Mostrando entradas con la etiqueta P3. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta P3. Mostrar todas las entradas

martes, 26 de marzo de 2024

Los secretos de Heap House : reseña

Ficha técnica

Carey, Edward ; Barahona, Lucia [trad.] Los secretos de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 384 p. ISBN 9788419654335

Carey, Edward ; Martí i Segarra, Elena [trad.] Els secrets de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 408 p. ISBN 9788419654342 -en catalán-

Etapa recomendada : 3º-4º de ESO (+14 años)

Saga: Sí (1 de 3)

Argumento

La mansión Heap House se levanta en medio de un gigantesco vertedero. De hecho la família se ha vuelto muy rica gracias a él. No es la única peculiaridad de Heap House, la casa de los Iremonger. Todos los Iremonger tienen un objecto que llevan siempre consigo, también todos tienen algún poder extraordinario. Además de los Iremonger con nombre propio, en la mansión viven un ingente número de criados y criadas, pero estos no tienen nombre, solo el apellido de la familia. Cuando una nueva criada (Lucy Pennant) llegué a Heap House, las rígidas tradiciones de la mansión comenzarán a tambalearse.


Valoración


3,4/5
Novela coral de misterio con dosis de terror en la que destaca la creación de un mundo extraordinario, la cantidad de personajes y la originalidad de la trama. Por desgracia un principio y un final dilatados en exceso le resta puntos a lo que podía haber sido un excelente título.

Al adentramos en la historia podemos pensar que estamos ante un nuevo título de terror de mansión encantada. Y aunque la novela es mucho más que eso, no podremos conocer la trama hasta haber sobrepasado las primeras 100 páginas. Esto le hace tener muchos números para que más de un lector juvenil abandone su lectura al sentirse completamente confuso, frustrado y ver que la trama no avanza. Si consigue llegar a ese punto, lo que se encontrará es un mundo tremendamente original.

En cuanto a los personajes hay que decir que para ser una novela coral, el trabajo es notable. Los dos protagonistas están excelentemente bien desarrollados, pero los secundarios e incluso los personajes a los que solo se les dedica un capítulo, están llenos de personalidad, detalles y matices. 

Pasa lo mismo con el mundo creado. La mansión de Heap House, es una de las casas más originales jamás. Y no solo la casa si no todo lo que lo envuelve a esta y a la familia que la habita. Pero la casa, es quizás el principal personaje de esta novela, que vertebra el vertedero y los habitantes de arriba y de abajo, así como sus vidas, sus pasiones y sus temores.

Para acabar y lamentablemente, es una lástima que el autor no controle los tempos, ni los ritmos de la literatura juvenil, ya que un planteamiento muy dilatado y un desenlace igual de alargado, hace que una propuesta notable pierda mucha potencia literaria y se aleje de una parte muy importante de su público potencial. A todo esto sumar, que para ser un primer título, la entrega es poco autoconclusiva y que para un primer ciclo de ESO el texto es complejo, mientras que para un segundo ciclo de ESO la trama es demasiado infantil.
  • Pros: un mundo tremendamente original, un nudo de alta calidad, grandes y variados personajes y una trama y mundos muy sorprendentes
  • Contras: un planteamiento alargado en exceso y el mismo problema con el desenlace

¿Debe estar en una biblioteca escolar?

Estos libros siempre generan sentimientos contrapuestos. Es un título de calidad alta y muy bien editado, pero su extensión y ese planteamiento alargado en exceso, provocará que el libro coja polvo en la estantería y que solo lo podamos recomendar a lectores muy avanzados de 3º o 4º de ESO.


