Ledesma, Iván. Negorith. Barcelona: Bridge, 2018. 285 p. ISBN 8416670501

Iván Ledesma (1977) és un polifacètic creador que fa més de vint anys que es dedica al treball creatiu per a tot tipus de mitjans: ràdios, productores, televisions, agències d'esdeveniments i editorials. Ha escrit guions i també alguna banda sonora i inclús ha editat discos. En el món de la literatura infantil és conegut per ser uns dels autors de "Diario de Dan". També és un dels creadors del còmic "La vampira del Raval" que explica un dels episodis més foscos de la crònica negra de Barcelona. El de la segrestadora i assassina de nens Enriqueta Martí al 1912.

Podeu descobrir més sobre l'autor al seu Twitter i a la plataforma de mecenatge per a escriptors Aixeta.

L'edició és senzilla ... massa. Cal destacar el disseny de la coberta realitzat per Luis Tinoco que t'atrapa irremeiablement. La tipografia de la portada s'ha aprofitat per capitalitzar els inicis dels capítols, però poc més... 

En la meva opinió un llibre tan potent es mereixia una edició més treballada, amb algunes filigranes o inclús també un mínim d'il·lustracions, un apèndix de personatges (ja que és una obra coral i el públic més jove ho hagués agraït molt) o algun tipus de detall o material complementari que enriquís l'obra. Més tenint en compte que venia de guanyar el Premi Joaquin Ruyra 2017 i que això ja assegurava un mínim de vendes. El preu 16 mesos desprès de sortir al mercat està en 17,57€. És veritat que és un llibre força gruixut (285 p.), però pel preu l'edició hauria d'estar més cuidada, o el preu ser més econòmic. Tot i això, com explico a continuació, l'obra val el que es paga per ella.

L'argument

Un home gran amb una maleta i un noi jove sense braç s'encaminen cap a un lloc desconegut. Són una parella de caçadimonis que arrel d'una trucada acudeixen a rescatar a la Gris, una noia a la que un dimoni ha segrestat al fossar d'un ascensor desprès d'haver obligat a suïcidar-se a la seva companya de feina. Però aquest cop la seva tasca no s'acabarà amb el rescat i captura del dimoni, ja que descobriran que la Gris té l'habilitat de veure els éssers que ells cacen (una habilitat que ni tan sols ells tenen) i si això fos així significaria que la Gris és una Negorith. I tots els éssers volen tenir una Negorith al seu costat per inclinar la balança de la guerra mil·lenària entre àngels, dimonis i humans.

Iván Ledesma ha escrit una gran obra. Estem davant d'una novel·la coral, ambientada en un univers propi que l'autor ha cuidat amb molt detall i que per tant és molt consistent i està molt ben construït, aspecte que dona molta credibilitat a aquest món que emmarca aquestes guerres ancestrals entre dimonis, àngels i humans.

Els personatges estan molt ben treballats, igual que el ritme que és perfecte, amb capítols molts curts (3-4 pàgines) i que salta contínuament d'un personatge a un altre, enganxa des de la primera pàgina, l'acció està molt ben treballada i la finalització de la història està al nivell de la resta de la trama, amb un gran clímax final èpic i molt ben resolt.

L'únic punt en contra és que estem davant d'una obra coral amb molts personatges i això pot desorientat al lector, especialment al lector jove que no estigui acostumat a aquests tipus de novel·les amb tants personatges i unes trames individuals repartides tan equitativament. També i relacionat amb això, tot i que els personatges estan ben treballats crec que tenien potencial per a una mica més, ja que estan molt ben construïts. Tinc la sensació de que a part de molts retocs i correccions (ja que és nota que el manuscrit està molt treballat), l'obra ha patit també alguna retallada per reduir l'extensió i que en un principi la idea de l'autor era molt més ambiciosa.

Qui sap si algun dia podrem gaudir d'una edició de luxe de Negorith amb material extra i més cuidada? O d'una segona part? A mi aquestes dues possibilitats m'encantarien. De moment el que sí que ha expressat l'autor és la futura publicació d'un joc de rol basat en la novel·la i segurament mitjançant aquest podrem accedir a molt material no present a la novel·la.

Totalment! És un bon llibre, que enganxa, ben treballat, ben redactat amb un bon final i a això s'ha d sumar que en breu tindrà un joc de rol darrera per fer excel·lents activitats de promoció lectora amb ell. No se m'acut cap raó per no tenir-ho a una biblioteca escolar.

Un punt a tenir en compte és que està escrit amb perspectiva de gènere. Tot i que l'obra és coral la protagonista del llibre és una noia, bisexual i empoderada.

A partir de quina etapa/edat el podem recomanar?

ESO4 (15-16  anys). Tot i que la temàtica podria ser per a menys edat, el text no defuig de la violència que implica una guerra. Recalcar a més que funciona perfectament amb públic més adult.