domingo, 7 de abril de 2024

La escalera de los gritos : reseña

Ficha técnica

Stroud, Jonathan ; Martínez, Celia [trad.] Agencia Lockwood : la escalera de los gritos. Madrid: Hidra, 2022. 432 p. ISBN 9788419266217

Etapa recomendada : +2º de ESO (a partir de los 13 años)

Saga: Sí (1 de 5). Dispone de adaptación cinematográfica cancelada la primera temporada.

Argumento

En un Londres donde los fantasmas son un problema oficial, el gobierno gasta presupuesto en métodos de defensa y en agencias gubernamentales que trabajen sobre el tema. Pero el ámbito privado también se ocupa de combatir los espíritus y otros fenómenos paranormales: empresas que venden material antiespectros y también agencias que los eliminan y los cazan. Y en estas empresas los adolescentes tienen un papel crucial, ya que solo los niños y jóvenes pueden ver o sentir a los espectros. Una de estas agencias es la Agencia Lockwood & Co., en la cual Lucy Carlile acaba de ser seleccionada para trabajar en ella por Anthony Lockwood. Y esta una empresa muy especial, ya que es la única de Inglaterra en la que no trabaja ni un solo adulto.


Valoración


4/5
Novela fantástica-criminal que atrapa desde el principio, con unos personajes algo planos, pero con un mundo muy bien creado, una mezcla de géneros que funciona muy bien y un ritmo excelente.

La premisa es realmente original. Niños y adolescentes trabajando sin supervisión adulta. Pero además, si esta propuesta la hemos visto muchas veces en clásicos del misterio o de las aventuras, aquí lo vemos llevado a un Londres gótico y fantasmagórico ... y lleno de fantasmas, espíritus y otros seres parapsicológicos. Además el libro empieza, como si una película de James Bond o de Indiana Jones fuera, con una pequeña misión introductoria y nos sumerge de lleno en la acción, pero también en este mundo que aunque parecido al nuestro, desconocemos totalmente. Y eso, atrapa al lector desde la primera página.

En cuanto al trabajo con los personajes, en esta primera entrega de la saga, no es que sea muy destacable. Tienen unas cuantas características estereotipadas y que no evolucionan mucho durante la novela. Aunque hay que destacar, que juntos funcionan bien y que además hay una gran gama de  secundarios que hacen que tengamos un título poblado por muchos y diferentes personajes... aunque planos. 

Si los personajes no son el punto fuerte de la novela, el mundo creado si lo es. Está plagado de detalles y en él podemos encontrar muchos y variados espectros, tecnología defensiva contra estos, normas, protocolos, leyes, etc. El autor ha hecho un buen muy trabajo y dota de todo un sistema complejo y detallado al imaginario creado. 

Quizás el punto fuerte de la novela es tanto el ritmo, como el acertar el tono al mezclar terror y  género policiaco de una forma atractiva y moderna. Y es que en este título podemos encontrar muchas resonancias a Los cinco, Scooby Doo, Stranger Things o Cazafantasmas o Star Wars. 
  • Pros: mundo muy original y consistente, muy buen ritmo y constante, mezcla de géneros que funciona muy bien
  • Contras: los personajes son planos y estereotipados

¿Debe estar en una biblioteca escolar?

Sí.


Itinerario lector

Podemos mediar a este título desde o hacia lecturas o universos que también sean una mezcla de géneros y donde los adolescentes sin contar con los adultos, tengan un especial protagonismo e impacto en el mundo. Como por ejemplo:

martes, 26 de marzo de 2024

Los secretos de Heap House : reseña

Ficha técnica

Carey, Edward ; Barahona, Lucia [trad.] Los secretos de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 384 p. ISBN 9788419654335

Carey, Edward ; Martí i Segarra, Elena [trad.] Els secrets de Heap House. Barcelona : Blackie Books, 2023. 408 p. ISBN 9788419654342 -en catalán-

Etapa recomendada : 3º-4º de ESO (+14 años)

Saga: Sí (1 de 3)

Argumento

La mansión Heap House se levanta en medio de un gigantesco vertedero. De hecho la família se ha vuelto muy rica gracias a él. No es la única peculiaridad de Heap House, la casa de los Iremonger. Todos los Iremonger tienen un objecto que llevan siempre consigo, también todos tienen algún poder extraordinario. Además de los Iremonger con nombre propio, en la mansión viven un ingente número de criados y criadas, pero estos no tienen nombre, solo el apellido de la familia. Cuando una nueva criada (Lucy Pennant) llegué a Heap House, las rígidas tradiciones de la mansión comenzarán a tambalearse.