Itinerario lector

Podemos mediar a este título desde o hacia lecturas o universos donde las mansiones extraordinarias sean las protagonistas.


domingo, 5 de noviembre de 2023

L'alè dels llaurats : ressenya

Fitxa tècnica

Mata, Toni. L'alè dels llaurats. Barcelona : Elastic Books, 2023. 252 p. ISBN 9788419478412

Etapa recomanada : Segon Cicle d'ESO (+13 anys)

Quinze anys desprès de conquerir Ciutat Eterna, cert gatpardisme s'ha instaurat a la vida dels abans breus i ara eterns que es van rebel·lar. La llauradora no existeix, han canviat alguns aspectes. Però en realitat no ha canviat res. Els breus continuen sent exterminats en un genocidi que ara assoleix noves i inimaginables quotes de deshumanització. Però no tothom està disposat a mirar cap a un altre costat. S'està preparant una nova rebel·lió. Podrà en Hunter, que ara ha substituït al Comodor, aturar la revolta i perpetuar-se al poder?

Valoració


3,2/5
Continuació del Premi Joaquim Riura 2019. Novel·la que agradarà especialment als fans de la primera entrega. Tot i que aquí trobem com minven o desapareixen alguna de les coses que feien notable la seva antecessora, estem davant d'una novel·la molt recomanable i valenta pel públic juvenil i molt per sobre de la qualitat mitjana editorial. 

Com a tota seqüela, recuperem els escenaris i personatges ja coneguts. Per tant l'efecte sorpresa o de novetats és mínim. Si que en Toni Mata ens sorprèn a l'inici amb dos elements molt potents. Un el flashback inicial. La novel·la comença gairebé pel final, amb un capítol molt breu de pàgina i mitja, per a continuar amb un altre fet sorprenent: la crueltat d'en Hunter i els seus nous mètodes d'extermini. Així que tot i ser una seqüela, aquest parell de sorpreses que ens prepara l'autor, ens fa entrar ràpidament a la història.

Els personatges, no tenen tan aprofundiment com a la primera saga. O no tots. Si que és veritat que aquí coneixem més en Hunter, en Cole i l'Helena, però aquí trobem a faltar aquella coralitat que, en termes desenvolupament de personatges, si que trobem a la primera. 

El mateix li passa a la construcció del món. Crec que es podrien haver donat més detalls de la nova societat actual. L'autor ha fet un excel·lent treball amb algunes ubicacions, com per exemple el poble gelat a l'exili, però s'ha quedat curt en quan a la Ciutat Eterna. Personalment, he trobat a faltar més elaboració, especialment per fer el final més versemblant. Un punt de vista de les tropes rases de la ciutat, o dels ciutadans, hagués enriquit molt la història i hagués donat més solidesa a la conclusió.

En quant a l'escriptura, aplaudir molt a en Toni Mata. Entén perfectament que busca el públic jove per crear adherència a la lectura. Capítols curts, canvi constant de narrador, una història molt visual i cap tipus d'autocensura en el que es refereix al sexe o a la violència. Tot i que si que advertim que sembla haver tret una mica el peu de l'accelerador a aquesta nova entrega.
  • Pros: Un inici sorprenent (per ser una continuació), el ritme de la novel·la amb capítols curts i canvi de narrador constants que fa avançar la història en trames paral·leles
  • Contres: no sorprèn tant com la primera part, personatges i ambientació menys aprofundides i repetició de l'esquema de la primera entrega

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sí la primera part et funciona bé, aquesta segona part encantarà a tots els seus fans.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des de, altres distòpies com per exemple:
    • Nascuts per ser breus, la primera part escrita pel mateix autor (Ressenya a aquest blog)
    • V de Vendetta d'Allan Moore ( Goodreads)
    • In Time, la pel·lícula de Justiom Timberlake de Raquel Ricart Leal ( IMDB)
    • Els jocs de la fam de Suzanne Collins ( Goodreads)


    domingo, 3 de abril de 2022

    Àunia : l'anhel de llibertat d'una noia ibèrica - ressenya

    Fitxa tècnica

    Vera, Ivan. Àunia : l'anhel de llibertat d'una noia ibèrica. Barcelona : Akiara Books, 2021. 364 p. ISBN 9788417440862.

    Etapa recomanada : ESO3 (+14-15 anys)

    Saga: No

    Autoria

    Ivan Vera (Badalona, 1998) és un escriptor de novel·la història i filòleg per la UdG, crescut a Banyoles. És un apassionat de la lectura i els videojocs, així com de Tolkien i la literatura medieval. 

