosto de 2023

    Trueno : reseña

    Ficha técnica

    Shusterman , Neal ; Ramírez Tello, Pilar. Trueno.Madrid : Nocturna Ediciones, 2020. ISBN 9788417834616

    Etapa recomendada: ESO3-ESO4 (+14 años)

    Saga: Sí (3 de 3)

    Argumento

    Esta última entrega nos sitúa justo tres años después de la escena final de la anterior. Aquí veremos como han evolucionado los personajes principales de este humano e inmortal juego de ajedrez que  lucha por apoderarse del control de la humanidad y los cambios que esto ha propiciado en la sociedad.

    Valoración


    4/5
    Novela de ciencia ficción perfecta. Título y forma perfecta de acabar la que probablemente sea la mejor trilogía que existe de la literatura juvenil actual.

    El principio te atrapa, ya que el autor trabaja muy bien el suspense. Como lectores queremos que saber que ha pasado con los dos personajes protagonistas y como se ha solucionado la escena final del segundo volumen. ¿Y qué hace el autor?, pues no nos lo ofrece inicialmente, si no que enmarca la ambientación de la obra en estos primeros capítulos, mostrándonos como ha avanzado la sociedad y la historia sin ellos. Y es que la sociedad es la protagonista total de esta obra y el autor lo deja claro desde principio. Muy adictivo!

    ¿Y los personajes? Shusterman los desarrolla hasta límites insospechados y si ya los conociamos de las anteriores entregas, aquí profundiza en su psique y los llegamos a conocer totalmente. A los protagonistas, a los antagonistas e incluso a los secundarios... y también a los no humanos! El desarrollo de personajes en esta novela, no se puede mejorar. 

    Pero tal como se comentaba anteriormente, la sociedad y todos los cambios que en ellas se producen están perfectamente relatados. Neal Shusterman es un maestro de la ciencia ficción social y lo demuestra sin creces en este volumen. Abre puertas, propone problemas, soluciones, giros, fracasos, reglas y todo, todo, con un altísimo nivel literario.

    Si todo esto no fuera suficiente, la prosa es especialmente atractiva. ¿Puede una novela de más de 700 páginas ser rápido de leer? Pues Shusterman lo consigue con matrícula de honor. Capítulos cortos y saltos continuos de personajes, intercalando breves artículos de diario o fragmentos.


    • Pros: Todo
    • Contras: la extensión y el hecho de que sea necesario leer los dos volumenes previos puede crear resistencia a leer este 3r título

      ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

      Si apuestas por una colección de calidad a secundaria, indudablemente sí.

      Itinerario lector

      Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, como por ejemplo:


      domingo, 5 de febrero de 2023

      Ciutats de fum : ressenya

      Fitxa tècnica

      Marcús, Joana. Ciutats de fum. Barcelona : Fanbooks, 2022. 496 p. ISBN 9788418327971 -en català-

      Marcús, Joana. Ciudades de humo. Barcelona : Fanbooks, 2022. 496 p. ISBN 9788408251859 -en català-
      .

      Etapa recomanada : 2n - 3r d'ESO (+13 anys)

      Saga: Sí. (1 de 3)

      Autoria

      Joana Marcús (Mallorca, 2000) és una escriptora de literatura juvenil que tot i la seva curta edat ja ha publicat més d'una desena de títols. Molt d'elles a la plataforma Wattpad, però alguns han donat el salt al paper o directament s'han publicat en format imprès. 

      Marcús, es dedica al gènere romàntic, de ciència-ficció i de literatura fantàstica. Ha guanyat dos premis de la plataforma Wattpad per les obres:

      Argument

      L'Alice (l'androide número 43) viu en un poble i té com a únic objectiu servir als humans. En concret és una androide especialitzada en història. L'ambient al seu poble és asfixiantment autoritari i els càstigs poden arribar a les amputacions d'extremitats. Tot i això el seu creador (pare) la cuida i tenen una bona relació. Quan una facció rival envaeix el poble i comença a assassinar a tothom, l'Alice no tindrà cap més opció que escapar cap a un món del que no sap absolutament res. 

      Valoració


      4/5
      Novel·la de ciència ficció de molt bona confecció. Amb una bona i interessant trama, uns girs encertats, intrigues polítiques, relacions romàntiques, acció i un bon desenvolupament dels personatges.

      La història comença amb un capítol introductori per continuar amb una escena d'acció que és el detonant de la història. Tenim algun detall força impactant i sorprenent en aquest capítol que pot captar l'atenció de lector i fer-lo empatitzar amb la protagonista degut a aquest clima autoritari que poden de vegades vivenciar els adolescents.

