Les lleialtats : ressenya
Fitxa tècnica
De Vigan, Delphine ; Martin Lloret, Jordi [trad.] Les lleialtats. Barcelona: Edicions 62, 2019. 176 p. ISBN 9788429777291Etapa recomanada: Secundària post-obligatòria (+16 anys)
Autoria
Delphine de Vigan (Boulogne-Billancourt, 1966) és una escriptora, guionista i directora de cinema en llengua francesa formada en ciències de la comunicació per la la Universitat de la Sorbona (CELSA). La seva obra se caracteritza per mostrar relacions familiars i intrapersonals disfuncionals, aïllant als personatges en una atmosfera de soledat i abandonament. El seu primer llibre, que va signar amb pseudònim (Jours sans faim, 2001) relata el seu patiment amb l'anorèxia. A Les Jolis Garçons (2005) tracta sobre les cites i les relacions de parella i al mateix any publica Un soir de décembre, que tracta sobre el dol a l'amor perdut. A Les hores soterrades (2009) explica entre altres temes la seva experiència de bullying laboral. Al 2011 escriu Res no s'oposa a la nit, on tracta la mort de la seva mare i la investigació per descobrir la persona que era realment. Finalment al 2015 publica Basat en una història real, en que s'allunya de les seves senyes d'identitat i s'apropa al thriller i a un estil que recorda al d'Stephen King i al 2018 publica el llibre ressenyat. Està pendent la publicació del seu últim llibre en català, que s'anomenarà Les gratituds. En menys de 20 anys De Vigan s'ha convertit en una pluma imprescindible de les lletres franceses, rebent una desena de premis i el reconeixement de Officier de l'ordre des Arts et des Lettres.
Jordi Martín Lloret és editor d’Animallibres i Més Llibres i també traductor de narrativa, assaig i literatura infantil. Entre els títols que ha portat al català podem trobar títols clàssics com L'escuma dels dies, la Siri Hustvedt, William Saroyan, Jean-Jacques Sempé o Éric Vuillard.
Jordi Martín Lloret és editor d’Animallibres i Més Llibres i també traductor de narrativa, assaig i literatura infantil. Entre els títols que ha portat al català podem trobar títols clàssics com L'escuma dels dies, la Siri Hustvedt, William Saroyan, Jean-Jacques Sempé o Éric Vuillard.
Argument
L'Helene és una professora de secundària que sospita que el seu alumne Theo es maltractat a casa. Per contra, en Theo l'única inquietud que té és la de beure alcohol, fins emborratxar-se amb el seu amic Mathis. En Mathis s'ha fet amic del Theo buscant protecció a l'institut apropant-se al Theo i anant a beure plegats d'amagat. La Cècile (la mare del Mathis) va d'amagat a teràpia per poder gestionar l'inquietant descobriment que ha fet a l'ordinador del seu marit i pare del Mathis. Tot els personatges de la novel·la es troben a una fugida cap endavant provocada per situacions emocionals que no saben gestionar i que els hi provoca estar projectant contínuament cap els altres i en les relacions amb els altres els seus problemes. Podran ser conscients de que només ells poden gestionar la realitat present a les seves vides i empoderar-se per afrontar les coses? O pel contrari es quedaran immersos a les seves neurosis?
Valoració
4/5
Novel·la intergeneracional notable. Estem davant d'un molt bon exercici literari, ric en recursos narratius i que tot i la seva brevetat obre un ventall de temes com l'alcoholisme infantil, la cerca de la identitat a l'adolescència, els alterego a Internet, els secrets i com diu el títol: les lleialtats. Aquells pactes tàcits que fem amb nosaltres mateixos (més que amb les altres persones) i que per conviccions, introjectes o caparrudesa som impossibles de deixar enrrere fins i tot quan ens perjudiquen. La novel·la t'impacta i t'absorbeix amb una força poderosíssima. Com és possible explicar en 176 pàgines, quatre vides diferents que s'interrelacionen? La resposta la trobem a la magistralitat de l'escriptora, que va teixint una composició sublim que atrapa no només al personatges, sinó també al lector i que el porta cap a un precipici on el llença al buit al final de llibre. Perquè la història remou al lector, i molt, però sense alliçonar i sense paternalisme. Ho fa des d'una narració fins a cert punt impersonal (especialment amb els protagonistes adolescents). Sens dubte un excel·lent exercici literari per a fans del realisme i de plomes que treballin la bona construcció psicològica dels personatges, això últim especialment present a l'obra, ja que l'autora aboca a l'obra tot el seu bagatge terapèutic.
- Pros: la bona construcció psicològica dels personatges
- Contra: premissa poc original sobre com els joves es droguen, beuen, etc. i els pares adults són incapaços d'ajudar-los
Ha d'estar a una biblioteca escolar?
Totalment. No es habitual trobar novel·les intergeneracionals d'aquesta qualitat i que donin per a una tertúlia posterior d'alt nivell. És excel·lent per a un debat entre lectors joves i adults.
Itinerari lector
Al ser una novel·la real, dura i amb personatges marginats, podem arribar a ella, o anar cap a ella, des dels següents títols:- The Leftovers de Tom Perrota (Ressenya [en castellà] a aquest blog)
- No i Jo de la mateixa autora, Angie Thomas ( Goodreads)
- La classe de François Bégaudeau ( Goodreads)
- Merlí (sèrie de televisió) de Héctor Lozano ( Capítols disponibles a TV3)
0 comentarios:
Publicar un comentario