    Àunia és el seu debut literari i es gesta a través del Treball de Recerca de Batxillerat. Amb aquest títol l'autor ha estat guardonat amb el premi Llibreter 2021 i seleccionada a la llista White Ravens el mateix any.


    Argument

    Durant la Segona guerra púnica Catalunya -que està començant a ser ocupada per l'Imperi Romà- hi viu l'Àunia. Una nena de 13 anys a la que no li agrada fer tasques domèstiques. Ella és més de córrer i caçar al bosc. Però el dia que passa a l'edat adulta, la seva mare començarà a fer plans per casar-la i a l'Àunia no li quedarà un altre remei que fugir de casa. En la seva fugida es trobarà amb l'exercit d'Anníbal, que creua la Península Ibèrica per atacar Roma. La seva destresa amb l'arc i el fer-se passar per un home, li permetran ingressar com mercenària. Ha començat per l'Àunia una vida d'aventura i lluita per mantenir la seva llibertat i independència i la del seu poble.


    Valoració


    3,5/5
    Literatura històrica molt rigorosa amb perspectiva de gènere i una ambientació molt bon recreada. 

    La literatura juvenil històrica, no brilla gaire per la seva originalitat. Especialment en català on trobem majoritàriament dues categories: la medieval i la guerracivilista. És un gènere complicat que tret d'algunes excepcions, rarament arriba a atraure a un gran número de lectors ja que a banda de minoritari, normalment requereix un bagatge històric que el públic al que va dirigida no sol tenir. Àunia, trenca una mica això pel seu context temporal i el fet de posar com a protagonista a una noia que no vol cenyir-se als rols de gènere de l'època.

    La novel·la comença bé i el gran carisma de l'Àunia ens atrapa al principi. La coneixem com a nena i l'acompanyarem fins a l'època adulta durant tota la novel·la. El text està dividit amb pauses cada poques pàgines i això afavoreix molt l'entrar a novel·la i la seva lectura. També col·laboren els girs i les escenes d'acció.

    En quant als personatges, el pes de l'obra el porta la protagonista principal. De vegades es troba a faltar una mica de desenvolupament d'altres personatges, que tot i que en algun moment té lloc, per l'extensió del text, poder hi havia possibilitat de més.

    La recreació que ha fet l'Ivan Vera és excepcional. Es nota que la novel·la sorgeix com a investigació del Treball de Recerca de Batxillerat. El text està farcit de detalls i de vocabulari. Però això també és una arma de doble fil, ja que molts detalls no són necessaris per al desenvolupament de la història i la quantitat de notes alenteix la lectura d'un text, a la que a estones li falta dinamisme. De fet al text li falta força economia textual. No calien tants detalls, ni gairebé 400 pàgines per explicar la història, que a vegades peca de semblar més un estudi històric que una obra de ficció juvenil (en la que hauria de prevaler l'entreteniment). També s'ha de reconèixer l'habilitat amb la que l'autor narra les batalles.  
    • Pros: la perspectiva de gènere, el rigor històric, atrapa en certs moments, la protagonista principal
    • Contres: la falta d'economia textual, el ritme de vegades lent, l'excés d'historicisme, el final, ...

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    A una biblioteca escolar de la província de Girona ha d'estar. Tinc més dubtes si a la resta de biblioteques escolars de Catalunya, ja que tot i estar molt ben documentada a nivell narratiu té marge de millora. També hem de valorar que normalment no tenim literatura juvenil d'aquesta qualitat, ni d'aquesta època.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des d'altres títols de literatura històrica o de personatge femení empoderat:

    jueves, 3 de febrero de 2022

    Las que estamos muertas : reseña

    Ficha técnica

    Forna, Namina ; García Campos, Raúl [trad.]. Las que estamos muertas. Barcelona : Molino, 2021. 444 p. ISBN 9788427220218

    Etapa recomendada: ESO2-ESO3 (+13 años)

    Saga: Sí. Trilogia.