Valoración


3,4/5
Novela coral de misterio con dosis de terror en la que destaca la creación de un mundo extraordinario, la cantidad de personajes y la originalidad de la trama. Por desgracia un principio y un final dilatados en exceso le resta puntos a lo que podía haber sido un excelente título.

Al adentramos en la historia podemos pensar que estamos ante un nuevo título de terror de mansión encantada. Y aunque la novela es mucho más que eso, no podremos conocer la trama hasta haber sobrepasado las primeras 100 páginas. Esto le hace tener muchos números para que más de un lector juvenil abandone su lectura al sentirse completamente confuso, frustrado y ver que la trama no avanza. Si consigue llegar a ese punto, lo que se encontrará es un mundo tremendamente original.

En cuanto a los personajes hay que decir que para ser una novela coral, el trabajo es notable. Los dos protagonistas están excelentemente bien desarrollados, pero los secundarios e incluso los personajes a los que solo se les dedica un capítulo, están llenos de personalidad, detalles y matices. 

Pasa lo mismo con el mundo creado. La mansión de Heap House, es una de las casas más originales jamás. Y no solo la casa si no todo lo que lo envuelve a esta y a la familia que la habita. Pero la casa, es quizás el principal personaje de esta novela, que vertebra el vertedero y los habitantes de arriba y de abajo, así como sus vidas, sus pasiones y sus temores.

Para acabar y lamentablemente, es una lástima que el autor no controle los tempos, ni los ritmos de la literatura juvenil, ya que un planteamiento muy dilatado y un desenlace igual de alargado, hace que una propuesta notable pierda mucha potencia literaria y se aleje de una parte muy importante de su público potencial. A todo esto sumar, que para ser un primer título, la entrega es poco autoconclusiva y que para un primer ciclo de ESO el texto es complejo, mientras que para un segundo ciclo de ESO la trama es demasiado infantil.
  • Pros: un mundo tremendamente original, un nudo de alta calidad, grandes y variados personajes y una trama y mundos muy sorprendentes
  • Contras: un planteamiento alargado en exceso y el mismo problema con el desenlace

¿Debe estar en una biblioteca escolar?

Estos libros siempre generan sentimientos contrapuestos. Es un título de calidad alta y muy bien editado, pero su extensión y ese planteamiento alargado en exceso, provocará que el libro coja polvo en la estantería y que solo lo podamos recomendar a lectores muy avanzados de 3º o 4º de ESO.


Itinerario lector

Podemos mediar a este título desde o hacia lecturas o universos donde las mansiones extraordinarias sean las protagonistas.


domingo, 10 de marzo de 2024

Misteris de la boira : ressenya

Fitxa tècnica

Soro, Selena. Misteris de la boira. Barcelona : Columna, 2020. 544 p. ISBN 9788466426619

Etapa recomanada : 2n-3r  d'ESO (+13-14 anys)

Saga: Sí (1 de 2)

Argument

El món de la Gala és força petit ... i més encara d'ençà que la seva germana es va suïcidar. Viu en un petit poble envoltat per una boira mortal, on la vida i la supervivència són molt complicades. No neixen nens, ni tampoc animals. Excepte del Taru, un gat que li companyia. Més enllà del poble no existeix res més que la mort per causa de la boira. Però el taverner del seu poble, sap que això és mentida i arriba un moment en que ho confirmarà a la resta d'habitats.

Valoració


4/5
Realment un cop ens endinsem en l'obra, no trobem res que no haguem vist abans. Però cal reconèixer que l'autora sap com plantejar un camí de l'heroi d'una forma una mica diferent. Força èpica i sense caure a la figura de l'adolescent incomprès i poc estimat. I a més aquesta fórmula funciona prou bé per captar l'atenció des del principi i per sorprendre al lector. Però és que a més enganxa, perquè la introducció és força ràpida i directe i els capítols no són gaire llargs, aconseguint que en poc temps de lectura estem ja acompanyant a la Gala en el viatge al que haurà de descobrir el seu destí.

