lunes, 26 de abril de 2021

Janowitz : ressenya

Fitxa tècnica

Macipa, Salvador ; Ruiz Garzón, Ricard. Janowitz. Barcelona : Fanbooks, 2021. 288 p. ISBN  9788418327384

Etapa recomanada: Secundària post obligatòria (+16 anys)

Saga: No 

Autoria

Salvador Macip i Maresma (Blanes, 1970) és un escriptor, metge i investigador. Es gradua al 1994 a la Universitat de Barcelona i al 1995 queda finalista del XIX Premio Antonio Machado amb el conte La bèstia amagada. Al 2005 va coescriure amb Sebastià Roig Mugrons de titani i guanya el premi Vall d'Albaida d'aquell any. Al 2006 guanya el VII premi Vila d'Almassora pel recull de contes, Quina gran persona! Amb la seva segona novel·la, El joc de Déu, guanya el Premi Ictineu (a la millor novel·la escrita en català 2011), premi que va repetir al 2019 pel conte, Plàstic. Amb la novel·la, Ullals, també escrita amb en Sebastià Roig va guanyar el premi Joaquim Ruyra al 2010. En solitari va publicar la duologia juvenil Fills de la Setena Onada. Té multitud d'obres publicades de literatura juvenil, infantil, contes per adults i no-ficció. A banda d'això apareix habitualment als mitjans de comunicació com expert en recerca científica, fet que s'ha vist multiplicat durant la crisi de la COVID-19.

Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) és escriptor, periodista i professor d'escriptura. Ha escrit a la secció de cultura de múltiples mitjans de comunicació i ha participat en diferents antologies a més de guanyar multitud de premis i les seves obres s'han traduït a diferents idiomes.

Janowitz, és el segon títol que escriuen junts després de la publicació d'Herba negra.


Argument

La ciutat de Janowitz ha entrat en col·lapse. No es només que s'estigui gestant una revolució social, és que també ha aparegut un virus que deixa cegues a les persones. Però això és irrellevant quan el riu que travessa la ciutat desapareix o quan algunes plantes comencen a fugir dels aparells electrònics. Dintre d'aquest esquizofrènic ambient un grup de persones intentaran salvar la ciutat, però des de postures confrontades.


Valoració


3,4/5
Novel·la coralíssima (9 personatges) de ciència ficció del subgènere de col·lapse urbà. Ben plantejada, amb una trama molt ben teixida, uns personatges al servei de la trama i un final encertat.

Amb una arrencada molt arriscada i amb un ritme molt alt, la novel·la comença in media res mostrant-nos una ciutat que està a punt de col·lapsar i això ho fa de forma molt original mitjançant la percepció, visió i interessos dels 9 personatges principals. Això és un dels punts forts de l'obra, però al mateix temps també un dels seus punts febles, ja que aquesta presentació ocupa el 40% de l'obra (fent gairebé indispensable la presa de notes per no perdre el fil). Aquesta obertura es fa de forma ritual, com si s'estigués preparant una batalla en que es van desplegant les tropes a poc a poc, però al mateix temps de forma molt ràpida, amb capítols molts curts que aporten molt dinamisme. Tanmateix, el contrapès de tenir aquest reguitzell de personatges en una obra no gaire extensa, és el de no poder aprofundir en ells. I és que a Janowitz aquests estan al servei de l'obra (d'aquesta batalla per salvar la ciutat) i això fa que planegi una sensació de superficialitat, tot i que s'ha de dir que si era molt difícil no aconseguir que aquests personatges caiguessin a l'estereotip o l'arquetip, els autors han pogut sortejar això amb més o menys fortuna.

L'encert majúscul de l'obra és el worlbuilding. La creació de Janowitz i l'atmosfera d'imminent destrucció està molt ben aconseguida i sustentada en molts detalls que teletransporten al lector a aquesta ciutat.

A banda del final un altre punt arriscat de l'obra és l'excés de referències. I és que són múltiples, però també en algun cas massa evidents especialment en el nom de molts  personatges: Katniss (Els jocs de la fam), Ender (El joc d'Ender), Ziggy (l'extraterrestre de David Bowie). No passa el mateix amb d'altres creacions culturals o artístiques com per exemple el quadre La gran onada de Kanagaw i de forma indirecta a pel·lícules com Akira, Metropolis, Matrix o Juegos de Guerra.
  • Pros: molt arriscada i original, subgènere poc freqüent, trama ben desenvolupada, worldbuilding notable
  • Contres: la multitud de personatges provoca problemes com una arrencada llarga i dilatada que pot dificultar l'entrada a l'obra i degut a l'extensió la renúncia d'aprofundir en aquests. El final pot agradar molt a algunes persones i altres trobar-lo forçat

Té lloc a una biblioteca escolar?

Sí. És una arriscada, fresca i molt bona proposta en català.


Itinerari lector

Des d'aquest títol podem mediar a (o des d') altres títols de ciència ficció del subgènere de col·lapse urbà. En molts casos des de la narrativa transmèdia, com per exemple:
  • Akira de Katsuhiro Otomo, el còmic ( Goodreads), però també el film ( IMDb)
  • Metropolis. El film de Fritz Lang ( IMDbi la novela gráfica ( Goodreads)
  • Nascut per ser breus de Toni Mata (Ressenya a aquest blog)
  • Aniquilación de Jeff VanderMeer, tant el llibre ( Goodreads), con el llargmetratge ( IMDb)

Artículos relacionades

0 comentarios:

Publicar un comentario