    Autoría

    Namina Forna (Serra Lleona, 1987) es una escritora sierraleonesa-americana nacida en el seno de una familia de políticos. A la edad de 9 años y después del divorcio de sus padres, es enviada a Atlanta con su madre, debido a la situación de violencia y de guerra civil del país. La lectura era algo habitual en su infancia y la misma autora explica que le ayudaba a evadirse de las atrocidades de la guerra. En Atlanta asiste a un centro de educación secundaria femenina para alumnas de color y posteriormente se gradúa en Bellas Artes en California (USC School of Cinematic Arts). 

    Las que estamos muertas (2021) es su debut literario. En poco tiempo se sitúa en la lista de más vendidos del The New York Times e incluso se compra los derechos para llevarla a la pantalla.

    Namina Forna creció escuchando historias protagonizadas por mujeres fuertes, pero con el paso del tiempo se percató que en EEUU no había muchos libros así y que hacia falta escribirlos.


    Argumento

    Otera es un mundo en guerra entre dos razas: los monstruos (mortaulladores) y los humanos. Deka vive en un pequeño pueblo muy alejado de las zonas de batalla. Es una joven de rasgos africanos, viviendo en un pueblo donde todos los cabellos menos el suyo son rubios. A esto que le provoca cierta zozobra, se suma el hecho que su madre ha fallecido recientemente, debido a una epidemia. Pero la vida continua su curso y a punto de cumplir los 16 años debe enfrentarse al ritual de la pureza. Si tiene éxito pasará a ser considera una mujer de pleno derecho. Si fracasa deberá aceptar un destino desconocido y aciago. Justo en el momento que Deka está a punto de realizar el ritual, unos mortaulladores atacarán el pueblo...


    Valoración


    3/5
    Novela fantástica y de aventuras con perspectiva de género femenina y racial, una buena protagonista principal y unos temas valientes, pero con un ritmo desigual.
     
    No estamos ante una novela original. La historia nos sonará a muchas otras. Adolescente que no encaja en el mundo, verá su rutina alterara para someterse a un arduo camino y acabar sobreponiéndose al destino fijado. Aquí pero, lo original es el punto de vista de género y el racial. La protagonista es mujer y de rasgos africanos. Pero en cuanto a la trama... ya la hemos visto muchas veces antes en la literatura fantástica. A pesar de eso, el libro atrapa especialmente al principio. El destino de Deka capta nuestra atención y queremos saber como va a escapar del nuevo paradigma. Lamentablemente tanto el ritmo, como la trama tiene altibajos.

    Los personajes son originales, pero la autora se queda en la superficie de estos. Aún así, destaca el personaje principal, pero también Manos Blancas y sus dos monturas o Britta. Es de suponer que irán evolucionando en los siguientes volúmenes, pero en este, se profundiza poco en ellos. 

    El worldbuilding es coherente y sustenta muy bien la historia, pero le falta originalidad y complejidad, aunque es suficiente para proyectar el mensaje principal de la novela.

    Los temas tratados en la novela son valientes y necesarios. Muy poco habituales en la literatura juvenil, aunque por desgracia tampoco se profundiza mucho en ellos. Algunos que podemos encontrar son: el patriarcado, el machismo, el racismo, la invisibilización de las mujeres, la prostitución, la esclavitud, la educación a satisfacer al hombre, la sororidad, la religión y los mitos ancestrales, etc.
    • Pros: el inicio, el punto de vista de género, los temas tratados y la protagonista principal
    • Contras: tiene altibajos y a ratos se vuelve monótona, no profundiza en los personajes y hemos visto y es poco original

    ¿Debe estar en una biblioteca escolar o juvenil?

    Tengo dudas. Por un lado el punto de vista de género y el hecho de que esté escrito por una autora africana, seria motivo para adquirirlo. Por otro lado, literariamente deja que desear. 


