Camí a la glòria : ressenya
Fitxa tècnica
Thomas, Angie ; Suria, Scheherezade [trad.] Camí a la glòria. Barcelona: Fanbooks, 2019. 400 p. ISBN 9788417515553Etapa recomanada: Segon cicle d'ESO (+14 anys)
Autoria
Angie Thomas (1988, Jackson, Mississipí) és una escriptora de literatura juvenil coneguda per la seva primera novel·la Thug. L'odi que dónes (2017). Camí a la glòria (2019). Va ser la primera adolescent negra en llicenciar-se en Belles Arts a la Belhaven University. Thomas va créixer envoltada de violència i es va criar molt a prop del lloc on van matar a l'activista dels drets civils Medgar Evers. Això va impactar tant a la seva mare que al dia següent la va portar a la biblioteca perquè pogués veure el món molt més enllà de la seva realitat. Thomas explica que això la va inspirar per convertir-se en escriptora. LA seva intenció inicial era escriure literatura fantàstica, però un professor del seu institut li va comentar que tenia una vida única i que a través dels seus llibres, podia donar veu a aquells que no tenien. A l'adolescència una de les seves aficions era cantar rap, tema que ha bolcat a la novel·la ressenyada.
Darrera d'un nom tan literari com el de Scheherezade Surià (Sant Boi, 198?) s'amaga una traductora vocacional llicenciada a la Universitat Pompeu Fabra i autora del blog Las 1001 traducciones. Té un parell de màsters en traducció, un currículum enlluernant, és professora i és una apassionada de la seva feina. I és nota perquè la traducció de Camí de la glòria ha de ser un llibre especialment complicat de traduir dins del gènere juvenil, ja que conté text poètic, moltes referències culturals, argot... però la sensació quan l'estàs llegint és que la traductora ha fet una magnífica feina.
Argument
La Bri no ha tingut una vida gens fàcil. És noia, és negra, viu a un barri marginal a on, quan era massa petita per recordar-se, van matar al seu pare (un cantant de rap que despuntava) i a sobre la depressió post-dol que va patir la seva mare, va provocar que ella i el seu germans fossin abandonats a casa dels seus avis. Què pot esperar la societat d'una nena que viu enmig de la violència cada dia i que no ha tingut una figura paterna, ni materna de referència? Doncs el mínim són constants visites al despatx de la directora i expulsions de l'institut. Però la Bri és realment agressiva o és tot és producte dels prejudicis racials? Per si la seva vida no fos prou complicada, ara es troba a una tessitura crucial a la seva vida i a un punt d'inflexió per poder escapar de la marginalitat: acabar l'Institut i preparar-se la prova d'accés a la universitat (com vol la seva mare) o centrar-se en el seu do i la seva passió que és el rap (com desitja ella). Tothom li diu que s'assembla massa al seu pare, però és realment així? Podrà la Bri aconseguir esbrinar qui és realment, no deixar-se manipular i triar el camí correcte?
Valoració
4,4/5
N'hi han llibres que es fan grans de ressenyar. Aquest és un. Estem davant d'una història dura, molt dura, divertida, poètica, esperançadora, punyent, angoixant, terriblement ben escrita, amb un personatges femenins arrossegadors i molt ben construïts. La proposta és original, real i pura: mostrar la marginalitat mitjançant els ulls d'una adolescent i vertebrar-la a través del llenguatge musical del rap. Ens trobem davant d'una novel·la que t'atrapa des de la primera pàgina. Cert que cap al final es fa un xic llarga i perd una mica de gas, però mantenir el nivell tan alt durant 400 pàgines és prou complicat com per perdonar-ho. Els personatges femenins estan excel·lentment creats, els masculins no tant. Però quantes vegades ha passat això a l'inrevés i no s'ha discutit la qualitat de l'obra? L'atmosfera i la vida de la Bri angoixant, esclafadora, sense esperança... està excel·lentment creada, tant que de vegades et fa passar gana, fred i et va empatitzar amb la gent que davant d'una vida així en la que no es veu el final del túnel, decideix abandonar-se a les drogues (evasió) o a la delinqüència (fugida). I rodejat de tot això està la protagonista, que al contrari del que pot semblar, la seva passió pel rap no és banal, ni cap mètode per ignorar la seva miserable vida, sinó una forma d'expressar tota la ràbia i frustració que té dins i que a sobre es pot convertir en una eina per proporcionar una vida millor. I la forma amb el que està escrit... quina meravella. No esperis un llenguatge academicista, ja que el rap i els ghetos no ho són, però de versos poètics i referències a la cultura popular el llibre va ben replet.
Ha d'estar a una biblioteca escolar?
Sí. És una obra amb perspectiva de gènere, de minoria, propera als adolescents, poètica, de qualitat i molt ben escrita.
Itinerari lector
Al ser una novel·la real, dura i amb personatges marginats, podem arribar a ella, o anar cap a ella, des dels següents títols:- Refugiado de Alan Gratz (Ressenya [en castellà] a aquest blog)
- Thug. L'odi que dones de la mateixa autora, Angie Thomas ( Goodreads)
- Pasión futbol de Jonathan Tulloch ( Goodreads)
- Poet X de Elizabeth Acevedo -poesia sense rima- (Ressenya a aquest blog)
0 comentarios:
Publicar un comentario