4,8/5

Novel·la negra molt rodona. Amb un inici una mica lent, però molt rodona.

Dins del gènere de detectius és molt difícil innovar i sortir-se dels cànons i estereotips marcats i pautats durant els últims 100 anys. Tenim alguns títols però, que quan han proposat alguna innovació exitosa, han esdevingut obres de ficció que han deixat una gran empremta. Aquest títol té molts números per aconseguir això. Si la història del gènere de detectius ens ha regalat alguns protagonistes carismàtics com el detectiu rockanroller, el de les xancletes i camises hawaianes, el dels invents, o el despistat, aquí l'autor ens regala el detectiu poeta, amant de les causes perdudes i de les infusions de xicoira i que emmarcarà el seu primer cas en les localitzacions i personatges relacionats amb l'institut on cursa el Batxillerat. El personatge de l'Uriel ens captiva des de la primera pàgina, però ens podria captivar més, ja que l'inici es fa una mica lent i té marge de millora. De fet aquest és l'únic punt feble de la novel·la. Els personatges secundaris estan ple de detalls i això és tot un encert amb l'extensió tant breu que té l'obra. Passa el mateix amb l'ambientació i els escenaris: el bar, les localitzacions de l'institut, l'habitació de la víctima, el clímax final de la novel·la... setmanes desprès d'acabar la novel·la, aconsegueix evocar la sensació d'haver trepitjat els llocs on l'Uriel ha estat. La novel·la es torna rodona pel valor afegit que li donen els versos, però també per l'alta moralitat del protagonista, que sense alliçonar, inspira. Passa el mateix amb els temes que tracta. Fa un apropament respectuós i sense cap tipus de judici cap a temes com el suïcidi juvenil, l'assetjament escolar, l'homosexualitat o la pornografia.