    Itinerario lector

    Podemos mediar a, o desde, otros títulos afines, que traten sobre el empoderamiento femenino, o con perspectiva racial, como por ejemplo:

    jueves, 13 de enero de 2022

    Mentiders : ressenya

    Fitxa tècnica

    Lockhart, E. ; Santaulària, Mercè [trad.]. Mentiders. Barcelona : Fanbooks, 2015. 272 p. ISBN 9788416297115

    Lockhart, E. ; Batista Pegueroles, Montserrat  [trad.]. Éramos mentirosos. Barcelona : Salamandra Blue, 2015. 283 p. ISBN 9788416555000

     
    Etapa recomanada : ESO3 (+14 anys)

    Autoria

    Emily Jenkins (1967), també coneguda amb el pseudònim E. Lockhart, és una escriptora d'àlbum il·lustrat, novel·la juvenil i adulta. Doctorada en Literatura anglesa del s.XIX per la Universitat de Columbia, va escriure la tesi titulada "The Reading Public and the Illustrated Novel, 1890-1914".
     

    Argument

    La Cadence pateix depressió i migranyes que li han fet repetir curs i tenir una vida poc normal per a una adolescent. Pertany a una família molt rica. Son tan rics, que tenen la seva pròpia illa a Anglaterra. A aquesta tenen diferents cases on estiueja tota la família. Allà amb els seus cosins han format el grup dels Mentiders amb qui comparteix estius inoblidables. El problema és que la Cady va patir un accident que li ha fet perdre la memòria i no recorda que va passar. Desprès d'un estiu d'absència tornarà a l'illa a veure els seus estimats Mentiders i a intentar reconstruir l'estiu que va canviar la seva vida. Però no li posaran gens fàcil., ja que a banda de mentides, també és una família amb molts secrets.


    Valoració


    3,2/5
    Novel·la sisesentidesca amb una bona ambientació i una protagonista principal molt ben construïda. El desenvolupament cau en la repetició i l'efectista final no aconsegueix crear l'impacte buscat.

    La premissa no està malament, però és que històries basades en famílies riques i els seus conflictes no són allò més original del món. Capta l'atenció, però l'inici és fa lent i caòtic, ja que la trama no avança en línia recta i tampoc sabem exactament cap a on ens vol portar. És com si l'autora volgués despistar per impactar amb el final que té preparat, però això és molt arriscat si no pots mantenir l'interès fins al final. Tot i això, la brevetat dels capítols fa que sigui una lectura dinàmica i a la que no costa entrar i estar.

    El personatge de la Cadence és sens dubte un dels grans pilars de la novel·la. Està ben construït i l'autora ens endinsa a la seva ment mitjançant els seus pensaments, pors, traumes, inseguretats, etc. Un altre personatge ben creat és el d'en Gat (l'interès romàntic de la Cadence). Els altres personatges, sense estar gaire desenvolupats són creïbles i força tridimensionals.

    L'atmosfera de la novel·la és un altre dels punts forts d'aquesta. La recreació de l'illa és espectacular. Però també la dels conflictes familiars, l'arbre genealògic, l'angoixa de la protagonista, els secrets, etc.

    Literàriament parlant, el llibre es troba a la mitjana. Ni està mal escrit, ni tampoc es pot dir que passarà a la història de la literatura. Si que té algun recurs original, com per exemple els petits contes imaginats per la protagonista i que clarament són un homenatge a El rei Lear. Trobem altres referències literàries com Cims borrascosos o Agatha Christie. Però poc més. No s'atreveix a tocar en profunditat els temes que mostra, com per exemple: la salut mental, els traumes, els secrets familiars, l'elitisme, el racisme o la distribució de la riquesa. Tot i que són temes molt presents, l'autora passa per sobre d'aquests temes o simplement els ignora. D'haver-ho fet hagués millorat molt el resultat. 
    • Pros: personatges, ambientació, final efectista
    • Contres: final efectista i trampós que pot decebre, pot semblar repetitiva i caòtica, toca temes molt punyents, però no aprofundeix en cap

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sembla ser que és un llibre que agrada força entre els joves. Als que haguem vist El sisè sentit, o  haguem llegit Un altre pas de rosca no ens aportarà gaire. Tinc dubtes sobre la seva adquisició.


