Ferralla : ressenya
L'obra
Kenny, Pádraig; Ballester, Aurora [trad.]. Ferralla. [Barcelona]: Bambú, 2018. 348 p.ISBN 978-84-94110-3-3.
L'autor
Pádraig Kenny és un escriptor irlandès amb un màster en escriptura anglo-irlandesa. Ha treballat a la ràdio i a altres mitjans de comunicació. Ha publicat dos llibres: Tin (Ferralla) al 2018 i Pog al 2019.
L'edició
Al 2018 l'Editorial Casals mitjançant el seu segell Bambú Editorial, publica la traducció set mesos desprès de la seva data de sortida al mercat (febrer 2018).La feina d'edició és tota una delícia. Començant per la portada de Riki Blanco, que dona forma a alguns dels personatges de la història. Però no s'acaba aquí. El detall dels números de pàgina fets amb tipografia de màquina d'escriure antiga i a tres centímetres per sobre de la cantonada juntament amb la numeració dels capítols també d'estil retro deixen veure un treball editorial molt cuidat.
El preu del llibre és de 11,90 €, un preu molt baix per ser que estem parlant d'un llibre de 350 pàgines, imprès amb paper de qualitat, amb una bona coberta i que a més ha rebut nombrosos reconeixements.
L'argument
Estem a una món distòpic, on arrel d'una guerra, la robòtica màgica va ser creada i ho va canviar tot. Els robots creats per aquesta disciplina es diuen "mecanismes". El fet de poder "dotar de vida" a qualsevol aparell va crear la necessitat de dictar quatre lleis bàsiques preventives:
- Només els enginyers diplomats i registrats (les dones estan excloses) tenen el dret legal d'animar mecanismes.
- Està prohibit dotar de vida i consciència qualsevol matèria primera que s'adapti a les dimensions acordades d'un adult o d'un esser humà "autèntic".
- Tots els aparells mecànics dotats de "vida" han de ser creats utilitzant els principis de la propulsió bàsica i mitjançant el sistema de glifs.
- Queda estrictament prohibit dotar de vida un mecanisme utilitzant els principis de propulsió refinada, coneguts també com a "animació".
Ens submergirem en aquest món post-apocalíptic aterrant enmig d'un desballestador on viu en Christopher, un nen orfe que va perdre els pares en un incendi i que va ser acollit pel seu oncle egoista: el senyor Absalom. Al desballestador també hi viuen un grup de mecanismes (robots) propietat del senyor Absalom i mentre que per a aquest no són més que eines per les que cobra un lloguer que li permet viure, per a Christopher són com part de la família. A aquest grup s'hi afegirà l'Estelle. Una noia humana fabricant de pell sintètica per recobrir aquests mecanismes.
Un dia tot el grup serà contractat per treballar llevant la neu d'una carreta tallada i aleshores un accident canviarà la vida de tots i els portarà a conèixer a l'enginyer més gran de tots els temps i un dels pares de la robòtica màgica.
Valoració
La valoració és d'un 2 sobre 5.
Dir per davant que aquest llibre no m'ha agradat gaire. M'ha semblat massa infantil i això no seria un problema ja que va destinat a aquest públic. Però trobo que per ser una novel·la infantil té alguns inconvenients. En primer lloc la seva longitud de 350 pàgines. També que fa servir un terç del llibre per introduir la trama, cosa que pot desmotivar bastant a algun lector amb certa dificultat a la lectura ... i actualment són majoria. Per acabar també crec que va en contra el fet de que es presenten masses personatges a l'inici i això pot desorientar a més d'un, especialment si parlem de que al llibre no hi ha il·lustracions per facilitar la presentació dels personatges.
També he trobat altres motius no relacionats exclusivament amb el públic. El ritme és especialment lent i no és que estiguem parlant de que és lent perquè està treballant poc a poc una gran trama o clímax, no. És lent sense més. Fins a l'últim quart no hi ha un canvi de ritme que et faci enganxar-te a la lectura. A això es suma la sensació de que saps tota l'estona el que passarà i de que la novel·la en molts aspectes és previsible gairebé de principi a fi. Una altra sensació que vaig tenir és estar llegint un guió d'una pel·lícula de Pixar tota l'estona i a més ple de tòpics: robots amb sentiments (WALL·E), persones grans queixoses i serioses que desprès resulta que tenen un gran cor (Up), una banda de secundaris molt tòpics en la que no falta el personatge que fa el contrapunt còmic, dolents que es fan els bons però que saps que en realitat són molt dolents (Up) i molta molta influència del film "El màgic d'Oz". Què tampoc és que sigui res nou fer una versió pròpia d'aquesta història.
Altre cosa que no m'ha agradat és que es formulen al principi del llibre uns principis inspirats en les tres lleis de la robòtica d'Isaac Asimov, però que desprès no se'ls hi treu suc. Tampoc m'ha agradat la forma en que estan tractats els temes principals, que serien reflexionar sobre que considerem humà, el destí de les ànimes quan deixen el seu cos, si aquesta és podria posar dins d'un robot, els perills de la tecnologia ... però el problema és que estan tractats molt superficialment.
No tota la novel·la m'ha semblat un desastre, també he trobat coses interessants. M'ha agradat com camina entre la frontera de la ciència-ficció i la fantasia. M'ha agradat que la base de la robòtica estigui inspirada en els glifs que donen vida al Golem jueu, ja que tots dos es posen als caps. Em van agradar l'adaptació de les lleis de la robòtica, tot i que desprès crec que estan molt desaprofitades. Un aspecte important és que els capítols són curts i per tant és un llibre ideal per espais de lectures breus i espaiats en el temps. És difícil perdre's si fa dies que no el llegeixes o si l'has hagut d'interrompre sobtadament.
Dir per davant que aquest llibre no m'ha agradat gaire. M'ha semblat massa infantil i això no seria un problema ja que va destinat a aquest públic. Però trobo que per ser una novel·la infantil té alguns inconvenients. En primer lloc la seva longitud de 350 pàgines. També que fa servir un terç del llibre per introduir la trama, cosa que pot desmotivar bastant a algun lector amb certa dificultat a la lectura ... i actualment són majoria. Per acabar també crec que va en contra el fet de que es presenten masses personatges a l'inici i això pot desorientar a més d'un, especialment si parlem de que al llibre no hi ha il·lustracions per facilitar la presentació dels personatges.
També he trobat altres motius no relacionats exclusivament amb el públic. El ritme és especialment lent i no és que estiguem parlant de que és lent perquè està treballant poc a poc una gran trama o clímax, no. És lent sense més. Fins a l'últim quart no hi ha un canvi de ritme que et faci enganxar-te a la lectura. A això es suma la sensació de que saps tota l'estona el que passarà i de que la novel·la en molts aspectes és previsible gairebé de principi a fi. Una altra sensació que vaig tenir és estar llegint un guió d'una pel·lícula de Pixar tota l'estona i a més ple de tòpics: robots amb sentiments (WALL·E), persones grans queixoses i serioses que desprès resulta que tenen un gran cor (Up), una banda de secundaris molt tòpics en la que no falta el personatge que fa el contrapunt còmic, dolents que es fan els bons però que saps que en realitat són molt dolents (Up) i molta molta influència del film "El màgic d'Oz". Què tampoc és que sigui res nou fer una versió pròpia d'aquesta història.
Altre cosa que no m'ha agradat és que es formulen al principi del llibre uns principis inspirats en les tres lleis de la robòtica d'Isaac Asimov, però que desprès no se'ls hi treu suc. Tampoc m'ha agradat la forma en que estan tractats els temes principals, que serien reflexionar sobre que considerem humà, el destí de les ànimes quan deixen el seu cos, si aquesta és podria posar dins d'un robot, els perills de la tecnologia ... però el problema és que estan tractats molt superficialment.
No tota la novel·la m'ha semblat un desastre, també he trobat coses interessants. M'ha agradat com camina entre la frontera de la ciència-ficció i la fantasia. M'ha agradat que la base de la robòtica estigui inspirada en els glifs que donen vida al Golem jueu, ja que tots dos es posen als caps. Em van agradar l'adaptació de les lleis de la robòtica, tot i que desprès crec que estan molt desaprofitades. Un aspecte important és que els capítols són curts i per tant és un llibre ideal per espais de lectures breus i espaiats en el temps. És difícil perdre's si fa dies que no el llegeixes o si l'has hagut d'interrompre sobtadament.
Ha d'estar a una biblioteca escolar?
Tinc seriosos dubtes. Tot i ser un llibre que ha acaparat bones crítiques i distincions no acabo de veure clar els mèrits. Suposo que els experts que els han atorgat han vist alguna cosa que se m'ha escapat. Tampoc acabo de veure el públic objectiu. Un alumne que busqui una novel·la de robots es veurà possiblement decebut, un que cerqui una d'acció igual, un que cerqui una de fantasia també. Crec que podria ser bona lectura per a algú que simplement vulgui llegit un llibre que no l'exigeixi o per un noi que estigui interessat en l'animisme o que li atregui el folklore jueu del Golem o sigui un fan d'"El màgic d'Oz". Però clar, són casos extremadament puntuals i ja sabem que no tenim un pressupost per tirar coets a les biblioteques escolars.
Un altre problema que trobo és la franja d'edat. Poder un xic elevat per un últims curs de primària i una pel massa infantil per un 1r d'ESO.
Etapa recomanada: 6é de primària, 1r d'ESO (11-12 anys)
Un altre problema que trobo és la franja d'edat. Poder un xic elevat per un últims curs de primària i una pel massa infantil per un 1r d'ESO.
Etapa recomanada: 6é de primària, 1r d'ESO (11-12 anys)
0 comentarios:
Publicar un comentario