3,9/5

Novel·la coming-of-age realista ben estructurada, amb un personatge protagonista ben desenvolupat i una recreació de l'Altafulla dels 80 exquisida. Malgrat això peca de nostàlgica, de referents antiquats pels adolescents actuals i de falta de perspectiva de gènere.

Sí. Estem una cop més davant d'una novel·la de colla de vacances d'estiu. Subgènere més que afusellat a la literatura juvenil. No és ni molt menys original. Ho hem vist milers de vegades. Tot i que aquí s'introdueix la mort d'un dels protagonistes a l'inici de la trama. Sabem des del primer moment que ens enfrontem a un històrica tràgica i amb mal final. Però no és el pas de la infància a l'adolescència una mort en si -un dol- que tots hem d'afrontar a la vida?

Cert és que la novel·la té una premissa poc atractiva, per repetitiva i suada. Però això no és la típica novel·la "lleugera" sobre unes vacances d'estiu. Ho comencem a notar a les primeres pàgines, ja que l'ofici que desplega en Pep Puig és impressionant. Com sap d'escriure aquest home i com ho demostra! Sense que aparentment passi res, la història ens atrapa sense que podem aturar-nos a pensar el perquè. Potser és la melangia amb la que ens parla el personatge principal, potser perquè la mort d'un dels protagonistes a les primeres de canvi ens ha impactat tant que no podem apartar els ulls del text, o potser és per la exquisida recreació de l'Altafulla i del que era ser un infant/adolescent durant un estiu dels 80. El cert és que la història atrapa i molt. I és que respirem, olorem i toquem els anys 80 i el que eren l'adolescència i les vacances a un poble coster d'aquella dècada: el càmping del costat, el primer estranger amb el que parles, l'atreviment de transgredir els límits per primer cop, l'eixelebrament propi d'aquelles edats, l'eclosió de la sexualitat i descobrir que allò que fa uns mesos et repel·lia ara t'atreu romàntica i sexualment, ... El món recreat per l'autor és magnífic. 

Malgrat tots aquests encerts, el llibre pateix de febleses. La construcció del protagonista principal és excel·lent, però trobem a faltar més desenvolupament dels personatges secundaris, per no dir dels femenins. La perspectiva de gènere es desastrosa i les noies de la novel·la són mers objectes que bé serveixen per tenir romanços amb els protagonistes o bé perquè aquests facin comentaris sobre el seu físic. Tot i que el llibre toca temes molts interessants, queda un mal regust de boca amb el final, ja que molts queden oberts. De fet l'epíleg encara fa més gran aquesta sensació. No estic dient que a una història ha de quedar tancada del tot, però el final (tot i que conegut des del principi) és tan abrupte que et quedes amb una sensació de quedar-te obert. Potser és el que cercava l'autor, però això mateix pot decebre a més d'una persona.