    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des d'altres títols amb mentides, enganys, secrets o personatges protagonistes femenins que cerquen saber qui són realment, com per exemple:

    miércoles, 5 de enero de 2022

    L'última descendent : ressenya

    Fitxa tècnica

    Riordan, Rick ; Gil, Ricard [trad.] ; Naidu, Lavanya [il.]. L'última descendent. Barcelona : Montena, 2021. 416 p. ISBN 9788418483394

    Etapa recomanada: 6é de primària - 2n d'ESO (11-13 anys)

    Saga: No


    Autoria

    Rick Riordan (Texas, 1964) és un escriptor i exprofessor nord-americà, conegut principalment per la saga juvenil, Percy Jackson i els déus de l'Olimp. Aquesta saga ha estat traduïda a més de 40 idiomes i ha venut més de 30 milions d'exemplars només a EEUU.

    Riordan debuta al 1997 amb el títol Big Red Tequila. La primera novel·la per adults negra d'una trilogia amb un ritme molt alt. Vuit anys desprès publica el primer títol de Percy Jackson, El lladre del llampec (2005). Li seguiren altres sagues més seguint aquesta o basades en altres mitologies com l'egípcia o la nòrdica.

    L'última descendent (Daughter of the Deep, 2021) és la seva publicació més recent i al contrari de les altres, és autoconclusiva. Aquest cop la novel·la es basa en el títol de Jules Verne, Vint mil llegües de viatge submarí


    Argument

    A l'acadèmia marina Harding-Pencroft (HP) viuen i estudien els germans Anna i Dev. Orfes, al morir els seus pares en una expedició marina. El dia passa entre rutina de pràctiques i estudis, fins que tindrà lloc un esdeveniment tràgic. L'acadèmia rival, l'Institut Land, bombardeja les instal·lacions de l'HP. El Dev morirà i l'Anna i un grup reduït d'estudiants hauran de fugir per conservar la vida. Poc s'imagina l'Anna que en aquesta fugida, per poder sobreviure, necessitarà anar descobrint els secrets que li ha amagat la seva família i que la connecten directament amb el mateix capità Nemo.

    Valoració


    3,3/5
    Middlegrade d'aventures que recupera el personatge i l'ambientació d'un clàssic de Verne. Amb un bon ús del ritme i una gran personatge principal, té algunes errades i carència d'economia textual.

    L'inici de la novel·la es força sorprenent. Tot i que comença com una novel·la molt tendre (amb una acadèmia que ens recordarà a Harry Potter) i uns animalons marins molt entranyables, de seguida dona un tomb catastròfic  quan l'Anna perd el seu germà en un atac enèmic. A partir d'aquí l'autor capta la nostra atenció al barrejar excel·lentment moments d'acció, amb d'altres de perill i calma tensa.

    Els personatges de la novel·la són prou correctes, tirant a pobres, ja que si la protagonista principal està prou ben tractada i desenvolupada, els personatges secundaris són meres comparses. Tenen més aprofundiment els personatges animals, que els humans. En un llibre d'aquesta longitud, es podien haver treballat una mica més. 

    L'atmosfera és prou correcte, tot i que molt inspirada en la novel·la de Jules Verne a la que homenatja el llibre, Vint mil llegües de viatge submarí. Té algunes idees noves originals, però no acaba de captar l'atmosfera d'aventures clàssiques.

    Amb una introducció una mica llarga, el llibre té encerts especialment en el ritme, a l'alternar pausa i ritme, però un inici una mica lent i un clímax fluix, així com la falta d'economia textual, fan ensorrar-se a estones l'obra. El viatge de l'heroi està bé, però té marge de millora.
    • Pros: el worldbuilding, la protagonista, els personatges animals, el ritme i el material extra (mapes, directori de personatges, il·lustracions, ...)
    • Contres: una introducció un xic llarga, un clímax fluix i poc desenvolupament dels personatges secundaris, 

      Té lloc a una biblioteca escolar?

      És un llibre correcte (però fluix), i a més una obra autoconclusiva d'aquest autor. El podem comprar si no tenim res d'ell i no tenim prou pressupost per adquirir sencera alguna de les sagues del mateix autor.

      Itinerari lector

      Podem arribar a aquesta lectura, o anar des d'ella cap a altres títols d'aventures, com per exemple: