miércoles, 7 de agosto de 2019

La cançó del cucut : ressenya

El llibre

Hardinge, Frances ; Pàmies, Xavier [trad.]. La cançó del cucut. Barcelona: Bambú, 2018. 512 p. ISBN 8483435594


L'autora

Frances Hardinge (1973) és una escriptora britànica que va debutar com a contista al 2001 en revistes de relats curts. Al 2006 pública la seva primera la novel·la titulada "Fly by night" que guanya el premi "Branford Boase Award" atorgat a escriptors de literatura infantil i juvenil novells. Amb "La canço del Cucut" (2014) i "L'arbre de les mentides" (2015), l'autora s'ha posicionat com un referent a tenir en compte en la literatura juvenil.  De fet "La cançó del Cucut" ha estat triada com a un dels 100 millors llibres de LIJ pel diari Times.

Xavier Pàmies (1959) és un traductor a llengua català dels idiomes portuguès, anglès i francès. Ha traduït autors molt reconeguts com Paul Auster o José Saramago i ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona de traducció (2005) i el I Premi de Traducció Giovanni Pontiero (2008).


L'argument

La Tris es desperta confosa i amb les paraules "Set dies" al cap. De sobte s'adona que està al seu llit i que està sent atesa pels seus pares i un doctor. Fins aquí tot sembla un episodi més de les malalties recurrents de la Tris, però no és pas així. 

Quan la Triss recupera els sentits després de l'accident, sap que li ha passat alguna cosa estranya i terrible.
Alguna cosa ha canviat. La seva germana no es vol apropar a ella i l'acusa de no ser la Tris, té una sensació de gana voraç, cada dia es desperta amb fullaraca al llit i les nines es comencen a moure's i a parlar-li ... No, aquest cop no és una malaltia normal.


Valoració


2/5

¿Estàs cercant un llibre que enganxi al teu alumnat/usuari de biblioteca des del principi, que sigui de qualitat, que sigui ràpid i fàcil de llegir? Doncs aquest no és el llibre que estàs cercant. Dels criteris citats abans, aquest llibre només compleix el de qualitat. I cal posar qualitat entre cometes. Quan estem parlant de qualitat en un obra LIJ a que ens referim exactament? Mesurem la qualitat de la literatura juvenil amb els mateixos paràmetres que a la novel·la per a adults. Crec que amb aquest llibre passa exactament això. Aquest llibre ha rebut molts premis i molt bones crítiques, però em sembla que aquestes venen sota criteris que serien més adients a la literatura per adults.

Aquest llibre és lent, terriblement lent. I això no ha de ser dolent per si mateix, però crec que quan expliquem històries (independentment del format), hi ha una cosa que és l'economia. Si es pot explicar quelcom en 200 pàgines, no cal explicar-la en 500. El primer terç del llibre es feixuc com ell sol. La introducció es massa llarga. Podria ser molt més curta, ja que el suspens al que intenta arribar l'autora està aconseguit des del principi.

Existeix també un problema amb els personatges. No acaben d'estar desenvolupats del tot. Cert que això és conseqüent amb la trama, però acabes l'obra amb la sensació de que no acabes de conèixer perfectament a cap desprès de 500 pàgines.

Un altre "defecte" a destacar és el vocabulari. Acumulats en poques pàgines tenim els següents mots: templa, esquitllar, clapoteig, dringadissa, serrats (substantiu), trencants, tascó, redreçar, hàlit, esvalot, esquelles, esmussat, estarrufat, lívida, titil·lant, lluïssor, tàcita, opalines, arraulir, basarda, tous (substantiu) ... normalment fets servir amb unes accepcions desconegudes per el públic infantil/juvenil.

Resumint. Estem davant d'un llibre força lent, on la història s'allarga en excés sense cap funció aparent. En part producte de descripcions que moltes vegades són innecessàries per avançar en la trama. Sumem el fet de que el lector haurà de consultar el diccionari, en algunes parts dels llibre vàries vegades per pàgina. Afegim que estem davant d'una història on no acabes de connectar amb els personatges (repeteixo que això és conseqüent amb la trama, però hi és). Aleshores que ens queda? Ens queda una novel·la amb un llenguatge molt ric (però complicat per al públic al que va destinat), amb una narrativa i unes descripcions molt riques i amb la seva millor carta: un univers propi molt ben construït.

Tornant al principi de la crítica, m'atreviria a concloure que és un llibre de literatura juvenil per adults, però no per a joves, o només per a joves lectors amb un nivell de lectura molt alt i molt exigents amb el que llegeixen. Es podria dir que és un nou Pinotxo. Trobo que s'inspira molt en aquesta obra: la nina que s'enfrontarà contra un mar d'adversitats per transcendir l'encanteri que l'anima i esdevenir una persona real. No m'estranya pas que hagi estat triat com a "nou clàssic", però igual que els clàssics originàriament estaven destinats a un públic adult, aquest em sembla que també és més oportú per a aquest públic.


Ha d'estar a una biblioteca escolar?

Tinc seriosos dubtes a l'hora d'incorporar aquest llibre a una col·lecció juvenil. El podríem adquirir per a una biblioteca escolar tenint en compte que no sortirà gairebé en préstec i que si arribés a sortir sortiria amb comptagotes, havent de fer molta promoció i només seria assequible per a jovent amb un nivell de lectura molt avançat. Personalment em centraria en adquirir altres títols.


A partir de quina etapa/edat el podem recomanar?

3r d'ESO (14-15  anys).

Com ja he dit a dalt, crec que és un llibre més idoni per públic adult que per juvenil. Si el recomanem per a Batxillerat patim el risc de que al ser tan lent i llarg, no rutlli, a part de que no és gaire atractiu en aquestes edats llegir històries on les protagonistes estan tan a prop de la infantessa. En canvi si el recomanem a partir de 3r d'ESO tenim el problema que la multitud de descripcions, la lentitud i la dificultat del vocabulari, generin frustració al lector. Tot i això és pot recomanar a lectors avançats de 3r d'ESO.

Artículos relacionades

0 comentarios:

Publicar un comentario