Un dels pilars de la novel·la són els seus personatges. Tots! I és que l'autora ha demostrat ser una gran creadora d'aquests. El de la Gala no deixar de brotar matisos i detalls durant tota la novel·la, arribant a construir un personatge notable i molt carismàtic. I el mateix tot i que en menor grau, ho aconsegueix amb el seu company masculí, en Ciaran. Personatge amb llums i ombres, que ens confondrà  positivament durant tota l'obra.

El món que ha creat la Selena Soro també sorprèn gratament. Molt inspirant en altres sagues èpiques on el tema principal és la lluita entre el bé i el mal, però incorporant molta factura pròpia que aconsegueix un món molt únic. Amb referències des del budisme fins a Star Wars o o inclús alguna picada d'ull a Clive Barker. 

Els temes que tracta també respiren una mica d'aquestes fonts. De fet cal aplaudir al trobar una novel·la juvenil on el tema central sigui l'amor, però no l'amor romàntic. De la mateixa forma, cal fer-ho amb el fet de centrar la novel·la en dos personatges duals, amb la seva part lluminosa i la seva part fosca. Es tracten altres temes d'aquestes sagues, com l'autoritarisme, la família, la manipulació per part del govern, etc. 

En general estem davant d'un títol molt rodó (poc habitual a la literatura juvenil catalana), de molt alta factura, molt ben treballat i que pot enganxar a qualsevol lector, fer-lo gaudir i també  reflexionar sobre temes molt vitals.
  • Pros: arrencada molt ràpida, gran construcció de personatges i del món, molt bona i original barreja de influències i molt addictiva
  • Contres: potser l'extensió és una mica llarga i pot decebre als lectors habituals de fantasia clàssica on el romanç és un eix central de la història

    ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

    Sens dubte i per tot els punts forts que hem comentat a dalt.

    Itinerari lector

    Podem mediar a, o des de, altres novel·les amb amics imaginaris o amb preadolescències complicades, o amics imaginaris o extraordinaris.




    domingo, 25 de febrero de 2024

    Ressenya : Crenshaw. El gat invisible

    Fitxa tècnica

    Applegate, Katherine, Vidal, Jordi. [trad.]. Crenshaw : el gat invisible. Barcelona : La Galera, 2016. 272 p. ISBN 9788424658342

    Etapa recomanada : Middle grade (10-12 anys)

    Saga: No


    Argument

    En Jackson és un nen al que li encanta la ciència, té una germana, petita, una gosa, una mare amb una feina a temps parcial i un pare amb esclerosis múltiple, fet que trastocarà tota la seva vida … i farà que conegui en Crenshaw. El seu amic imaginari…en forma de gat gegant i parlant..

    No tenir prou feina és una feina difícil

    Valoració


    5/5
    Un altre llibre més sobre amics imaginaris? Bé, potser estem davant del llibre sobre amics imaginaris. I tot i que no ens adonem aviat, podem veure en la prosa de l'autora que tracta un tema tan important com el de viure al carrer amb una força, una tendresa i un respecte totalment fora de sèrie. Aquesta gran forma d'escriure i aquesta sensibilitat especial ens atrapa des de la primera pàgina, així com tots els personatges i situacions de la família del nen protagonista.

    I és que els personatges estan sòlidament construïts. De fet de forma molt poc freqüent a la literatura infantil. La construcció de personatges està molt per sobre del que trobem en aquest àmbit. No només el personatge protagonista. També la germana, la mare, el pare i inclús el Crenshaw. Tots plens de detalls i de matisos que els fan molt tridimensionals i el més important, que empatitzem amb tots i cadascun d'ells. Un gran treball. Sens dubte.