      El desenvolupament dels personatges és notable. Cal destacar la creació i el creixement de l'Alice, però també de la seva contrapartida masculina i d'alguns secundaris. Tots amb un bon transfons i amb alguns detalls que els van molt realistes.

      Els micromons construïts per l'autora també estan a una gran nivell. Tot i que no tenim una visió  general del món on s'ambienta la història, els dos petits poblats creats per a aquesta entrega són molt consistents i tenen molts detalls que els fan molt consistents.

      Estem davant d'una nova proposta clàssica del gènere de ciència-ficció al voltant de la relació home/màquina o de la reflexió al voltant de si una màquina pot arribar a ser una persona, o quan una persona es converteix en màquina. Tot i que és un tema molt tractat per a ciència-ficció, l'autora aconsegueix emmarcar-lo amb les característiques d'una novel·la juvenil de forma molt adequada. 
      • Pros: posada en escena, els personatges, l'ambientació, la història d'amor, els girs, el cliffhanger final, etc.
      • Contres: l'extensió dels capítols i del text, crearan resistències en més d'una persona. Capítols i llibre més curts, obviant algunes coses de la història que no són importants, hagués deixat una novel·la molt més rodona. També perpetua el romanç entre la noia innocent i el noi dur i impassible.

      ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

      Sens cap tipus de dubte.

      Itinerari lector

      Podem mediar a, o des d'altres títols de ciència-ficció (o no) de supervivència i acció:


      miércoles, 17 de agosto de 2022

      Enemic meu : ressenya

      Fitxa tècnica

      Longyear, Barry B. (Autor), Cotes Argelich, Edgar. Enemic meu. [Barcelona] : Laertes, 2022. 160 p. ISBN 9788418292668.

      Etapa recomanada : 3r d'ESO (+14 anys)

      Saga: No. Tot i que posteriorment es va fer una trilogia arrel de la novel·lització de la pel·lícula que va inspirar.


      Autoria

      Barry B. Longyear (Pennsilvània, 1942-) és un escriptor americà conegut per haver guanyat el premi  Hugo, Nébula i Locus per la novel·la Enemic meu (1979). De fet l'èxit del llibre va portar a fer una pel·lícula amb el mateix títol i posteriorment una novel·lització d'aquesta que posteriorment es va convertir en trilogia amb la publicació de dos títols més.

      Longyear s'ha dedicat gairebé en exclusiva a escriure ciència-ficció i ha tingut altres èxits com Sea of Glass o la trilogia Circus World, tot i que les seves últimes obres són de misteri. Tot i ser un escriptor una mica one-hit wonder, Longyear ha passat a la història com un dels més notables escriptors de ciència ficció i una de les dues úniques persones en guanyar els premis més importants del gènere en el mateix any.

      Argument

      Enmig d'una guerra planetària, dos caces espacials (de dues espècies diferents -un humà i un dracó-) s'esbatussen a prop d'un planeta perdut de la mà de Déu. Al finalitzar el combat ambdues naus estan tan malmeses que s'estavellen al planeta. Desprès de sobreviure a l'aterratge tots dos surten dels seus caces per matar a l'oponent, però quan un tsunami interromp el seu duel a mort, tots dos comprendran que tenen més possibilitats de sobreviure en aquell planeta hostil si cooperen per la supervivència, que si tan sols un dels dos sobreviu. Això iniciarà una singular treva que els donarà l'oportunitat de conèixer a l'altre, d'una forma que la guerra no hagués permès mai. 

      Valoració


      4,9/5
      Novel·la curta de ciència ficció gairebé perfecte. Una masterclass de com escriure i de com explicar moltíssim i tractar temes transcendentals amb poquíssim.

      La història comença in media res. Així doncs, els lector es veu de cop immers enmig de la història i no només això. També enmig d'un duel a mort entre dos grans pilots espacials.. A més quan esperem que l'escena d'acció acabi, aquesta continua. Perquè igual que passa amb la sèrie LOST, un cop la vida no corre perill, comença la lluita per la supervivència. I aquí s'acaba tot el que té a veure amb LOST, o Lost in space o qualsevol altre ficció de supervivència d'acció. Aquí de fet la novel·la dona un gir i el que tenim més un retold de Robinson Crusoe (salvant molt les distàncies) que una novel·la d'acció. Gràcies als capítols curts, la seva lectura és addictiva (sumat a un ritme encertadíssim) i ens sorprén perquè al poc de començar l'acció s'acaba i gira cap a un ambient molt més intimista. I és que els personatges passen a aguantar tot el pes de la novel·la. Però no com estem acostumats, amb un gran desenvolupament o desgranatge de la psicologia d'aquests. Aquests agafen el pes de la novel·la des de l'àmbit relacional, ja que la història va precisament sobre això. Sobre com va mutant la relació entre aquests dos personatges fins a límits insospitats i uns girs i un final molt sorprenent.

