El Gabinet dels Objectes Perduts : ressenya
El llibre
Hannibal, James R, ; Solsona, Xavier [trad.]. El gabinet dels objectes perduts. Barcelona: Kimera, 2017. 317 p. ISBN 978-84-246-5970-7L'autor
James R. Hannibal (d'edat desconeguda, tot i que ha d'estar sobre els 40) té un recorregut més que atípic per a un escriptor de novel·la juvenil, ja que abans va ser militar estatunidenc i no precisament de qualsevol tipus, sinó un ex-pilot de l'avió B2 (el conegut com avió fantasma) i de drones. És per això que a la seva obra hi ha una gran influència de la tecnologia, l'espionatge i els secrets d'estat o servicis secrets. Abans de publicar per a nens ja va fer la trilogia sobre en Nick Baron un tinent i pilot de l'exercit dels EEUU i Pirates, sobre un tresor perdut del pirata Morgan. La trilogia "Secció 13" és la primera que ha escrit per a un públic juvenil. A banda d'això també s'ha embarcat en el món dels jocs de rol i ha recuperat un antic joc d'aquest tipus dels anys 80 per fer una proposta molt interessant. Barrejar encara més els jocs de rol i la literatura de "tria la teva aventura". Teniu les lectures i tota la informació d'aquest projecte a Lightraiders.
De Xavier Solsona no tenim gaire informació, tret que és el traductor habitual del Geronimo Stilton i altres novel·les infantils o juvenils.
De Xavier Solsona no tenim gaire informació, tret que és el traductor habitual del Geronimo Stilton i altres novel·les infantils o juvenils.
L'edició
Aquest és un d'aquells llibres que he triat pel contenidor (com fan molts adolescents). La coberta és molt cridanera, amb un disseny molt maco que barreja la temàtica futurista i vintage. Quan obres el llibre el primer que et trobes és un mapa preciós de Londres. A més la tipologia de les pàgines prèvies al text també són molt maques i amb un disseny molt atractiu. Tot això em va cridar l'atenció per començar a llegir el llibre sense ni tan sols llegir la sinopsi de la part de darrera.
L'argument
L'història comença amb uns microrobots en forma d'escarabats recorrent la ciutat de Londres, infiltrant-se al Big Ben i deixant inconscient un policia amb una descarrega elèctrica, per passar a presentar-nos la família Buckels que es troba a l'habitació d'un hotel. En Jack de 13 anys, la Sadie de 8 i la seva mare, que han viatjat a Londres des de Denver amb l'objectiu de trobar el cos del seu pare desaparegut i suposadament mort. Per si això no fos ja de per si prou traumàtic, en Jack té una mena de sinestèsia que li fa tenir uns sentits més desenvolupats d'allò que és habitual i percep les coses de forma més intensa que la resta de persones, el que a una gran ciutat com a Londres pot ser un malson amb tot els estímuls que aquesta genera.
Al mateix temps que la seva mare visita diferents hospitals, el Jack i la Sadie decideixen baixar a la cafeteria a menjar alguna cosa i mentre estan fent la comanda la Sadie desapareix darrera d'una figura que li recorda a la del seu pare. Això esdevé en una persecució per trobar-la que acabarà a l'Oficina de Baker Street del Gabinet dels Objectes Perduts, on en Jack descobrirà un món ocult d'associacions secrets i també una part de la seva vida que li havia estat amagada.
3.25/5
Valoració
3.25/5
Cal dir que aquest llibre enceta la trilogia anomenada "Secció 13" i tot i això és totalment auto conclusiu i l'història queda pràcticament tancada del tot.
Estem davant d'un thriller d'acció que té lloc en menys d'un dia. La història té molt bon ritme i totes les trames estan ben treballades i desenvolupades. El fil argumental que vertebra tota l'aventura és el Gran incendi de Londres del 1666, on arrel d'aquest, descobrirem un món d'organitzacions britàniques secretes, conspiracions i secrets familiars que s'entrellacen de forma molt ben resolta, tot i que amb manca d'originalitat i de girs sorprenents. Recorda molt a pel·lícules de cercadors de tresors com Indiana Jones, La búsqueda o Allan Quatermain y la ciudad perdida del oro. Tot i això l'autor sap teixir i resoldre la història de forma molt satisfactòria.
Assenyalar que el millor del llibre és aquest món ocult de les associacions governamentals secretes i la seva tecnologia. Està molt ben treballat, és molt original i consistent i això atorga molta credibilitat a la novel·la, ja que per sobre de la trama i els personatges el món del Gabinet dels Objectes Perduts és el protagonista absolut de la novel·la. Cal destacar positivament, totes les dades històriques que aporta sobre l'incendi de Londres, altres llocs singulars de la ciutat, i les referències a Sherlock Holmes, que de fet és qui inspira la història, com va explicar l'autor a una entrevista.