    Sí els personatges estan ben perfilats, no es queda pas endarrere la construcció de l'atmosfera (i al mateix temps), el tema principal del llibre, que no és un altre que la pobresa i la exclusió social. I està tan ple de detalls, que és impossible no entrar a la novel·la i emocionar-se amb ella. Robar paper del WC, vendre's la televisió, anar a dormir tota una família al cotxe, rentar-se a banys públics, la frustració que provoca tot plegat, etc. Però cal destacar l'exercici de enginyeria de precisió que fa l'autora per relatar tot això des de el respecte, sense drama i sense perdre per un moment el punt de vista infantil del personatge protagonista. Magistral i a l'abast de molt pocs autors.

    I és que cal reconeixer, que si tots els pilars del llibre estan bé, i tot conjuga en un tema tan feixuc com el tractat, és gràcia a la gran forma d'escriure que troba Katherine Applegate a la novel·la. Una autora que valdrà molt la pena seguir llegint.
    • Pros: fàcil de llegir, capítols curts, molt ben escrita, temes molt punyets, grans personatges i molt sensibilitat
    • Contres: res

      ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

      Sens dubte. Estem parlant d'una novel·la d'altíssima qualitat i d'un nou clàssic, que lamentablement ha passat sense pena ni glòria pel mercat editorial.

      Itinerari lector

      Podem mediar a, o des de, altres novel·les amb amics imaginaris o amb preadolescències complicades, o amics imaginaris o extraordinaris.



      domingo, 4 de febrero de 2024

      Ressenya : El cor condemnat

      Fitxa tècnica

      Barker, Clive; Calvo, Javier [trad.]. El cor condemnat. Barcelona : Laertes, 2023. 160 p. ISBN 9788419676221

      Etapa recomanada : Post-obligatòria (16-17 anys)

      Saga: No


      Argument

      Frank Cotton és un hedonista insaciable. Es deixa dur per les seves passions. També per les més fosques i baixes. Però un cop ja ha cremat tot el que ha caigut al seu abast, comença a investigar allò que està més ocult. I així acaba a les seves mans la capsa de Lemarchand. Una mena de trencaclosques japonès que diuen que quan aconsegueixes obrir descobriràs un plaer inimaginable. Però la capsa és la porta al mons dels cenobites. Uns essers especialitzats en el dolor i les tortures més extremes ... i ara en Frank descobrirà unes sensacions que no es podia ni arribar a imaginar.

      Valoració


      4/5
      Per a les persones que no coneguin en absolut el fenomen Hellraiser, sens dubte serà una novel·la molt sorprenent. L'aparició dels cenobites capta de forma molt poderosa l'atenció i desperta l'interès per saber més sobre ells. Tot i que lamentablement, poca cosa més esbrinarem. Però malgrat això la novel·la sorprèn amb un inici molt ràpid i directe que atrapa fins el final.

      A una novel·la tan curta, podem pressuposar que no hi haurà gaire espai pel desenvolupament dels personatges. Però això és un error. El personatge del Frank tot i tenir poca presència, l'arribarem a odiar amb tota la nostra ànima. I el personatge de la Júlia, a part de tenir un gran desenvolupament, ens despertarà una gran gamma d'emocions. 

      Si bé és cert que els cenobites són uns misteri i que a l'acabar la novel·la no hem descobert pràcticament res sobre ells, la simple creació d'aquests és un exercici d'alta i terrorífica creativitat. La seva estètica, aspecte i personalitat, és tot un enigma que ens atrapa sense remei. Però l'ambient angoixant i esfereïdor va de menys a més, fins arribat a un clímax final inesperat i escruixidor. 

      Potser l'estil de Clive Baker no és alta literatura, però s'ha de reconèixer que és una de les figures més influents del terror contemporani i que aquí ens regala un relat curt, directe, gairebé teatral i tremendament original. Així que segur què no és alta literatura saber barrejar tot això i despertar tot tipus d'emocions al lector en un relat de 150 pàgines? 
      • Pros: la seva frescor, atreviment, intransigència, imaginació i brevetat
      • Contres: no és una obra per tothom al tenir referències molt directes al sexe i al gènere gore

        ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

        Sí. El terror és un dels gèneres més demandats a secundària i a això es suma que una de les característiques més demandes és que un llibre sigui curt. Aquest llibre compleix ambdues i a més, tècnicament està molt ben escrit.