      Longyear fa un treball de geni al donar-li moltíssima personalitat al planeta. Tant que es podria dir que es transforma en un personatge més. De fet hi ha més d'una escena en que uns dels protagonistes li parla al planeta, com si aquest ho fos. Així doncs el worldbuilding és excel·lent per estar parlant d'una novel·la tan curta. L'autor li dona un clima, biologia i característiques pròpies que transporta al lector a aquest lloc tan inhòspit. I a més, quan no t'ho esperes, l'autor sap com impactar-te emocionalment i deixar-te molt trastocat amb els girs argumentals. Potser l'única cosa reprotxable de l'obra és que algú podria dir que no està ben tancada. Però això es pecata minuta si veiem els temes que pot tractar l'escriptor en una història tan breu: l'alteritat, l'antibel·licisme i el pacifisme, les arrels, la cultura com a punt de trobada, la connexió amb els nostres avantpassats, el racisme i la xenofòbia, la mort, la solitud, l'espiritualitat ... Una  gran quantitat de temes per la brevetat de la història.
      • Pros: l'inici, el ritme, els personatges, el worldbuilding, els girs argumentals, el final, ...
      • Contres: a més d'una persona pot no agradar-li el final i li pot representar alguna dificultat el fet de que al principi apareixen moltes paraules en el llenguatge nadiu del personatge alienígena, que poden dificultar la lectura

      ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

      Sí, sens dubte. La qualitat és extraordinària i és molt assequible pels grups més grans de secundària. És un d'aquells llibres que pot aconseguir recuperar lectors, refermar-los i inclús serveix per treballar a l'aula tots els grans temes que tracta i fer d'intermediària cap a novel·les més adultes.

      Itinerari lector

      Podem mediar a, o des d'altres títols de ciència-ficció (o no) de supervivència i acció:

      domingo, 7 de agosto de 2022

      Nimbo : reseña

      Ficha técnica

      Shusterman, Neal ;  Ramírez Tello, Pilar [trad.]. Nimbo. Madrid : Nocturna, 2018. 598 p. ISBN 9788416858682

      Etapa recomendada: ESO3 (+14 años)

      Saga: (2 de 3) 

      Autoría

      Neal Shusterman (1962) es un escritor, guionista y diseñador de juegos de mesa nacido en Brooklyn donde vivió hasta los 16 años, momento en que su familia se trasladó a Ciudad de México, donde acabó su escolarización en una escuela americana. Este hecho lo valora el propio autor como muy positivo en su vida y en su visión del mundo. Posteriormente ingresó en la University of California Irvine en la que se licenció con un double-major (una especie de doble licenciatura) en psicología y teatro. Poco después de acabar sus estudios firmó su primer contrato y desde entonces no ha parado: diferentes sagas de literatura juvenil, relatos cortos, guiones para programas de televisión (algunos populares en España como Pesadillas o Animorphs), poesía, juegos de mesa, etc. Una vida muy prolífica dedicada a la creación. Como escritor Shusterman suele lidiar con temas que atraen tanto a adultos como a adolescentes, entrelazando personajes muy reales y tridimensionales con temas delicados y fascinantes.


      Argumento

      Un año después de su enfrentamiento, Citra y Rowan han seguido caminos muy diferentes. Ella ha empezado su vida como segadora. Él como prófugo. Pero cuando la vida de Citra (ahora bautizada como segadora Anastasia) se ve amenazada, Rowan no podrá evitar abandonar su anonimato para protegerla.

      Valoración


      4,8/5
      Continuación de la distopia "Siega". Donde como en toda buena novela de ciencia ficción, se tratan temas éticos y morales sobre dilemas sociales y otro tipo de sociedades.

      Shusterman no suele fallar. Aquí retoma la historia poco tiempo después del final de Siega. Y esto ayudará a entrar rápido en la historia a los lectores de la primera entrega. Con su peculiar estilo de microtextos (sacados de los diarios de los segadores) y microreflexiones de la inteligencia artificial que da nombre a la novela, el autor crea un ritmo muy ligero que nos absorbe y nos invita a no parar de leer.

      Los dos personajes son una de la grandes bazas del texto. Aquí nos encontramos a una Citra y un Rowan que en solo un año han crecido mucho y los vamos a ver crecer mucho más durante la novela. Además, como en la primera parte, estos protagonistas se verán acompañados de grandes secundarios como la segadora Curie, el jefe de la Guadaña Xenocrates o el espía Greyson. Todos ellos forman parte de este complejo rompecabezas y todos tienen sus intereses personales y sus miedos. Sin duda, Shusterman es un excelente creador de personajes y sabe como usarlos para enriquecer la trama. En esta entrega, además, conoceremos en primera persona y en bastante profundidad al propio Nimbo. LA inteligencia que gobierna el planeta con extraordinaria eficiencia. Y también descubriremos que precio se ha pagado para llegar a tener la sociedad perfecta y que se esconde a la opinión publica y a nosotros como lectores en la primera parte. No es oro todo lo que reluce. 