Hi ha varies coses a millorar del llibre. En primer lloc l'excés d'acció. La novel·la és un continu d'escenes d'acció i arriba un moment en que pot avorrir un ritme tan trepidant i cinematogràfic, on els personatges queden relegats a simples titelles. Això en part provoca el segon problema del llibre que són els diàlegs entre la parella principal de personatges i que no estan a l'alçada de la trama. És sens dubte el pitjor. Diàlegs superficials, típics i tòpics de les pel·lícules d'acció o aventures on els protagonistes es fan acudits i retrets de baixa qualitat i forçats, cada cop que s'ajuden o que escapen de la mort. Això fa que la relació entre ambdós sigui bastant superficial. També és molt millorable l'antagonista de la història, ja que no passa de ser una caricatura de Pierre Nodoyuna. Un dolent francès de fulletonesc que no es troba a l'alçada del món creat i de l'història.
Estem davant d'un thriller d'acció que té lloc en menys d'un dia. La història té molt bon ritme i totes les trames estan ben treballades i desenvolupades. El fil argumental que vertebra tota l'aventura és el Gran incendi de Londres del 1666, on arrel d'aquest, descobrirem un món d'organitzacions britàniques secretes, conspiracions i secrets familiars que s'entrellacen de forma molt ben resolta, tot i que amb manca d'originalitat i de girs sorprenents. Recorda molt a pel·lícules de cercadors de tresors com Indiana Jones, La búsqueda o Allan Quatermain y la ciudad perdida del oro. Tot i això l'autor sap teixir i resoldre la història de forma molt satisfactòria.
Assenyalar que el millor del llibre és aquest món ocult de les associacions governamentals secretes i la seva tecnologia. Està molt ben treballat, és molt original i consistent i això atorga molta credibilitat a la novel·la, ja que per sobre de la trama i els personatges el món del Gabinet dels Objectes Perduts és el protagonista absolut de la novel·la. Cal destacar positivament, totes les dades històriques que aporta sobre l'incendi de Londres, altres llocs singulars de la ciutat, i les referències a Sherlock Holmes, que de fet és qui inspira la història, com va explicar l'autor a una entrevista.
Hi ha varies coses a millorar del llibre. En primer lloc l'excés d'acció. La novel·la és un continu d'escenes d'acció i arriba un moment en que pot avorrir un ritme tan trepidant i cinematogràfic, on els personatges queden relegats a simples titelles. Això en part provoca el segon problema del llibre que són els diàlegs entre la parella principal de personatges i que no estan a l'alçada de la trama. És sens dubte el pitjor. Diàlegs superficials, típics i tòpics de les pel·lícules d'acció o aventures on els protagonistes es fan acudits i retrets de baixa qualitat i forçats, cada cop que s'ajuden o que escapen de la mort. Això fa que la relació entre ambdós sigui bastant superficial. També és molt millorable l'antagonista de la història, ja que no passa de ser una caricatura de Pierre Nodoyuna. Un dolent francès de fulletonesc que no es troba a l'alçada del món creat i de l'història.
Ha d'estar a una biblioteca escolar?
Sí. És un llibre ràpid de llegir, molt fàcil (amb capítols molt curts) i amb molta, molta, molta acció. Té un ritme trepidant i tant els personatges a nivell individual, com l'història estan ben aconseguits. A més com ja he comentat l'edició és molt atractiva i molt maca.
És ideal per a aquell públic que et demana històries amb acció o aventures tipus Indiana Jones. També és ideal per introduir l'alumnat a les novel·les d'espies i thrillers d'associacions secretes governamentals.
A més el protagonista és un personatge amb un deficit d'atenció i hiperactivitat i al que se l'hi ha recomanat que prengui medicació. Per tant també es pot incloure en un fons o exposició sobre diversitat i trastorns.
És ideal per a aquell públic que et demana històries amb acció o aventures tipus Indiana Jones. També és ideal per introduir l'alumnat a les novel·les d'espies i thrillers d'associacions secretes governamentals.
A més el protagonista és un personatge amb un deficit d'atenció i hiperactivitat i al que se l'hi ha recomanat que prengui medicació. Per tant també es pot incloure en un fons o exposició sobre diversitat i trastorns.
A partir de quina etapa/edat el podem recomanar?
1r d'ESO (12-13 anys).És una aventura amb un protagonista de 13 anys, amb molta acció i poca profunditat. Per tant és ideal per a un 1r d'ESO. Excepcionalment també és recomanable per a un lector molt avançat de sisè de primària (11) o per un tercer d'ESO (14) que cerqui una novel·la d'acció i aventures entretinguda, ràpida, fàcil i poc profunda.
0 comentarios:
Publicar un comentario