        Itinerari lector

        Podem mediar a, o des de, altres novel·les en que aquest terror psicològic, gore i d'altres mons estigui present. Com per exemple:

        domingo, 21 de enero de 2024

        Parla : ressenya

        Fitxa tècnica

        Anderson, Laurie Halse; Sampere, Josep [trad.]. Parla. Barcelona : L'Altra Tribu, 2023. 192 p. ISBN 9788412722796

        Etapa recomanada : 2n cicle d'ESO (14-15 anys)

        Saga: No

        Argument

        La Melinda Sordino comença el seu primer any a l'Institut Merryweather. Li costa fer amigues. Alguna cosa ha passat que tothom li fa el buit. També la seva única amiga, que està més interessada en no quedar-se aïllada i entrar a qualsevol grup, que no pas quedar-se amb ella. La Melinda no té cap altre remei que acompanyar-se a si mateixa en aquesta solitud amb el seu gran món interior, acidessa i sarcasme, però especialment amb les classes de plàstica per gestionar el gran secret que amaga relacionat amb aquest aïllament social.

        Valoració


        4/5
        Un altre llibre més sobre inadaptats socials?, ens podem preguntar quan el comencem a llegir... però ni més lluny, perquè a les primeres pàgines ja descobrim que es diferencia molt d'altres títols en que el/la protagonista amaguen un trauma que condiciona la seva adolescència, aquí la protagonista tira molt de crítica, sàtira, acidesa i sarcasme i això pot atrapar a més d'un adolescent en la seva lectura, ja que aquest to no és gaire habitual al panorama literari juvenil dramàtic.

        El personatge de la Melinda és dels més originals que ens podem trobar a una novel·la dramàtica i està molt ben construït. L'anem descobrint  mitjançant els seus monòlegs interns, però també a través de les vivències i inclús a través de les classes. I això està especialment ben aconseguit si tenim en compte que la Melinda gairebé no es relaciona amb ningú, i tot i així no es fa gens repetitiva aquesta forma de conèixer el personatge tan introspectiva.

        El clima predominant d'angoixa a la novel·la també està molt ben assolit. Més tenint en compte que la barreja entre humor (a partir del sarcasme) podria haver ensorrat tota la carrega dramàtica. Però l'autora combina excel·lentment totes dues. Sap quan i com narrar una situació molt dramàtica i sap ficar la dosi justa d'humor per no desconnectar-nos de les vivències traumàtiques de la protagonista. Un joc d'equilibri realment notable!

        També destaca la recreació del món de l'institut. Molt realista sense caure en el tòpic de fer que el capità de l'equip de futbol sigui parella de la capitana de les animadores. Molt plural, al mostrar-nos diferents perfils d'alumnes, diferents perfils de professors. Cal remarcar que, més que retratar l'estereotip de la lluita per la popularitat (pròpia d'un institut d'EEUU), aquí opta per mostrar un univers on tothom busca el lloc on encaixar amb poc èxit. Molt humà i  molt real.. 
        • Pros: to sarcàstic que atrapa des de la primera pàgina, barreja entre dama i comèdia, gran creació de personatges i fugida de l'estereotip del clàssic institut d'EEUU, la seva breu extensió
        • Contres: a més d'un lector se li farà massa, la quantitat de diàleg intern de la protagonista, la imatge vuitantera de la portada és horrorosa en comparació amb la imatge de l'edició original i que a més tenia molt més a veure amb la història

          ¿Ha d'estar a una biblioteca escolar?

          Sí. És una lectura molt original i fresca i tot i que la portada allunyarà segur als possibles lectors, aquí tenim un molt bon llibre per prescriure.

          Itinerari lector

          Podem mediar a, o des de, altres novel·les en que els personatges tinguin aquest to compartit entre drama i comèdia/sarcasme:
          • No està escrit a les estrelles, de John Green  ( Goodreads)
          • Els avantatges de ser un marginat, de Stephen Chbosky   ( Goodreads)
          • Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers, de Benjamin Alire Sáenz (Ressenya a aquest blog)
          • Armaris i barricades, de Adrià Alguacil (Ressenya a aquest blog)