      • Pros: los personajes, el ritmo, la historia, los temas tratados, la calidad literaria, que es adictiva, etc.
      • Contras: quizás puede desmotivar a algún lector más joven, que en comparación con la primera entrega, aquí la complejidad da un salto notable. El cliffhanger del final, también puede frustrar a más de un lector... o hacer que empiece a leer la tercera parte inmediatamente

      ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

      Indudablemente y sin peros. Igual que su primera parte.

      Itinerario lector

      Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, de ciéncia ficción:

      martes, 24 de agosto de 2021

      Cero se repite siempre : reseña

      Ficha técnica

      Prendergast, G.S. ; Manuel Bellón, Marcelo Andrés [trad.] . Cero se repite siempre. Barcelona : Océano, 2018. 456 p. ISBN 9788494658785
       
      Etapa recomendada: ESO2 - ESO3 (+13-14 años)

      Saga: 1 de 2

      Autoría

      Gabrielle Sara Prendergast es un escritora, profesora y diseñadora afincada en Vancouver. Tiene un master en Escritura Creativa por la University of British Columbia y ha impartido docencia en la Sydney University, San Francisco State University, UBC y el Royal Canadian College.

      Gabrielle firma sus libros de ciencia ficción como G.S. Prendergast, mientras que los de otros géneros los rubrica con su nombre completo.

      Ha publicados más de una decena de títulos de literatura juvenil, middle-grade e infantil y ha sido galardonada con los premios Monte Miller, Westchester Fiction Award y The BC Book Prize y  nominada para una gran cantidad de otros.


      Argumento

      Raven es una adolescente que vive una invasión extraterrestre. Aunque ningún humano quiere creerlo, la evidencia es clara y con el tiempo acabará formando parte de la minoritaria resistencia humana que lucha contra esta. Lleva semanas junto con otros chicos, aislada en un campamento juvenil a la que fue obligada a ir por problemas con la justicia, pero se les están acabando las provisiones y se ven forzados a abandonarlo.

      En el otro bando un robot llamado Octavo aguanta su rifle mientras su compañera le da las órdenes. Él forma parte de la invasión. Su misión: matar a todos los humanos posibles. Un día durante una escaramuza ve a Raven y esto provocará que empiece a cuestionarse su papel en esta guerra.


      Valoración


      3,5/5
      Novela de ciencia ficción romeojulietesca escrita a dos voces, con un buen ritmo, un personaje principal femenino bien desarrollado y un mundo bien creado.

      Con una premisa que recuerda mucho a Battlestar Galactica, la novela comienza in media res y nos sorprende ya que el primer protagonista que nos presenta es uno de los extraterrestres invasores. Quizás esto sea una de las cosas más sorprendentes de la novela, ya que casi todo lo demás lo hemos visto en otras historias de invasiones alienígenas y apocalípticas.

      El ritmo de la novela es correcto pero tiene algún altibajo y sobre todo le falta economía textual. Se podía haber explicado lo mismo, en muchísimas menos páginas.

      Uno de los puntos fuertes de la novela es la personaje principal. Una chica compleja, empoderada, con unas contradicciones, miedos y pasiones bien plasmados. También el robot alienígena está muy bien desarrollado. Además este es un gran trabajo, ya que había la dificultad del límite del lenguaje para desarrollarlo. En contraposición, se echa en falta haber ido un poco más allá en los secundarios.

      Prendergast ha recreado de forma muy lograda una tierra y civilización humana postapocalíptica. Las ciudades en ruina, la soledad, los cadáveres. También los alienígenas están bien creados. Sus tácticas, uniformes, naves, actitudes, lenguaje, etc. Además se atreve a tocar temas como la pansexualidad, el amor, la muerte y el duelo, los introyectos, etc. 

      En la novela también encontraremos referencias a clásicos como El cuervo, Romeo y Julieta o Frakenstein.
      • Pros: el worldbuilding, los personajes principales, la mezcla entre ciencia ficción y romántica, ...
      • Contras: tiene altibajos y carencia de economía textual

      ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

      No es un mal libro, pero tenemos otras historias de ciencia ficción románticas de más calidad. Si vamos bien de presupuesto, lo podemos incorporar a la colección. 


      Itinerario lector

      Podemos mediar a o desde otros títulos de ciencia ficción sobre invasiones alienígenas o con un trasfondo romántico, como por ejemplo: